Museu de Ciències Naturals de Barcelona

10 anys al Fòrum

El NAT Les seus Museu de Ciències Naturals de Barcelona 10 anys al Fòrum

El dia 27 de març del 2011 el Museu de Ciències Naturals de Barcelona va obrir les portes al parc del Fòrum d’un nou equipament que va permetre renovar el discurs museogràfic i els programes educatius i divulgatius del Museu. La nova seu posava a disposició del públic modernes instal·lacions i serveis situats al voltant d’un immens vestíbul d’accés lliure com  l’exposició permanent “Planeta Vida”, els espais per a exposicions temporals, la Mediateca, el Niu de Ciència per a infants de 0 a 6 anys, les aules, la sala d’actes i la botiga.

L’any passat, el Museu va créixer amb el Terrat Viu, un espai verd i silvestre de 7.100m2  situat a la coberta de l’edifici que s’ha integrat a la visita i les activitats de l’equipament.

Fins ara, més d’un milió de persones han visitat i gaudit de les propostes d’aquest gran equipament cultural que enguany fa 10 anys que va arribar al Fòrum.

Per celebrar-ho, el Museu oferirà una jornada de portes obertes el dissabte 27 de març  i tots els dies 10 de mes fins a finals d’any (excepte el mes maig que ho serà dimarts dia 11). Així mateix,  al llarg del 2021 el Museu us desvetllarà 10 sorpreses. Estigueu alerta!

  • Sorpresa 1: Illa del Gabinet Salvador

    Aquest nou espai (illa) és una rèplica a escala real del Gabinet de curiositats de la família Salvador, l’original del qual es conserva a l’Institut Botànic de Barcelona,  i complementa els continguts de l’exposició permanent del Museu juntament amb les altres illes de ciència. Les illes de ciència són espais independents,  com petites exposicions dins l’exposició permanent, repartides al llarg del recorregut.

    La família Salvador va ser una brillant nissaga d’apotecaris i naturalistes que durant tres segles (1626-1855) van mantenir un gabinet de curiositats a la seva apotecaria del carrer Ample de Barcelona.

    Un gabinet de curiositats era un espai de treball i alhora un espai d’exposició, obert només a visites selectes, que pretenia suscitar l’admiració pels tresors de la natura, pel coneixement del món i pel saber, i el poder, de les persones propietàries de les col·leccions.  Aquests espais, que van proliferar a Europa  des del Renaixement fins a la fi de la Il·lustració, van jugar un paper fonamental en l’elaboració i transmissió del coneixement sobre la natura durant tres segles.

    Generalment, els gabinets de curiositats  eren espais atapeïts d’objectes provinents dels tres regnes de la natura que cobrien sostre, terra i parets i omplien calaixos i prestatgeries. A més dels espècimens, disposaven d’una biblioteca així com dels instruments necessaris per mantenir les col·leccions.

    La rèplica a escala real del Gabinet Salvador i els objectes que s’hi exposen permeten reviure les sensacions dels pocs privilegiats que fa molt anys van gaudir d’una visita al gabinet, descobrir l’activitat científica que implicava mantenir col·leccions i conèixer les controvèrsies científiques que es generaven al voltant dels fòssils i d’altres espècimens abans de l’aparició de la teoria de l’evolució de Charles Darwin.

    This slideshow requires JavaScript.

    Després de visitar la rèplica del Gabinet Salvador al Parc del Fòrum és molt recomanable fer una visita al gabinet original que s’exposa a l’Institut Botànic de Barcelona.

  • Sorpresa 2: el Terrat Viu gratuït a l’abril

    Si encara no coneixeu el Terrat Viu del Museu, aprofiteu aquest mes d’abril per visitar-lo perquè:

    • Durant tots els caps de setmana el podreu visitar gratuïtament. Les visites guiades dels dissabtes a la tarda també seran gratuïtes amb aforament limitat i reserva prèvia a l’enllaç.

    El Terrat Viu,  és un dels nous espais que el Museu ha guanyat en aquests 10 anys d’història al Fòrum i una de les cobertes verdes més grans de Barcelona.

    Un espai viu on trobareu una vegetació preparada per a les inclemències del temps. Una coberta vegetal on gaudir de la reconnexió amb la natura.

    Té 7.100 m2 de flora adaptada al clima mediterrani i, particularment, a la gran proximitat del mar. Està distribuït en tres prats i tres llacunes silvestres. Un projecte fet realitat que s’inscriu dins de les línies d’actuació de la Declaració d’Emergència Climàtica i el Pla Clima promoguts per l’Ajuntament de Barcelona.

    També hi trobareu un hotel per insectes.

  • Sorpresa 3: (In)Visibles i (O)Cultes, una nova exposició temporal

    (In)Visibles i (O)Cultes rescata de l’oblit 24 dones científiques de tots els temps i tots els continents.

