Les cobertes i terrats verds de Barcelona
La implantació de cobertes verdes a les ciutats té importants beneficis ambientals com l’increment del verd i de la biodiversitat, la creació de nous hàbitats per a la fauna, la millora del paisatge urbà i la qualitat de vida dels seus ciutadans. També és important per la reducció de l’efecte illa de calor, la captació i emmagatzematge d’aigua, la reducció dels nivells de contaminació, la millora de l’aïllament tèrmic i acústic i la limitació dels efectes de les pluges intenses.
La nostra coberta però no recull les aigües de pluja. Barcelona ja te sistemes col·lectius d’acumulació d’aigües pluvials excel·lents i molt ben dimensionats.
Les piscines s’omplen amb aigües grises del freàtic i reguem el Terrat per capil·laritat a partir d’una manta de reg amb aigües del freàtic. En cas d’emergència podríem utilitzar aigua de companyia.
La implementació de cobertes verdes promoguda per l’Ajuntament de Barcelona és una de les mesures incloses en el Pla Clima, el Pla del Verd i la biodiversitat de Barcelona 2020 i el Programa de d’Impuls de la infraestructura verda urbana. Com a resultat d’aquestes mesures, s’han incrementat 5.500 m2 de cobertes verdes i terrats a les que se sumaran els 7.100 m2 del Terrat Viu del Museu.
El Terrat Viu del Museu
Superfície total de la coberta 13.800 m2, Terrat Viu 7.100 m2.
Vista aèria de la coberta verda del Museu. Imatge de Pere Vivas/MCNB
Com és el Terrat Viu del Museu?
Les característiques i situació dels edificis condicionen els tipus de plantes de les cobertes verdes. El Terrat té una limitació de pes, el mar és a prop i sovint hi bufa el vent. Per no sobrepassar el pes establert, s’han triat plantes herbàcies que necessiten poc gruix de terra, evitant arbres o vegetació pesant.
El Terrat Viu del Museu de Ciències Naturals de Barcelona from Museu de Ciencies Naturals on Vimeo.
El Terrat Viu utilitza terres que retenen les aigües de pluja una mica més del que és habitual, permetent així la utilització de plantes mediterrànies. A més hi tenim instal·lats sistemes automàtics d’informació que ens diuen en tot moment la temperatura, l’estat d’hidratació i la quantitat de sals que hi ha al sòl.
El Terrat Viu té flora adaptada a les condicions ambientals de la Mediterrània i en concret de Barcelona i a la proximitat del mar.
Què hi ha al Terrat Viu?
Prats mediterranis de plantes anuals, que sobreviuen a la calor de l’estiu en forma de llavors quan la planta s’asseca o de bulbs sota terra, esperant millors condicions per tornar a brotar. Són plantes adaptades a la proximitat del mar.
Basses d’aigua dolça, amb vegetació autòctona. A les basses hi viuen molts animals microscòpics que s’alimenten de les algues del plàncton i que són l’aliment d’altres animals més grossos. Les basses mostren així ambients d’aigua dolça, rics en vida.
És un terrat experimental on es podrà investigar i fer recerca sobre cobertes verdes.
Es fa un seguiment de les plantes i dels animals per conèixer quines espècies són les més adients per a les cobertes verdes de Barcelona.
Quan es pot visitar?
Tancat temporalment per tasques de manteniment. Disculpeu les molèsties.
Visita lliure
Horaris
- D’octubre a febrer: caps de setmana i festius, d’ 11 a 15h.
- De març a setembre: caps de setmana i festius, d’11 a 15h. (dies de lliure accés* també de 16-20h).
*1r diumenge de cada mes, diumenges tarda, altres jornades especials.
Preus
- Preu inclòs en l’entrada general al Museu
Àrees del Terrat Viu
El Terrat Viu consta de 7 àrees: una àrea d’acollida central introductòria amb algunes de les espècies més freqüents dels nostres terrats, també clavellines d’aire, que poden viure sense terra i plantes enfiladisses; tres tipus de prats mediterranis de plantes anuals i tres tipus de llacunes.
