Saltar al contingut
Entrada Exposició Planeta Vida. Foto de Duccio Malagamba/museuciencies

El NAT Les seus

Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Exposició «Planeta Vida» 

«Planeta Vida» interpreta la Terra actual com a resultat de la interacció entre l’ambient químic i físic del planeta i els éssers vius. Els rius, les muntanyes i els oceans estan íntimament relacionats amb els organismes que hi viuen i tots junts formen un ecosistema global que actua regulant les condicions del planeta.

Aquesta visió de conjunt de la Terra i de la vida, que integra totes les disciplines de les ciències naturals, és l’eix vertebrador d’aquesta mostra que s’estructura en tres àmbits: ‘La biografia de la Terra’, ‘La Terra avui’ i ‘Les illes de ciència’.

El primer, ‘La biografia de la Terra’, descriu un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta. ‘La Terra avui’, és la part que explica com és la Terra actualment. Aquests dos àmbits mostren el fons patrimonial del Museu. ‘Les illes de ciència’, àrees semipermanents i renovables, són petites exposicions en espais aïllats dins de l’exposició de referència que tracten aspectes com ara l’evolució, la nomenclatura i la classificació, la Mediterrània, el comportament animal, etc.

A més a més, l’exposició presenta importants millores d’accessibilitat als continguts  per a cecs o discapacitat visuals.  A les 17 taules interactives de l’exposició, on es mostren un total de 50 objectes que es poden tocar lliurement —entre peces originals i maquetes—  s’han implementat esquemes en relleu de les peces així com textos en grans caràcters i en braille (català).  Tots aquests recursos fan possible un recorregut tàctil sense barreres que es pot complementar amb l’audioguia que els usuaris trobaran a la seva disposició a la recepció del Museu de Ciències Naturals.

  • La biografia de la Terra

    Endinsa’t en el túnel del temps i recorre la història de la vida i del planeta des dels orígens fins als nostres dies. Atura’t en els principals episodis evolutius i descobreix com era la Terra i quan hi van aparèixer els primers éssers vius.

    Inicis de l’Univers i de la Terra: 13.800 a 3.800 milions d’anys

    Una gran explosió crea l’Univers i es forma el sistema solar. Es formen la Terra i la Lluna i es desenvolupa la primera atmosfera al voltant de la Terra.

    Arqueà: 3.800 a 2.500 milions d’anys

    Formació d’Ur, el primer continent, i aparició de la cèl·lula procariota, la primera forma de vida. Apareixen els primers éssers vius de la Terra, els bacteris.

    Proterozoic: 2.500 a 542 milions d’anys

    S’originen els continents. Apareix la cèl·lula eucariota, precursora dels éssers pluricel·lulars i la vida es diversifica. Apareixen els primers fongs, els protists i els avantpassats de les plantes.

    Paleozoic inferior: 542 a 359 milions d’anys

    Es formen les grans serralades i es produeixen importants canvis climàtics. Gran explosió de vida als oceans. Els mol·luscs es tornen més complexos i s’adapten a diferents hàbitats. Apareixen els primers artròpodes i els primers vertebrats aquàtics.

    Paleozoic superior: 359 a 251 milions d’anys

    Unió dels continents per formar el supercontinent Pangea. Augmenten els nivells d’oxigen de l’atmosfera. La vida surt de l’aigua i conquereix el medi terrestre. Apareixen les primeres plantes i els primers vertebrats terrestres.

    Mesozoic: 251 a 65 milions d’anys

    Fragmentació del gran continent Pangea en continents menors. Els invertebrats marins es diversifiquen significativament. Apareixen els dinosaures i les primeres aus. Apareixen les primeres plantes amb flors. Té lloc una gran extinció massiva que significa la desaparició del 75% de les espècies.

    Cenozoic: 65 a 0 milions d’anys

    Els continents es mouen fins a la posició que ocupen actualment. S’inicia l’orogènia alpina i apareixen les grans serralades (l’Himàlaia, l’Atles, el Rif, les Bètiques, els Pirineus, els Apenins, els Alps, els Balcans i els Carpats). També es forma la mar Mediterrània. És un període amb grans oscil·lacions tèrmiques i èpoques de glaciacions. Els mamífers ocupen la majoria d’ambients continentals. Apareixen els primers primats, una línia evolutiva dels quals ha evolucionat cap als humans actuals.

