ConversesNat

#ConversesNat: Els petits canvis són veritablement poderosos?
Alguns mites de l’educació ambiental, a debat

Amb aquesta nova taula rodona volem parlar sobre educació ambiental, i ho volem fer convidant i interpel·lant diverses persones que habitualment no treballen en aquest àmbit però que, de ben segur, poden aportar molt bones reflexions sobre els esculls i els reptes de l’educació ambiental del s. XXI.

Creiem que la pràctica reflexiva des d’altres perspectives, com per exemple la filosofia, l’enginyeria, l’antropologia o el feminisme, pot generar un debat fresc i profitós que la biòloga Teresa Franquesa conduirà a partir de la seva àmplia experiència en el món de l’educació ambiental i les polítiques de medi ambient.

Cadascun dels ponents començarà la seva intervenció amb l’anàlisi, la revisió, la reformulació i la identificació dels pros i els contres que amaguen alguns dels eslògans més habituals del moviment ecologista i de l’educació ambiental. Un cop cada ponent s’hagi “enfrontat” a aquest eslògan, la tertúlia prosseguirà i també s’obrirà un torn d’intervencions al públic assistent.

Ponents:

Manuel Delgado Ruiz vs. “Els petits canvis són poderosos”
Catedràtic d’Antropologia Religiosa i d’Antropologia Urbana a la Universitat de Barcelona (UB).
Llicenciat en Història de l’Art i Doctor en Antropologia per la UB. Postgrau en Psicologia Social a la Facultat de Medicina de la UB. Estudis de tercer cicle en la Section de Sciences Réligieuses de l’École Pratique des Hautes Études, Sorbona de París. Des de 1986, imparteix classes d’antropologia religiosa i d’antropologia urbana al Departament d’Antropologia Social de la UB.
Ha treballat sobre les identitats col·lectives, la violència religiosa i les apropiacions socials d’espais públics, temes entorn als quals ha publicat articles a revistes nacionals i estrangeres. És autor dels llibres De la muerte de un dios (1986), La ira sagrada (1991), Las palabras de otro hombre (1992), La cité de la diversité (1996), Diversitat i integració (1998), El animal público (Premio Anagrama de Ensayo, 1999), Luces iconoclastas (Barcelona, 2001), Elogi del vianant (2005), Sociedades movedizas (2007), La ciudad mentirosa (2008), L’espace publique comme ideologie (2015) i Ciudadanismo (2016).
Membre del Consell de Direcció dels Quaderns de l’ICA, forma part de l’Institut Català d’Antropologia. També va ser membre de la Comissió d’Estudi sobre la Immigració del Parlament de Catalunya. Forma part del Consell Assessor per la Diversitat Religiosa de la Generalitat de Catalunya. Blog: http://manueldelgadoruiz.blogspot.com.

Natza Farré Maduell vs. “La revolució serà verda o no serà”
Periodista, guionista i comunicadora feminista.
Treballa en ràdio, televisió i premsa. És autora del llibres Curs de Feminisme per microones, Que no t’expliquin contes! i Tinc algunes certeses i molts dubtes. Llicenciada en periodisme, escriu una contra setmanal al diari Ara i col·labora al programa “Els matins” de Tv3. També és autora de l’obra de teatre IF (l’últim desig) i ha comissariat l’exposició Feminista havies de ser inaugurada al Palau Robert de Barcelona al 2020.

Jordi Graupera Garcia-Milà vs. “Pensa globalment, actua localment”
Doctor en Filosofia Política, periodista i, investigador i professor universitari.
Doctorat en Filosofia per la New School for Social Research i professor universitari de Filosofia Política, Antropologia Filosòfica i Sociologia a la Universitat Ramon Llull i a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha treballat a Saint Francis College, New York University, Parsons School of Architecture and Design, i Princeton University. Ha fet de columnista, analista i corresponsal a diversos mitjans, incloent-hi el Diari Avui, La Vanguardia, Jot Down-El País, Rac1, Catalunya Ràdio i TVC, BBC World, i NY1 News. És autor dels assajos Una idea per Barcelona (Destino, 2018) i La Supèrbia (Fragmenta, 2020). Actualment, treballa en un assaig sobre els orígens del pensament polític nord-americà i la traducció d’assaig anglosaxó. Blog: https://jordigraupera.cat.