    (In)Visibles i (O)Cultes és una exposició temporal que posa el focus sobre 24 dones científiques que, des de l’Antic Egipte fins a la Gran Bretanya del segle XXI, han estat, per raó de gènere, silenciades, relegades o directament esborrades la història de la ciència. L’exposició produïda pel Museu de Ciències Naturals de Barcelona i comissariada per Mireia Alcaine es podrà veure a l’espai d’exposicions gratuïtes Ciènciaimés fins al maig del 2022.

    La primera metgessa de la història, Peseshet (Egipte, 2.400 aC), l’astrònoma Aglaonice (Grècia, 200 aC) o la botànica, Blanca Catalana de Ocón (Espanya, 1860-1904), entre moltes d’altres, han hagut  d’esperar molts anys o segles per recuperar la veu gràcies a un revisionisme històric amb perspectiva de gènere  que es va iniciar a la segona meitat del segle XX i que ha agafat un impuls imparable al segle XXI.

    Per lluitar contra aquesta discriminació, el 2016 es va instaurar El Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència (11 de febrer) per tal de commemorar i reconèixer la trajectòria de totes aquelles dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia.

    Per qüestions d’espai, aquesta exposició no ha pogut donar veu a totes aquelles dones científiques ocultes,  n’hi ha moltes més. Cal cercar-les, reconèixer-les, anomenar-les  i posar-les en el lloc que els correspon en la història de la ciència.

    Més informació sobre l’exposició en aquest enllaç: (In)Visibles i (O)Cultes

  • Sorpresa 4: Museu i territori: 10 veus del Barri

    Museu i territori: els veïns i veïnes opinen 10 anys després de l’arribada del Museu al Fòrum “No pensàvem que farien un Museu aquí, per nosaltres va ser una sorpresa molt feliç veure que s’estaven fent coses al barri” comenta Dori Escobar, veïna del Fòrum i membre de l’Associació de Dones Ambar Prim. La Dori és una de les 10 veus que participen en el vídeo Museu i territori que s’estrena el proper divendres 18 de juny a les 18 h pel canal YouTube del Museu on els veïns i veïnes dels barris propers expliquen què ha suposat per a ells l’arribada del Museu al Fòrum. Junt amb la Dori, participen en el vídeo, entre d’altres, membres d’entitats com l’Associació de Veïns de El Besòs i el Maresme, de l’Assamblea de Joves del Besòs, de l’Institut-escola de la Mina o veïnes com la Laura una nena de 8 anys fan incondicional del Museu. Aquest vídeo és la quarta sorpresa de les 10 que el Museu té preparades i desvetlla mes a mes per celebrar el desè aniversari de la seva arribada al parc del Fòrum.

    El 27 de març del 2011, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona obria una nova seu al Fòrum, el primer gran equipament cultural públic en ubicar-se en el districte de Sant Martí i, concretament, en el barri de El Besòs i el Maresme. Des del primer moment Museu va obrir-se als veïns i veïnes amb l’objectiu que poguessin fer-se seu l’equipament no només com a Museu sinó també com a espai públic al servei de diferents usos com a ciutadans.  Al llarg d’aquesta dècada, el Museu ha desenvolupat diversos projectes de proximitat  amb les entitats i escoles del districte entre els quals destaquen: La Nit dels Museus, el Consell d’Infants i el projecte educatiu Connectem amb:

    • La nit dels Museus, Cultura km0: les instal·lacions de la seu del Museu esdevenen per una nit en espai de creació i festa on els col·lectius artístics i culturals del districte en són els  protagonistes i estrenen els seus espectacles.
    • Consell d’infants: està format per 16 nens i nenes de cinquè i sisè de primària de dues escoles del districte. És un òrgan de participació real que permet als nens i nenes del territori fer sentir les seves opinions, idees i suggerències en relació amb les activitats del Museu, la programació o les instal·lacions
    • Connectem amb…: és una programa estable de col·laboració amb les escoles del districte on a partir d’una exposició temporal del Museu  els alumnes fan un treball de descoberta del barri

    Realitzat per Dídac Roger i Homs de Kineina audiovisuals

    Es podrà veure a:

    • Youtube
    • Nat TV des del web museuciencies.cat

  • Sorpresa 5: Bebès Animals

    El museu presenta l’única exposició a Barcelona per a nens i nenes de 3 a 8 anys sobre les cries dels animals, des que neixen fins que s’independitzen. L’objectiu de l’exposició és iniciar els més petits en nocions senzilles de la biologia i el comportament animal i convidar-los a comparar-s’hi per prendre consciència del seu propi desenvolupament a través de amb nombrosos jocs corporals, sensorials i activitats multimèdia que conviden a tocar, sentir, imitar, observar, emocionar-se i meravellar-se amb els bebès animals.​

     

    This slideshow requires JavaScript.

    Per a més informació: vegeu la pàgina de l’ exposició

  • Sorpresa 6: Plataforma dels grans animals

    Ser gran, una adaptació per a la supervivència

    El Museu acaba d’estrenar un nou mòdul expositiu a l’exposició permanent: la plataforma dels grans animals.

