Tertúlia: Gabinets de curiositats. El naixement dels museus de ciències naturals
En aquesta ocasió parlarem d’aquells col·leccionistes de “microcosmos” que aspiraven a endreçar tot el cosmos en un espai micro, a la rebotiga de l’apotecaria. Ho farem de la mà d’un gran expert, José Pardo-Tomás, comissari de l’illa “El gabinet de curiositats de Barcelona” recentment inaugurada a l’exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Ponent: José Pardo-Tomás, doctor en Història de la Ciència i investigador científic a la Institució Milà i Fontanals per a la recerca en Humanitats del CSIC (Consejo Superior de Investigacions Científicas del Ministerio de Ciencia e Innovación).
Doctor en Història per la Universitat de València i investigador científic a la Institució Milà i Fontanals d’Investigació en Humanitats que el CSIC té a Barcelona.
Ha estat investigador resident a universitats i centres de recerca d’Itàlia, Alemanya, França, Mèxic, Xile i Estats Units. Ha dirigit diversos projectes de recerca dedicats a temes d’història de la medicina i de la ciència dels segles XVI al XX, sobre els quals ha publicat més d’un centenar de llibres, capítols de llibres i articles a revistes especialitzades. Els seus darrers llibres publicats són Medical Cultures in the Early Modern Spanish Empire, coeditat amb John Slater i Mariluz López-Terrada (publicat a Rouledge, Nova York, 2014); De la circulación del conocimiento a la inducción de la ignorancia, coeditat amb Angélica Morales i Mauricio Sánchez (publicat a Mèxic per la UNAM al 2017); y Cuerpos mostrados. Regímenes de exhibición de lo humano, coeditat amb Alfons Zarzoso (publicat a Mèxic per Siglo XXI i a Barcelona, per Anthropos, el 2020).
A més d’aquestes tasques acadèmiques, ha desenvolupat un perfil de divulgador de la història de la medicina i la ciència, europea i llatinoamericana, en diversos àmbits: és editor de “Anatomies urbanes” un blog especialitzat en la relació entre cultures urbanes i cultura científica amb especial atenció a temes relacionats amb el patrimoni científic; ha intervingut en nombroses publicacions de llibres i revistes de divulgació, blogs i pàgines web dedicades a divulgar la història de la ciència; i, finalment, ha participat en diverses exposicions i projectes museístics relacionats sempre amb els temes de la seva recerca. Les darreres participacions en aquest sentit han estat les exposicions Maria Synilla Merian y Alida Withoos. Mujeres, arte y ciencia en la Edad Moderna, a Santander, entre 2018 i 2019; Herbarios imaginados, entre el arte y la ciencia, a Madrid, entre 2019 i 2020; i el comissariat d’El gabinet de curiositats de Barcelona, que s’exhibeix al Museu de Ciències Naturals des de febrer de 2021.
.
Moderador: Jordi Serrallonga, és arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona…, en definitiva, i amb les seves pròpies paraules “un primat domesticat per la cultura i un apassionat de la ciència”.
Mitjà: presencial (a Museu de Ciències Naturals de Barcelona, pl. Leonardo da Vinci, 4-5, parc del Fòrum) i plataforma virtual ZOOM.
Imatge de Josep Maria de Llobet
Aquesta activitat vol recuperar la tradició del “Club dels llunàtics”, una tertúlia sobre actualitat científica que es feia a la biblioteca de l’antiga seu del Museu, al parc de la Ciutadella, i que prenia com a inspiració la idea de la Societat lunar de Birmingham (s. XVIII) que es reunia en nit de lluna plena per “il·luminar la ment dels homes”.
El cicle del Club es realitza el tercer dijous de cada mes.
Activitat entorn a la 1a sorpresa (mes de març), amb motiu del 10è aniversari del Museu al Fòrum
