Primats sense llar

Debat: Primats sense llar, del cicle Primats, ciència i societat
El paper dels centres de rescat de primats, a casa nostra i més enllà

Parlarem del paper dels centres de rescat de primats, a casa nostra i més enllà. La supervivència del nostres cosins d’evolució, els primats, està en perill: cacera descontrolada, desaparició dels seus hàbitats naturals, etc. És per això que, des de fa dècades, diferents projectes de conservació es duen a terme sobre el terreny amb l’objectiu d’aturar o mitigar aquest gran problema. Alguns santuaris a l’Àfrica, Àsia i Amèrica acullen individus orfes, ferits i desarrelats; en tenen cura i fan tot el possible per a re-introduir-los i així protegir les espècies en estat crític d’extinció.

Però molt a prop, a casa nostra, l’alarma també existeix; el tràfic d’animals exòtics com a mascotes (que mou milions d’euros i dòlars arreu del planeta) i la seva denigrant utilització en espectacles i exhibicions ha fet que molts primats hagin tingut una vida traumàtica. Els centres d’acollida –sostinguts per persones voluntàries, associacions, fundacions i altres institucions– avui fan possible que molts primats puguin tenir una millor existència. La tasca és difícil, dura i complicada però, dissortadament, és encara molt necessària.

Participants: 

. Montserrat Ubach, directora del Centre d’Adopció, Recuperació i Conservació de Titís i Tamarins del Fundació Darwin, Barcelona.
Llicenciada en Filosofia i Lletres per la UB i periodista especialitzada en natura. La seva primera vocació, l’espeleologia, li va néixer essent una nena, i ha acabat consolidant-se en en una de les exploradores subterrànies pioneres i més reconegudes de l’Espeleologia catalana. No en va un dels avencs més profunds de Catalunya (a Òden, comarca del Solsonès) porta el seu nom.
Va ser alumna del primatòleg Dr. Jordi Sabater Pi, a la Facultat de Psicologia de la UB, i va especialitzar-se en el comportament dels petits primats, la seva altra gran passió.
És la fundadora i directora de l’ONG “Darwin. Preservació de Titís i Tamarins” i dirigeix un santuari de primats reconegut com a Centre oficial de rescat CITES.
És directora de la revista Darwin News i Darwin TV i autora de llibres de temàtiques animalistes, excursionistes i espeleològiques.
Com a activista en defensa dels drets dels animals, ha estat representant de les entitats animalistes de Catalunya a la Comissió d’Experimentació Animal de la Generalitat de Catalunya, pràctica d’experimentació amb la qual s’ha mostrat sempre molt crítica.

. Olga Feliu, cofundadora i directora de la Fundació MONA, Girona.
Llicenciada en Veterinària per la UAB. Màster en Primatologia per la UB. Representant de l’IPPL (International Primate Protection League) des de 1996. Veterinàtia de suport durant la creació del centre de recuperació de primats de Limbe, Camerun. Va ser cofundadora de la Fundació MONA i, actualment, n’és la directora.

. Marta Bustelo, directora de Rainfer -santuario de primates-, Madrid.
Llicenciada en Químiques. Primatòloga especialitzada en conservació, nutrició i integració grupal de primats.
Tutora de Rainfer dels convenis de pràctiques, màster, TFG i TFM en col·laboració amb les universitats UAM, UCM, UAH, UAX, URJC, UB, USAL, UNIOVI, IE-University i UNAV.
Exerceix com a directora de Rainfer, on s’encarrega de la coordinació de projectes, processos d’integració i socialització en primats i de relacions exteriors amb altres institucions, entre d’altres tasques.

. Laia Dotras, primatòloga i directora adjunta de l’Institut Jane Goodall España.
Llicenciada en Biologia i Màster de Primatologia per la UB. Directora adjunta de l’Institut Jane Goodall España. Els seus inicis en el món de la primatologia daten del 2002 com a investigadora a la Unitat d’Investigació i Etologia de la Fundació Mona, centre on també va fer un voluntariat com a cuidadora de primats.
Posteriorment, ha treballat i col·laborat en projectes de rehabilitació i conservació de ximpanzés a Sierra Leona (Tacugama Chimpanzee Sanctuary) i a la República Democràtica del Congo (Centre de Rehabilitació de primats de Lwiro). També ha participat en congressos d’educació per a la conservació de primats de PASA (Pan African Sanctuaries Alliance) a Sud-àfrica i Uganda. Forma part de l’equip docent del Màster en Primatologia organitzat per la UdG i la Fundació Mona. Actualment, codirigeix el Departament d’Investigació de l’IJG a Senegal i Guinea, on focalitza la seva tasca en la conservació del ximpanzé de l’oest d’Àfrica.

Moderador: Jordi Serrallonga, professor d’Antropologia i Evolució Humana de la Universitat Oberta de Catalunya i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

Observacions: l’assistència al debat donarà dret a una entrada gratuïta per a la visita de l’exposició Micos. Una història de primats

Imatge de la Fundació MONA.

Dins del Cicle de debats Primats, ciència i societat.

Properes sessions:

Dimecres 4 de març de 2020
Gènere: biologia o cultura?

Dimecres 1 d’abril de 2020
Orígens i evolució del primat cultural

Aquesta activitat és dins la programació que complementa l’exposició “Micos. Una història de primats”. Podeu consultar aquí l’Agenda “Micos”.