  • La Terra avui

    Explica com és el nostre planeta actualment i què hi podem trobar. Està basat en les col·leccions del Museu i, per tant, mostra una bona representació de la natura del nostre país.

    A ‘La Terra avui’ pots descobrir el món vibrant i divers dels fòssils, els animals, les plantes, les algues, els fongs, els microbis, les roques i els minerals:

    Roques i minerals

    De què està feta la Terra? El planeta i la seva atmosfera sustenten la vida, però moltes de les seves característiques actuals són conseqüència de la interacció amb la vida.

    El registre fòssil

    Les restes dels organismes que han viscut en el passat i que s’han conservat enterrades com també les traces que ha deixat l’activitat dels éssers vius, són el testimoni, la memòria i l’arxiu de la història de la vida al planeta. A Catalunya hi ha valuosos jaciments paleontològics que han aportat moltes peces al patrimoni del Museu.

    Microbis

    Invisibles a ull nu, els microorganismes han estat protagonistes únics d’un 85 per cent aproximadament de la història del planeta, tant al mar com a les terres emergides. A més, tenen un metabolisme molt variat i ocupen qualsevol hàbitat, fins i tot aquells on la vida seria impossible per a altres organismes. La seva petitesa fa que sovint siguin ignorats.

    Algues

    Les algues són la baula que uneix el món microbià i el món de les plantes. Com els microorganismes, també són poc conegudes.

    Plantes

    El seu paper fonamental en l’ecosistema és la captació d’energia mitjançant la fotosíntesi, que no és, però, exclusiva d’aquest grup (les algues i altres protists i també alguns grups de bacteris són fotosintètics).

    Fongs

    Considerats durant molt de temps plantes, els fongs constitueixen un grup que comparteix característiques amb les plantes i els animals. Tenen com a funció principal la descomposició de la matèria orgànica. El Museu disposa a partir d’ara d’una col·lecció de bolets de Catalunya més una vitrina de fongs i líquens.

    Animals

    El món dels animals potser és el més vistós i conegut per l’ésser humà, especialment els animals de grans dimensions. Però el planeta és habitat per milers d’espècies que ocupen molts nínxols ecològics i tenen papers importants en les xarxes tròfiques. Es mostra què són els animals, com funcionen, i les adaptacions que han assolit al llarg de l’evolució per alimentar-se i moure’s.

     

  • Illes de ciència

    Són recintes independents, de 40 a 100 metres quadrats, que es troben al llarg de l’exposició «Planeta Vida»  i que expliquen aspectes específics de la natura i de la seva relació amb els humans.

    Illes de ciència que es poden veure:

  • Una pausa en el recorregut

    Per fer un descans o simplement per deixar-te emocionar pel so o les imatges de la natura disposes de:

    • La zona de descans sonor on pots escoltar una franja de les vint-i-quatre hores d’un paisatge sonor, concretament un dia de primavera al Montseny.
    • La zona de descans visual per gaudir d’un audiovisual amb imatges de la natura, especialment d’éssers microscòpics.
  • Plantejament museogràfic

    La biografia de la Terra

    La mostra inclou la projecció de recreacions fidedignes de com era la vida en cada període, basades en documentació científica en la qual han col·laborat activament els conservadors i documentalistes del Museu.

    També hi ha diversos dispositius multimèdia, així com pantalles tàctils,  en els quals es recullen, com una notícia, els fets més significatius de cada període i amb els quals els visitants poden interactuar.