-
Àrea d’acollida
En aquesta àrea trobareu una explicació introductòria del Terrat Viu i a la jardinera central hi trobareu algunes de les espècies més freqüents al nostre terrat.
Clavellines d’aire (Tillandsia)
Són plantes epífites, és a dir, poden viure sense terra, però els cal molta humitat ambiental. Les podeu veure als enreixats. La proximitat del mar i l’orientació nord en facilita la vida al terrat.
Són una bona solució per tenir plantes als llocs on no hi pot haver terra.
A la zona mediterrània no hi ha cap espècie de planta epífita.
Clavellines d’aire (Tillandsia) als enreixats i plantes enfiladisses. Imatge de Pere Vivas/MCNB
Plantes enfiladisses
S’han escollit plantes enfiladisses subtropicals, tolerants a la proximitat del mar i de creixement ràpid.
No són freqüents a la zona mediterrània, llevat d’algunes espècies que es troben en alzinars litorals. Són molt abundants a les grans selves càlides. Fan servir els troncs dels arbres per créixer buscant la llum.
-
Prat de plantes anuals de Barcelona
Moltes herbes dels prats mediterranis són anuals i sobreviuen a l’estiu sec i calorós en forma de llavors.
Les plantes anuals
- Les seves flors atreuen molts i diversos insectes pol·linitzadors.
- No es fan grans ni pesants.
- Retenen bé el terra i sobreviuen en terres molt prims.
- Són plantes ideals per a les cobertes verdes de ciutats.
Prat de plantes anuals. Imatge de Lina Ubero/MCNB
Cicle de vida
Al començament de l’estiu, aquestes plantes s’assequen i les llavors queden a terra. Amb les primeres pluges de la tardor, les llavors germinen. A la primavera, les plantes s’omplen de flors que produeixen noves llavors. Algunes plantes sobreviuen a l’estiu perquè tenen gemmes de persistència a pocs centímetres del terra. Així, la calor de l’estiu no les crema.
On les podem trobar?
A la natura creixen a llocs on no hi ha matolls ni arbres. Així, no han de competir per la llum, l’aigua i els nutrients. Antigament, quan els ramats pasturaven als voltants de Barcelona, aquests prats d’herbes anuals eren molt més freqüents i abundants. Com que els ramats impedien el creixement de matolls i arbres, les herbes anuals tenien més espai per viure o créixer.
-
Prat amb plantes anuals resistents a la sal
La vegetació del litoral està condicionada per la proximitat del mar.
La presència del mar
Quan el vent és de llevant, arrossega petites gotes d’aigua i les diposita sobre les plantes més pròximes al mar. I amb els anys, el sòl del litoral acumula sals marines.
En general, la sal té efectes negatius per a la majoria de plantes.
Plantes resistents a la sal
Les plantes més resistents a la sal s’anomenen halòfits, que en grec vol dir «plantes que estimen les sals».
Aquesta banda del terrat és la més exposada al mar. I, aquí, s’ha complementat el prat d’herbes anuals amb plantes resistents a la sal.
Prat de plantes anuals amb plantes resistents a la sal. Imatge de Pere Vivas/MCNB
Amb el seguiment i observació d’aquestes plantes resistents a la sal podrem conèixer quines espècies toleren millor la proximitat del mar i són les més adients per altres cobertes verdes del litoral.
Cicle de vida
Al començament de l’estiu, aquestes plantes s’assequen i les llavors queden a terra. Amb les primeres pluges de la tardor, les llavors germinen. A la primavera, les plantes s’omplen de flors que produeixen noves llavors.
-
Prat amb plantes bulboses
Algunes plantes sobreviuen als calorosos estius de la Mediterrània gràcies a gemmes en forma de bulb que queden sota terra.
Les plantes bulboses
- Fan unes flors molt vistoses.
- Són plantes ideals per a les cobertes verdes de ciutats.
- Sense ombra, sense arades i sense senglars, formen denses catifes de bulbs.