    L’exposició permanent «Planeta Vida» mostra un recorregut per la història de la vida en una primera part, ‘La biografia de la Terra’, i també com les diverses espècies i formes de vida han anat evolucionant. En una segona part, ‘La Terra avui’, dividida en diferents àmbits temàtics, amb fòssils, animals, plantes, fongs, microbis, roques i minerals, les col·leccions del Museu prenen protagonisme i es mostra quins conceptes expliquen el que trobem avui a la Terra.

    En mig de la part de ‘La Terra avui’, s’inaugura una plataforma de grans animals, que mostra que la mida dels animals és important per a la seva supervivència.

    Ser gran aporta avantatges com ara:

    • Viure molts anys
    • Tenir una baixa mortalitat
    • Tenir pocs o cap predador natural que pugui matar un exemplar adult
    • El creixement lent de les poblacions

    Però alhora són espècies més vulnerables a la sobreexplotació per part de l’ésser humà.

    Què trobem en aquest nou mòdul?

    • Un esquelet de rinoceront blanc, Ceratotherium simum (Burchell, 1817), l’espècie més gran de rinoceront. El rinoceront blanc del nord vivia a la República Democràtica del Congo, però està gairebé extingit per la caça i les guerres de la zona. El rinoceront del sud viu a Sud-àfrica, on es calcula que n’hi ha uns 16.000 exemplars.
    • Una pell naturalitzada d’elefant africà de bosc, Loxodonta cylcotis (Matschie, 1900),  l’espècie més petita de les dues africanes. Actualment, els seus hàbitats estan fragmentats i en mal estat.
    • Un exemplar de tortuga llaüt, Dermochelys coriacea (Vandelli, 1761), la tortuga marina més gran. Està molt amenaçada per la contaminació, les xarxes de pesca i la urbanització de les costes on pon els ous. És una de les espècies en vies de desaparició.
    • Un exemplar de cloïssa gegant, Tridacna gigas (Linnaeus, 1758), el mol·lusc amb doble conquilla més gros. Se’n recullen tantes (ja sigui com a aliment, per a decoració o per als aquaris) que les seves poblacions s’estan reduint molt de pressa i ja s’ha extingit a molts llocs. És una de les cloïsses que pateix un perill d’extinció més gran.
    • Una pell naturalitzada de cocodril del Nil, Crocodylus niloticus Laurenti 1768, el rèptil vivent més gran després del cocodril marí. La caça i els canvis que ha sofert el riu n’han reduït l’àrea de distribució.

    This slideshow requires JavaScript.

  • Sorpresa 7: Illa de la Biodiversitat a Catalunya

    Aquest nou espai expositiu (Illa) dins de l’exposició permanent del Museu està dedicat íntegrament a la biodiversitat a Catalunya.

    El terme biodiversitat s’ha emprat a partir de la Cimera de la Terra de les Nacions Unides de l’any 1992 (“Cimera de Río”) per definir la variabilitat de les formes de vida als sistemes terrestres, marins i d’aigua dolça. Al món, els científics han descrit gairebé un milió i mig d’espècies, però se sap que n’hi ha moltes més encara desconegudes.

    Catalunya és un territori especialment divers, tant per la seva ubicació en la regió mediterrània, com per la seva gran varietat climàtica i orogràfica. Això fa que s’hagin descrit 680 hàbitats diferents, amb aproximadament 15.000 espècies de flora i 18.000 de fauna. Una riquesa per unitat de superfície molt superior a la de qualsevol altre país europeu. Un patrimoni únic que tenim la responsabilitat de conservar.

    Aquesta enorme riquesa constitueix la base dels sistemes naturals, dels processos ecològics, de la vida al planeta i dels hàbitats que ens envolten. Des de fa decennis es coneix, més enllà de la importància de la biodiversitat en si mateixa, que aporta una enorme quantitat de serveis i beneficis per a les persones: aliments, aire net, aigua potable, medicines, espais per al lleure, l’esport o la contemplació i tants d’altres.

    I també sabem que el nostre model de societat està provocant una dràstica i accelerada pèrdua de biodiversitat. El canvi climàtic, la contaminació, la sobreexplotació dels recursos naturals, la destrucció dels hàbitats naturals estan delmant la biodiversitat. Una pèrdua irreversible que està tenint conseqüències molt negatives per a la nostra salut i la nostra qualitat de vida. És hora d’actuar, immediatament, per aturar la pèrdua de biodiversitat i capgirar la degradació actual del medi natural. Cada persona ha d’aportar el seu gra de sorra.

    This slideshow requires JavaScript.

    Aquest espai expositiu consta de tres parts. En la primera explica què és la biodiversitat, quins són els seus components, per què hi ha tantes espècies i la importància que té tota aquesta riquesa. La segona part se centra en la biodiversitat a Catalunya, a través de diverses projeccions de gran format, on es mostra la diversitat d’espècies, hàbitats i paisatges del nostre país. Finalment, la tercera part incideix en el greu problema de la pèrdua de biodiversitat, les seves causes, els efectes sobre el planeta i la nostra qualitat de vida, per acabar fent una crida a l’acció urgent i radical per part de tothom per capgirar aquesta situació insostenible.