Tot i els centenars anys de recerca de camp, la majoria de les espècies d’eucariotes romanen indocumentades per la ciència i aquesta bretxa de coneixement no es distribueix uniformement entre els tàxons. L’ús de tècniques de biologia molecular, en general, i de la codificació de barres d’ADN (DNA barcoding), en particular, pot ajudar a solucionar aquest buit i, a més a més, respondre preguntes d’àmbit ecològic i donar suport a la conservació de la biodiversitat.
S’utilitza una regió curta i estandarditzada del genoma per diferenciar les espècies i és relativament senzill en comparació amb altres disciplines i tècniques per a l’obtenció, manipulació i seqüenciació de material genètica
Actualment s’està utilitzat per incorporar investigacions originals en diversos contextos educatius. I també hi ha disponibles eines en línia que permeten als no professionals aportar dades d’alta qualitat a l’esforç investigador.
A càrrec de: Jagoba Malumbres-Olarte, investigador independent associat al Center for Ecology, Evolution and Environmental Changes (cE3c) de la Universitat de les Azores i al Laboratory for Integrative Research (LIBRe) de la Universitat de Helsinki , i il·lustrador científic.
Presenta i modera: Francesc Uribe, conservador d’Invertebrats No Artròpodes del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i soci de l’Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Mitjà: plataforma ZOOM.
Imatge: barcoding i conservació; Crèdits: Jagoba Maalumbres-Olarte @jmalumbresolarte
Organitza: AAMCNB (Associació d’Amics del Museu de Ciències Naturals de Barcelona).
Col·labora: Museu de Ciències Naturals de Barcelona