Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Club dels llunàtics i llunàtiques

A l’alçada d’una girafa. Biologia, comportament, història i bellesa de l’animal que camina majestuosament.
Jordi Nadal, prehistoriador i arqueozoòleg, ens en parlarà. Amb la conducció de Jordi Serrallonga.

Centre Martorell d’Exposicions Activitats Club dels llunàtics i llunàtiques

Lloc
Centre Martorell d’Exposicions
Dates
Dijous 18 d'abril de 2024
Horari
De 18.30 a 20 h
Durada
1 hora i 30 minuts
Adreçat a
Públic adult
Tipus
Conferència-debat
Preu
Activitat gratuïta
Reserva d’entrades
Fes la teva reserva aquí
Observacions
Cal fer reserva prèvia a l'enllaç superior de "Reserva d'entrades", que s'habilitarà a partir del divendres 22 de març.
Es permet un màxim d'una reserva per persona.
Aforament limitat.

Tertúlia: A l’alçada d’una girafa. Biologia, comportament, història i bellesa de l’animal que camina majestuosament

This slideshow requires JavaScript.

La girafa és un animal molt especial. La seva impressionant alçada, la seva pell, de disseny capritxós i atractiu, i el seu coll, el més majestuós de tota la sabana, no deixen ningú indiferent. Malgrat que en el món animal no existeixen les corones, i per més que en la literatura, l’imaginari i el simbolisme fàctic dels humans, el lleó hagi estat considerat el rei de la selva, cal reivindicar que la girafa és l’autèntica reina.

Amb la seva especial manera de moure’s – com si ho fes a una falsa i impossible càmera lenta – va encisar als primers Homo sapiens africans, pobles que la representaren en els seus gravats i pintures rupestres. També a l’Antiguitat, fou present en les tombes d’època faraònica, i enamorà els àrabs que s’endinsaren, des de la costa oriental, a l’interior d’Àfrica, i la batejaren com a «l’animal que camina majestuosament». En llengua swahili, la girafa rep el bell nom de «twiga». Dissortadament, aquest animal també és objectiu dels caçadors occidentals sense escrúpols que l’han abatut fins a situar-la al límit del precipici que representa l’extinció.

Girafes extintes? Què direm a les generacions futures si un dia acabem amb la girafa? El cinema ha demostrat que avui tothom frisaria per veure un gran dinosaure viu, però ens hem de conformar amb els esquelets d’aquest gegantins rèptils que exhibim en els museus de ciències naturals, sense deixar de fer volar la imaginació per tal de recrear com hauria estat tenir aquestes colossals criatures al nostre costat. Conviure amb els dinosaures no és possible (no disposem de la màquina del temps). Però sí que ho és amb les girafes: viuen entre nosaltres i seria molt trist que, en un futur no massa llunyà, només puguem comptar amb ossos, fotografies i pel·lícules. Hi som a temps i cal gaudir-les i protegir-les perquè encara són aquí.

Les girafes són uns éssers extraordinaris que formen part del nostre planeta, de la mà d’altres misteriosos parents que no van ser descoberts fins a inicis de segle XX, com és el cas de l’estrany okapi. No convé tampoc oblidar les girafes que excavem a l’Àfrica Oriental, en el bressol de la humanitat: més grans que les actuals i que van conviure amb els nostres avantpassats fòssils de l’evolució humana. Sense anar més lluny, entre les petjades d’hominins – Australopithecus afarensis – de Laetoli (Tanzània) també hi van quedar impreses les potes de girafes del passat. Unes criatures que ja presentaven les fantàstiques i espectaculars adaptacions anatòmiques de la girafa actual. Com fa arribar la sang al seu cap? Com diferenciem entre mascles i femelles?

Alhora, la girafa és la protagonista de moltes històries i, ves per on, va servir a un famós biòleg francès del segle XVIII, el Cavaller de Lamarck, per a explicar els fonaments de la primera teoria sobre l’evolució.

Es pot demanar més? La resposta és sí! Al Centre Martorell d’Exposicions, en el marc de l’exposició Wow, tenim tres exemplars de girafa, l’excusa perfecte per a trobar-nos i dedicar-los una sessió del Club , tot conjurant-nos per aconseguir que, a l’Àfrica, continuïn caminant majestuosament.

Text de Jordi Serrallonga

 

Ponent:

Jordi Nadal Lorenzo, prehistoriador i arqueozoòleg.

 

Moderador: Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona…, en definitiva, i amb les seves pròpies paraules “un primat domesticat per la cultura i un apassionat de la ciència”.

 

Lloc: Sala Francesc Martorell i Peña del Centre Martorell d’Exposicions.

Observacions:
. L’entrada al Centre Martorell d’Exposicions es realitzarà per l’accés del passeig Picasso.
. Us convidem a arribar amb antelació per visitar gratuïtament les exposicions, Natura o Cultura? i WOW, abans de la tertúlia.
. Us preguem que hi arribeu amb 10 minuts d’antelació al començament de la tertúlia.
. La sessió no serà enregistrada ni posteriorment publicada al nostre canal natTV.


Aquesta activitat vol recuperar la tradició del “Club dels llunàtics”, una tertúlia sobre actualitat científica que es feia a la biblioteca de l’antiga seu del Museu, al parc de la Ciutadella, i que prenia com a inspiració la idea de la Societat lunar de Birmingham (s. XVIII) que es reunia en nit de lluna plena per “il·luminar la ment dels homes”.

El cicle del Club es fa el tercer dijous de cada mes.


Properes sessions

Anatomia d’una exposició. De l’objecte al públic
Dijous 16 de maig, de 18.30 a 20 h
Centre Martorell d’Exposicions
Lina Ubero i Paula de Cózar, coordinadores del projecte de l’exposició Natura o Cultura? ens parlaran del procés de creació museogràfic. Amb la conducció de Jordi Serrallonga.

Seguir

Altres activitats

  • Des de 17-04-2024
  • Fins a 17-04-2024