Prat amb plantes bulboses. Imatge de Pere Vivas/MCNB
Cicle de vida
Les plantes amb bulb es diuen geòfits perquè passen sota terra una part de l’any. Quan arriba la calor, les fulles d’aquestes plantes s’assequen i els fruits n’escampen les llavors. Els nutrients més valuosos es guarden en un bulb o rizoma que queda colgat sota terra i quan les condicions tornen a ser bones, els bulbs broten, floreixen i creixen.
Moltes plantes bulboses creixen a final de l’hivern o a la tardor per evitar la competència amb altres plantes. Per coincidir amb els pol·linitzadors, algunes bulboses floreixen molt aviat i treuen primer les flors i després les fulles. Altres ho fan al contrari i floreixen després de l’estiu.
On les podem trobar?
En el passat eren molt abundants a la zona de la Mediterrània. Creixien en terrenys poc profunds o pedregosos, sense gaires arbres o grans arbusts que els fessin ombra. Amb l’expansió de l’agricultura i l’ús de pesticides, han anat desapareixent fins a convertir-se en plantes rares a tot arreu.
-
Llacunes permanents amb aigües pobres en nutrients
Les zones d’aigües pobres en nutrients són l’hàbitat exclusiu de microorganismes difícils de trobar a altres indrets de Catalunya.
La bassa del terrat
Aquesta bassa permet:
- Cultivar plantes que creixen en aigües toves i àcides, pobres en nutrients.
- Acollir espècies rares i amenaçades, tant de plantes com d’animals.
Llacunes permanents amb aigües pobres en nutrients. Imatge de Pere Vivas/MCNB
Per mantenir les condicions ambientals més adients:
- Es regula el pH de l’aigua.
- S’eliminem els excessos de sals amb un sistema de filtratge especial.
On trobem zones d’aigües pobres en nutrients?
A la meitat occidental de la península Ibèrica i a les zones de muntanya.
A Catalunya hi són escasses. Els ullals del delta de l’Ebre en són una excepció.
-
Llacunes amb càrex
Les plantes de les zones humides solen tenir les fulles estretes i allargades per poder viure-hi molt juntes.
La bassa del terrat
En aquesta bassa hi trobareu:
- Espècies de càrex d’aspecte gran, pròpies de llocs que estan sempre humits.
- Plantes submergides, com els nenúfars, que poden viure en zones d’aigües poc profundes i tenen fulles que floten.
Llacunes amb càrex. Imatge de Pere Vivas/MCNB
El càrex
Hi ha centenars d’espècies de càrex. Les trobem en hàbitats molt diversos: a l’alzinar mediterrani, als prats d’alta muntanya i a les regions fredes i temperades d’Euràsia i Amèrica. Als indrets favorables, hi creixen de forma atapeïda i formen tofes semblants a les que formen els joncs.
Moltes espècies de càrex són aquàtiques i aprofiten el teixit esponjós de la tija per transportar l’oxigen de l’aire fins a les arrels submergides.
Les tofes de càrex filtren l’aigua de la vora dels rius i ajuden a oxigenar-la i fer-la potable.
-
Llacunes permanents
A les zones humides hi trobem nombrosos organismes que no podrien sobreviure a la sequera de l’estiu.
La bassa del terrat
En aquesta bassa hi trobareu:
- Les plantes més típiques dels estanys i de la vora dels rius de la terra baixa.
- Algunes espècies són també freqüents a canyissars, rierols i aigües poc profundes.
- En aquesta llacuna es fa servir aigua dura, rica en carbonats, semblant a la que ens arriba a casa
Què passa al llarg de l’any?
Moltes espècies d’aigua dolça arriben al màxim de floració just abans de l’estiu. És el moment en què moltes plantes mediterrànies dispersen les llavors i entren en repòs en espera de les pluges de tardor.
Les llacunes de Barcelona
Abans, al pla de Barcelona hi havia moltes zones humides. Al barri del Poblenou, situat a prop del mar, hi havia nombroses llacunes. El nom del barri de la Verneda fa referència a les bosquines de verns, que creixien al llarg dels torrents que baixaven de Collserola. Avui encara podem trobar moltes d’aquestes plantes i arbres al delta del Llobregat.