La singular població del lluert ens permet entendre el canvi climàtic

Títol: De local a global: la singular població del lluert al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà com a model per entendre les respostes dels organismes al canvi climàtic

Imatge d’Antigoni Kaliontzopoulou.

El canvi ambiental mediat per l’ésser humà té impactes observables en la biodiversitat (fenològics, morfològics i fisiològics), posant en perill el funcionament dels ecosistemes i el benestar humà. Per explicar aquests impactes i produir pronòstics robustos, és necessari un anàlisi integratiu de les respostes individuals a la variació ambiental, la qual cosa permetrà una avaluació integral de les respostes poblacionals. Per abordar aquest repte, l’equip del grup de recerca PhenEvol fa servir el paradigma Fenotip-Rendiment-Aptitud que, basat en la teoria ecomorfològica, explica l’aptitud individual com a resultat de la capacitat d’un organisme per dur a terme les seves funcions ecològiques (ex. escapar de depredadors, explotar recursos o trobar parella).

Per aquest objectiu, utilitzem com a model el lluert occidental (Lacerta bilineata), per proporcionar una avaluació detallada de com els fenotips individuals responen a la variació ambiental, examinar la variació en aquestes respostes entre individus, així com la seva rellevància ecològica en entorns reals, i integrar-les per proporcionar prediccions precises de les respostes al canvi global. Aquesta espècie és poc estudiada a la Península Ibèrica, i troba el límit meridional de la seva distribució global a Catalunya. Al territori català es localitza principalment en ambients forestals situats entre 500 i 2000 m d’altitud. No obstant, al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà (PNAE) existeix una població singular a nivell del mar, documentada des de finals del segle XX. Des de fa tres anys, es realitza el seguiment d’aquesta població amb l’objectiu de caracteritzar-ne els principals trets biològics, desenvolupar estudis científics i promoure’n la conservació i la divulgació.

Des del 2024, es realitzen transsectes per observar i capturar individus, enregistrar-ne la localització dins del Parc, mesurar-ne els trets morfològics i la temperatura corporal i marcar-los en el context d’un estudi de captura-recaptura que permeti estimar la mida i la dinàmica poblacional. Durant la primavera també es duen a terme captures més extensives per estudiar-ne trets funcionals i ecofisiològics al laboratori. Combinant les mesures preses al laboratori amb les observacions de camp sobre l’activitat i l’ús de l’hàbitat podrem inferir com les propietats fisiològiques i funcionals determinen els patrons de temps i espai. Integrant totes les dades proporcionarem informació sobre com la variació fenotípica individual configura la capacitat de resposta de la població al canvi global. Així vinculem l’evolució fenotípica amb la biologia de la conservació, tornant aquesta població d’interès local en un model global per tal d’entendre la resiliència dels organismes al canvi climàtic..

Idioma vehicular: català i castellà.

Lloc: sala d’actes del Centre Martorell d’Exposicions, pg. Picasso, 9, parc de la Ciutadella.

Ponent: Antigoni Kaliontzopoulou, Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals & Institut de Recerca de la Biodiversitat, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona.

Dins el programa de Seminaris de Biodiversitat, SEMBIO. Debat i intercanvi d’experiències essencialment sobre sistemàtica, zoologia, evolució animal i filogènia molecular. Aquestes xerrades estan organitzades pel Grup de Recerca Consolidat ZooSysEvo format per científics de la Facultat de Biologia UB, Unitat de Zoologia UAB i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L’objectiu és difondre els continguts de la recerca d’investigadors del grup o d’algun investigador convidat.