Tertúlia: Els primers humans a Europa. Les noves descobertes a Atapuerca
El conjunt de jaciments arqueològics i paleontològics de la Serra d’Atapuerca (Ibeas, Burgos) ha esdevingut un dels referents mundials en l’estudi sobre l’origen, evolució i comportament de la humanitat.
Centenars de dones i homes han passat pels seus jaciments per estudiar i custodiar aquest valuós patrimoni arqueològic i paleontològic, una capsa de sorpreses per datar la presència humana a Europa.
Una darrera sorpresa ens l’ha portat l’arqueòloga Rosa Huguet, la nostra convidada que, juntament amb els tres codirectors actuals del projecte de recerca, Juan Luis Arsuaga, José María Bermúdez i Eudald Carbonell, ha fet la troballa d’una cara fòssil humana, la més antiga d’Europa occidental: 1.400.000 anys!
Rèpliques diverses de cranis a l’illa de ciència de l’Evolució, de l’exposició permanent Planeta Vida. El situat a la part superior correspon a Homo sapiens.
Ponent: Rosa Huguet, arqueòloga.
Investigadora a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), membre de l’Equip d’Investigació d’Atapuerca i coordinadora de l’excavació del jaciment de Sima del Elefante.
Des de l’any 1993, participa en les excavacions dels jaciments de la Sierra Atapuerca, primer com a estudiant i més tard ja com a membre de l’equip d’investigació, des de l’any 1995, de la mà de l’Eudald Carbonell.
Doctora per la Universitat Rovira i Virgili des de l’any 2007, la seva tesis doctoral va tractar sobre les estratègies de subsistència dels primers grups homínids que van viure a Europa i, més particularment, sobre l’estudi dels nivells més antics de la Sierra d’Atapuerca localitzats a Sima del Elefante i Gran Dolina, que va realitzar al Museo de Ciencias Naturales de Madrid mercès a una beca de Formació de Personal d’Investigació del Ministerio de Ciencia i Investigación.
Precisament, la seva recerca s’ha centrat en el coneixement de les estratègies de subsistència dels grups d’homínids, és a dir, en les capacitats i comportaments dels què disposaven els grups d’homínids per ser exitosos i sobreviure. Aquesta recerca la fonamenta en l’anàlisi tafonòmic dels conjunts ossis recuperats en els diferents jaciments en els que treballa la investigadora.
D’altra banda, Rosa Huguet ha centrat la recerca en dos moments cronològics de l’evolució humana: en primer lloc, en fa més de 800.000 anys (Pleistocè inferior) on ens trobem en els primers grups d’homínids que van viure a Europa i que corresponen al seus treballs a la Sima del Elefante, Gran Dolina, Barranc de la Boella, Vallparadís, Fuente Nueva-3; i, igualment s’ha centrat en les estratègies de subsistènciea dels grups de Neandertals que van viure als jaciments de Pinilla del Valle (Madrid) i el Sidrón (Astúries).
Moderador: Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona…, en definitiva, i amb les seves pròpies paraules “un primat domesticat per la cultura i un apassionat de la ciència”.
Lloc: sala d’actes Ramon Margalef
Observacions:
. Us convidem a arribar al Museu amb antelació per visitar gratuïtament l’illa de ciència de l’Evolució, de l’exposició Planeta Vida, abans de la tertúlia.
. Us preguem que arribeu al Museu amb 10 minuts d’antelació al començament de la tertúlia.
. La sessió no serà enregistrada ni posteriorment publicada al nostre canal natTV.
Aquesta activitat vol recuperar la tradició del “Club dels llunàtics”, una tertúlia sobre actualitat científica que es feia a la biblioteca de l’antiga seu del Museu, al parc de la Ciutadella, i que prenia com a inspiració la idea de la Societat lunar de Birmingham (s. XVIII) que es reunia en nit de lluna plena per “il·luminar la ment dels homes”.
El cicle del Club es fa el tercer dijous de cada mes.
