Club dels llunàtics i llunàtiques

Tertúlia Dues illes i dues criatures extintes. Del dodo de Maurici al tigre de Tasmània

Imatge del tigre de Tasmània, obra de Vicente Matallana, a l’exposició Animals Invisibles (Pep Herrero).

Parlarem de conceptes relacionats amb l’àmbit “Extinció” de l’exposició temporal Animals Invisibles, comissariada per Jordi Serrallonga i Gabi Martínez.

Els humans som éssers tan apassionants com complexos, controvertits i, sovint, incomprensibles. Acumulem una llarga llista de defectes que no podem atribuir exclusivament a la nostra genètica (biologia) ni, per tant, als nostres ancestres paleolítics, sinó que són fruit del nostre convuls món contemporani: hereu d’un llarg –encara que, geològicament parlant, recent– bagatge cultural marcat per guerres, genocidis, desigualtats i la destrucció de biodiversitat.

Precisament en aquest context, durant la propera sessió del Club dels Llunàtics i Llunàtiques del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, en Vicente Matallana ens oferirà una nova mirada sobre una espècie extinta: el tigre de Tasmània. Aquest peculiar carnívor marsupial, propi d’Oceania, va captivar l’artista multimèdia internacional Antoni Muntadas durant una estada a Austràlia. El resultat d’aquesta fascinació forma part de l’exposició Animals Invisibles. Mite, vida, extinció i desextinció, al mateix museu.

Els darrers exemplars de tigre de Tasmània, com el nom ja ens suggereix, van ser localitzats a l’illa de Tasmània. En tenim documentada l’extinció –fins i tot fotografiada– a principis del segle XX. Una història que recorda força la d’una altra icona de la conservació mundial: el dodo. Aquesta au va viure tranquil·la a l’illa africana de Maurici fins que, amb l’arribada dels Homo sapiens, va ser empesa cap a l’extinció definitiva al segle XVII.

Aquí es posa de manifest la nostra actitud contradictòria, ja esmentada: ningú va estimar, protegir ni donar valor al dodo ni al tigre de Tasmània mentre encara eren vius, però un cop desapareguts, s’han convertit en objectes d’admiració i nostàlgia. El dodo apareix immortalitzat a Alícia en el País de les Meravelles de Lewis Carroll, mentre que el tigre de Tasmània genera, a les antípodes, un ampli negoci de merchandising: marques de cervesa, samarretes, videojocs i altres souvenirs.

Som un cas curiós: menyspreem allò que tenim, i desitgem allò que hem perdut o que ja no podem tenir. No seria més sensat conservar els animals reals mentre conviuen amb nosaltres, en comptes de resignar-nos a recreacions artificioses?

Text de Jordi Serrallonga

Ponent:

Vicente Matallana, director de la New Art Foundation (NAF).

Moderador: Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona…, en definitiva, i amb les seves pròpies paraules “un primat domesticat per la cultura i un apassionat de la ciència”.

Lloc: Museu de Ciències Naturals de Barcelona, pl. Leonardo da Vinci, 4-5, parc del Fòrum

Observacions:
. Teniu la possibilitat de visitar l’exposició Animals invisibles prèviament a l’inici de la sessió.
. Us preguem que arribeu amb 10 minuts d’antelació al començament de la tertúlia.
. La sessió no serà enregistrada ni posteriorment publicada al nostre canal natTV.

Aquesta sessió forma part de la programació d’activitats vinculada a l’exposició Animals Invisibles.

Aquesta activitat vol recuperar la tradició del “Club dels llunàtics”, una tertúlia sobre actualitat científica que es feia a la biblioteca de l’antiga seu del Museu, al parc de la Ciutadella, i que prenia com a inspiració la idea de la Societat lunar de Birmingham (s. XVIII) que es reunia en nit de lluna plena per “il·luminar la ment dels homes”.

El cicle del Club es fa, habitualment, el tercer dijous de cada mes.

Propera sessió:

Museu de Ciències Naturals de Barcelona (parc del Fòrum)
Dijous 18 de desembre de 2025, de 18.30 a 20 h
El neandertal que duem dins. ADN i gens del passat.
Amb Carles Lalueza Fox, expert en paleogenètica, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Condueix Jordi Serrallonga.