Marc Villanueva Mir i Xesca Salvà escenifiquen aquesta producció del Teatre Lliure sobre la vida del sotabosc a Montjuïc, una proposta en col·laboració amb l’Institut Botànic de Barcelona i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona en el marc de la Biennal del pensament.
Tot buscant una alternativa a les maneres de fer humanes, els artistes residents de la temporada 21/22 van crear el projecte Understory (Intercanvi de cromos, Paramecis i meteorits i Tres raves i un interregne), una exploració sobre com es relacionen els fongs, les bactèries i tot allò que conforma el sotabosc. Ara tornen al Lliure per oferir el resultat del projecte: què podem aprendre d’aquestes formes de vida per enriquir les relacions humanes? Ho desvetllaran en un recorregut sonor que oscil·la entre la natura i l’al·lucinació nascuda del diàleg amb les científiques i jardineres de l’Institut Botànic i el Museu de Ciències Naturals.
Lloc: Jardí Botànic de Barcelona. Sortida des de la plaça Margarida Xirgu (Teatre Lliure)
“Què veiem i què no veiem és una pregunta política. Perquè sovint es tradueix en què escoltem i què no escoltem, què cuidem i què no cuidem. Els paisatges contenen tant allò visible com l’invisible. Mirar és veure i desveure a la vegada. Se’ns moren les plantes és un recorregut que ens convida a escoltar i observar el paisatge com un jardí ple d’àliens, un punt de trobada entre múltiples viatges espacials protagonitzats per plantes i altres éssers no humans, vinguts des dels confins de l’espai.
A través d’una passejada guiada per una sonidista de cinema, Se’ns moren les plantes fa emergir les múltiples capes d’història que construeixen el paisatge. Des de la formació geològica de la Terra al desplaçament global de plantes que va començar amb el colonialisme, fins a la projecció al futur, en clau de ciència-ficció, de plantacions de fusta intergalàctiques i de plantes telepàtiques: una història de la qual els éssers humans ocupem un espai molt reduït.”
Xesca Salvà i Marc Villanueva Mir
“La Història és alhora la pràctica humana de relatar i tot el conjunt de restes del passat que convertim en històries. Convencionalment, els historiadors es fixen només en restes humanes com arxius o diaris, però també podem parar atenció als rastres no humans i en com contribueixen a transformar el paisatge que tenim en comú. Tant si els altres organismes “expliquen històries” com si no, contribueixen a solapar pistes i rastres que entenem com a història. La història, doncs, és el registre de diverses trajectòries de fer món, humanes i no humanes.”
Anna L. Tsing, The Mushroom at the End of the World
Més informació
Seguir