Reunir totes les plantes de Catalunya

Títol del seminari: Reunir totes les plantes de Catalunya: l’adquisició de 5 herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona a través de les cartes de Pius Font i Quer.

Resum:

Des de temps immemorials, la fesonomia del paisatge del litoral del País Valencià ha estat dominada per terres d’aiguamolls i albuferes, de la marjal de Penyíscola al nord de Castelló fins a la ja extinguida albufera d’Elx.

Una barrera entre l’interior i la mar, increïblement productiva, hàbitat de fauna i flora molt diversa, que ha hagut de conviure amb l’expansió i evolució de la vida humana. Inicialment, hagué de compartir espai amb el cultiu tradicional de l’arròs mentre que a l’actualitat està sotmesa a la pressió de cultius menys adaptats a la marjal, l’expansió immobiliària i la falta de regulació. Aquests i d’altres factors han comportat un escenari de sobreexplotació d’aqüífers, contaminació de sòls i dessecació de terres.

En aquest treball s’ha estudiat el paper de Pius Font i Quer en l’adquisició dels herbaris Cadevall, Trèmols, Vayreda, Salvador i Sennen, analitzant els documents conservats en l’arxiu de l’Institut Botànic de Barcelona. En aquest arxiu es conserva una gran quantitat de documents històrics dels diversos botànics que van gravitar al seu voltant des de 1906, any de creació de la Junta de Ciències Naturals i de constitució del Museu de Catalunya, que el 1917 esdevindrà Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Actualment, aquests documents s’estan acabant de catalogar i estan, en bona part, sense estudiar ni publicar.

S’ha intentat aprofundir l’impacte que va tenir Font i Quer en la formació de l’herbari de l’Institut Botànic de Barcelona gestionant i organitzant la cessió d’aquests cinc herbaris i de les seves tasques d’arranjament i preparació. El període estudiat va de 1919, any en que es va cedir l’Herbari Cadevall, al 1939, any en el qual Font i Quer va ser cessat de tots els càrrecs. Es tracta d’un període, relativament breu, de grans canvis polítics i culturals, en els quals la botànica catalana es va desenvolupar notablement. Són anys de gran creixement cultural amb el naixement de noves estructures museístiques i la incorporació d’una nova generació de botànics, però també anys de falta de recursos, d’incertesa política i laboral. A través de l’anàlisi de més 150 cartes i documents s’ha delineat l’estratègia, les polítiques, les eines, les relacions personals i l’argumentari utilitzats per Font i Quer.

El treball ha permès de mostrar una figura científica i intel·lectual complexa capaç d’utilitzar diferents nivells de comunicació, amb fortes capacitats persuasives i una constància en el perseguir l’objectiu de crear un herbari i un Institut Botànic de nivell internacional que li van consentir de realitzar aquest projecte en pocs i turbulents anys.

Ponent: Laura Gavioli, Institut Botànic de Barcelona-Herbari.

Lloc: Sala Salvador, de l’Institut Botànic de Barcelona

Organitza: Institut Botànic de Barcelona