    En resum hi trobaràs:

    • Sis grans projeccions on es recrea la vida existent en cada període
    • 25 pantalles interactives amb les principals “notícies” dels canvis geològics i els “invents” principals de la vida
    • 70 campanes amb roques i fòssils de la col·lecció del Museu, cadascuna de les quals explica una història dins de la història de la Terra

    La Terra avui

    El fons de les col·leccions, amb més de 4.500 peces, és el protagonista absolut d’aquest espai de 1.700 metres quadrats que ha donat prioritat a la divulgació visual i ha situat les explicacions dels continguts en interactius i audiovisuals. El discurs expositiu de cada àmbit de ‘La Terra avui’ s’ordena  mitjançant quatre recursos museogràfics –taules interactives, panells de classificació, vitrines amb materials de la col·lecció i mòduls d’aprofundiment– que ajuden a comprendre el món natural. Alguns d’aquests  elements, dotats de la tecnologia interactiva i audiovisual més moderna, proporcionen al visitant eines perquè pugui triar fins a quin nivell es vol endinsar en cada tema. D’aquesta manera, el Museu proposa un fil conductor clar i entenedor però alhora convida aquells que ho desitgin a observar les col·leccions amb la visió d’un científic. La disposició expositiva de ‘La Terra avui’ convida el visitant a fer un recorregut lliure escollint l’àmbit que més li pot interessar. Els elements museogràfics el guien a través del conjunt on trobarà dues zones de descans, una visual i una de sonora, situades en diferents punts del recinte i que li permetran fer un parèntesi en el recorregut.

    Taules interactives

    Són accessibles per a persones amb discapacitat visual i han estat produïdes com a recurs interactiu audiovisual. Permeten explorar els conceptes presentats en cada àmbit i aprofundir-hi. Per il·lustrar-los, el Museu posa a  l’abast del públic i sense barreres, objectes de la col·lecció com ara maquetes o rèpliques, i proposa una sinergia objecte -pantalla interactiva- visitant que, a partir del primer nivell d’interacció, permet aclarir els conceptes bàsics, tenir una visió científica i endinsar-se en el tema a través dels diferents nivells de lectura proposats.

    Panells de classificació

    A les àrees de fongs, microbis, plantes i animals, un panell presenta la classificació del grup i la seva relació filogenètica amb els altres. Diversos monitors mostren imatges reals de les espècies dels principals grups en què és classifiquen per tal de mostrar-ne la diversitat i la variabilitat.

    Vitrines i taules vitrina

    Les vitrines i taules vitrina mostren els espècimens de la col·lecció ordenats de forma lògica per tal d’explicar conceptes com ara : moure’s en un fluid, volar, animals en moviment, etc.

    En el cas dels microbis, les taules vitrina il·lustren la diversitat d’aquests microorganismes, mentre que a l’àmbit dels fongs, en dues vitrines explica la relació dels fongs amb els humans i la seva diversitat, així com la gran varietat de bolets que hi ha a Catalunya.

    Les plantes ens ensenyen com s’han diversificat per tal d’adaptar-se a tots els ambients i la vitrina de les algues mostra les diferents  maneres de conservar-les per poder-les estudiar. En el camp dels fòssils s’exposa una col·lecció de peces provinents de jaciments de Catalunya.

    Les noves vitrines de l’exposició estan dotades dels sistemes més moderns de preservació, amb climatització automàtica per a les de zoologia i control d’humitat per a tota la resta.

    Més a fons

    Cada àmbit disposa d’un petit mòdul amb una pantalla que mostra un audiovisual en el qual un científic expert en el tema valora la importància i els usos de les col·leccions en els seus projectes de recerca i explica els projectes en curs:

    • Els fòssils i la recerca sobre l’evolució de la vida (Dr. Salvador Moyà, Institut Català de Paleontologia)
    • Elements de futur (Dr. Joan Carles Melgarejo, Facultat de Geologia, UB)
    • El llac i els estanyols de Banyoles (Dr. Ricard Guerrero, Institut d’Estudis Catalans)
    • Les col·leccions de bancs de fongs (Dra. Olga Genilloud, Fundación Medina)
    • Els bancs de germoplasma (Dr. Cèsar Blanché, Facultat de Farmàcia, UB)
    • La fauna subterrània (Dr. Xavier Bellés, Institut de Biologia Evolutiva, CSIC-UPF)