Cristina Castells Guiu vs. “El futur és elèctric”
Directora d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona.
Va fer estudis d’Enginyer Superior Industrial especialitzat en Tècniques Energètiques per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) de la Universitat Politècnica de Catalunya.
L’any 1995 entra a formar part de l’Àrea d’Edificis, Transport i Energies Renovables de l’Institut Català d’Energia com a tècnic d’edificis. L’any 2000 passa a ser Cap de la Unitat Municipal, Edificis i Transport del mateix Institut Català d’Energia. L’any 2006 passa a fer-se càrrec de l’àrea d’Estalvi i Eficiència Energètica del mateix Institut Català d’Energia
L’any 2008 es fa càrrec de la Direcció d’Energia i Qualitat Ambiental de l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Barcelona.

Conductora: Teresa Franquesa Codinach, biòloga experta en polítiques de medi ambient i sostenibilitat.
Doctora en Ciències Biològiques i màster en Psicologia Social, ha treballat sempre en el camp de les polítiques ambientals, tant a l’administració com des de l’associacionisme. En particular, ha impulsat l’educació ambiental per la sostenibilitat.
Després de fer de professora de secundària durant uns anys, començà a treballar com a professional independent en el camp del medi ambient, pràcticament inexplorat en aquell moment (1980-85), de manera que va participar en projectes d’ordenació del territori, planejament, interpretació del patrimoni i educació ambiental. Va formar part de l’equip redactor del pla especial de protecció de Collserola (1985-87) i va dissenyar i organitzar els serveis de Divulgació i Educació Ambiental al parc (1987-93), inclòs el pioner programa Voluntaris de Collserola. Posteriorment va crear el projecte Hàbitat d’activitats per a l’educació ambiental (1994-95) i el Pla d’Educació Ambiental de l’Institut d’Educació de Barcelona (1996-99). A partir del 2000 treballa a l’Ajuntament de Barcelona, on impulsa l’Agenda 21, concretada en el Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat, i la xarxa d’organitzacions Barcelona+Sostenible, així com els equipaments i serveis d’educació ambiental de la ciutat. Entre aquests, destaca l’emblemàtic programa Escoles+Sostenibles, premi Dubai de les Nacions Unides 2011. Quan es va jubilar (2020) dirigia l’Àrea d’Estratègia i Cultura de Sostenibilitat, des de la qual es va impulsar el Pla Clima 2030 (2018) i el Pla estratègic de cultura de sostenibilitat Canviem pel Clima (2020).
Ha estat professora associada a la Universitat Pompeu Fabra, en l’assignatura Gestió del Medi Ambient, així com en cursos de postgrau de diferents universitats.
És membre de la Comissió Internacional d’Educació i Comunicació de la Unió Mundial per a la Conservació de la Natura i sòcia fundadora de la Societat Catalana d’Educació Ambiental, de la qual va ser presidenta i impulsà el Fòrum 2000 d’Educació Ambiental (1998-2000).
Ha estat consellera del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya, entre 2009 i 2013.
És autora de textos de recerca, de gestió, de divulgació i de narrativa. Pel que fa a l’educació ambiental, ha publicat diversos llibres i un centenar d’articles.

________

Com a institució compromesa amb l’educació ambiental, el Museu de Ciències Natuals de Barcelona es va adherir, el passat mes de gener a la Declaració del II Congrés Nacional d’Educació Ambiental. L’organització d’aquesta taula rodona esdevé la primera acció del Museu posterior a l’adhesió i vol facilitar un espai de debat i reflexió al voltant de l’educació ambiental.

________

Lloc: Sala Margalef del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (parc del Fòrum, pl. Leonardo da Vinci, 4-5)

Observacions: la sessió serà enregistrada i es podrà visualitzar, més endavant, al nostre canal nat TV.

Les Aventures del Capità Enciam, creat a mitjans dels anys noranta per l’empresa audiovisual Sargantana Voladora (dirigida per Miquel Calçada) per a Televisió de Catalunya, va ser una miniespai amb píndoles d’uns tres minuts sobre sensibilització mediambiental, sobretot quant fa a la divulgació del reciclatge, que parodiava amb humor els superherois de còmic. El seu lema era: «Els petits canvis són poderosos».