El Club dels llunàtics i llunàtiques

Tertúlia: El somni d’un naturalista. Rere la petja d’en Gerald Durrell

Dins de la programació especial #Museuacasa,  el nostre convidat ens parlarà de la seva passió per la natura i com va esdevenir la seva vocació i professió.

La història de Gerardo García és la d’un nen amb el que vaig créixer i estudiar quan vivíem a l’Hospitalet de Llobregat. Érem un parell de bitxos rars, a tots dos ens apassionava la natura, i llegir els llibres d’un dels nostres ídols: en Gerald Durrell. A mi em va donar per fer forats, i buscar fòssils i artefactes a la recerca dels orígens de la Humanitat –així vaig acabar excavant un gran i profund forat al Parc de Can Boixeres– mentre que ell, per les rodalies, buscava insectes amb els que alimentar la fauna que arreplegava. Casa seva era el més similar a les històries narrades per en Durrell a «La meva família i altres animals». Finalment, després de moltes aventures i desventures, vàrem acabar fent realitat el somni: esdevenir naturalistes a una època on aquesta professió ja no era de moda. Gerardo va marxar a treballar a la llar d’en Gerald Durrell, i després va passar una llarga temporada fent recerca de camp a Madagascar… entre cocodrils, llangardaixos, granotes i apassionants vivències. Avui, treballa com a conservador del prestigiós Chester Zoo, al Regne Unit, i ha col•laborat en documentals de la BBC conduïts per Sir David Attenborough, o de la National Geographic Society. Un exemple a seguir per totes aquelles nenes i nens, i adults, que somien en ser naturalistes.
Text del moderador, Jordi Serrallonga. 

Ponent: Gerardo García, és biòleg i conservador del Chester Zoo (Regne Unit). Va ser cap del departament d’Herpetologia, durrell Wildlife Conservation Trust.
Nascut a Barcelona (1969) és el comissari de petits vertebrats i invertebrats del Zoo de Chester des del març de 2012. Ha estat cap del departament d’Herpetologia del Durrell Wildlife Conservation Trust amb seu a Jersey, Regne Unit, des de 2003 fins a 2012. Va començar la seva carrera professional  al Zoo de Barcelona i al Museu de la Ciència de Barcelona (CosmoCaixa) fins a 1996 quan es va traslladar al Thooiry Zoo (París, França).
Doctorat, a l’Institut de conservació i ecologia (DICE) de la Universitat de Kent sobre “Ecologia, impacte humà i conservació de la tortuga de Coll lateral Madagascar (Erymnochelys madagascariensis) al parc nacional d’Ankarafantsika”, on va viure dos anys durant el seu treball de camp a Madagascar. Gerardo va analitzar les dades recollides i va fer la tesi al Laboratoire des Reptiles et Amphibiens, Muséum d’Histoire Naturelle de París.
El treball amb els amfibis el va iniciar al 1992 al Zoo de Barcelona, ​​on va participar durant els primers anys del programa de recuperació del gripau de llevadora mallorquina. Des de llavors ha participat en programes de reproducció en captivitat de rèptils i amfibis en diverses institucions de molts i diferents països:  a Jersey (Rana dalmatina i Bufo bufo), Montserrat / Dominica (Leptodactylus fallax), Madagascar (Erymnochelys madagascariensis, Pyxis planicauda , Astrochelys yniphora, Mantella aurantiaca, M. cowani), Espanya (Calotriton arnoldi, Alytes obstetricans i Rana iberica), Maurici (Nactus coindemirensis i Gongylomorphus fontenayi sp.), Mèxic (peixos goodeides, Ambystoma dumerilonuda), principalment.
Durant els darrers anys ha participat en diverses iniciatives formatives per a amfibis de tot el món (Colòmbia, Dominica, França, Alemanya, Índia, Madagascar, Mèxic, Espanya, Montserrat, Sud-àfrica, Sri Lanka, Suècia i Veneçuela), millorant els protocols de criança de colònies en captivitat i implementant diversos programes in situ.
Des de 2012 és també coordinador de llibres d’estudis d’EAZA EEP per als dracs de Komodo i el 2016 per als Achoques (Ambystoma dumerilii).
Ha participat activament a l’Associació Europea de Zoos i Aquaris (EAZA) com a president del Grup d’Assessors Amfibis Taxon (ATAG), membre del Comitè de Conservació i anteriorment vicepresident del TAG de rèptils. També és membre de diversos grups especialistes de la UICN. El seu objectiu principal és incorporar la conservació i investigació in situ d’aquests programes al nucli de l’EAZA. Va participar activament en el desenvolupament de la Campanya d’amfibis de l’Any de la Granota 2008 i va dirigir els primers cursos de conservació d’amfibis a Europa per a zoos i aquaris durant el 2006, fins ara.
Durant els seus primers anys al parc zoològic de Chester ha participat directament en el desenvolupament de la gran col·lecció de rèptils, amfibis, peixos i invertebrats per als nous projectes. Una de les últimes novetats és el Pla de recollida del nou projecte d’Illes i la implementació de les espècies de recerca i conservació del Zoo de Chester. També va desenvolupar programes de conservació in situ vinculats amb els seus departaments a països com Mèxic, Madagascar, Bermudes i Indonèsia, així com els diversos projectes de recerca aplicada per recolzar el benestar i la conservació dels animals.

Moderador: Jordi Serrallonga, és arqueòleg, naturalista i explorador. Col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Professor d’Antropologia i Evolució Humana de la Universitat Oberta de Catalunya.

Mitjà: Instagram LIVE! de @museuciencies.

Aquesta activitat vol recuperar la tradició del “Club dels llunàtics”, una tertúlia sobre actualitat científica que es feia a la biblioteca de l’antiga seu del Museu, al parc de la Ciutadella, i que prenia com a inspiració la idea de la Societat lunar de Birmingham (s. XVIII) que es reunia en nit de lluna plena per “il·luminar la ment dels homes”.

La tertúlia digital tindrà una durada d’uns 40 minuts, que s’estructura en: la presentació del tema per part de la persona ponent durant 5 minuts, aproximadament; la conversa entre el ponent i el moderador durant uns 20 minuts i; finalment, la tertúlia d’uns 15 minuts on el moderador introduirà les preguntes i comentaris dels participants.

Propera sessió del Club:

Dijous 18 de juny, de 19 a 19.40 h
Instagram LIVE! de @museuciencies
Amb Anna Corbella, veterinària i regatista catalana. Al 2011 esdevingué la primera navegant catalana i espanyola a fer la volta al món a vela sense escales.