Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Club dels llunàtics i llunàtiques

El director del Museu, Carles Lalueza, expert en paleogenètica, ens parlarà del concepte d’extinció i debatrem sobre la possibilitat de reviure una espècie extingida.

Museu de Ciències Naturals de Barcelona Activitats Club dels llunàtics i llunàtiques

Lloc
Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Dates
Dijous 20 d'octubre de 2022
Horari
De 18.30 a 20 h
Durada
1 hora i 30 minuts
Adreçat a
Públic adult
Tipus
Conferència-debat
Preu
Activitat gratuïta
Places exhaurides
Reserva d’entrades
Fes la teva reserva aquí
Observacions
Cal fer reserva prèvia a l'enllaç superior de "Reserva d'entrades".
Es permet un màxim de 3 places per reserva.
Aforament limitat.

Tertúlia: Podríem des-extingir els mamuts?

Mamut, de Miquel Dalmau, Parc de la Ciutadella (Barcelona). Imatge de Canaan

Seria possible reviure una espècie extingida?
En parlarem amb el director del Museu, Carles Lalueza, biòleg expert en paleogenètica, i autor del llibre Des-extinciones: una inmersión rápida, on ens explica tècniques com la clonació, el CRISPR o la recuperació d’ADN d’invidus que van viure fa milers d’anys i que podrien fer possible tornar a la vida animals com el mamut.

_________

Un gran professor d’evolució humana, en Phillip V. Tobias -definidor de les espècies Paranthropus boisei i Homo habilis-, ens va dir un dia: “… en evolució, el més freqüent o fàcil no és adaptar-se i sobreviure, sinó l’EXTINCIÓ”.
I què passa amb una espècie biològica EXTINTA? Fora de la seva emprenta o ossos fossilizats en el registre paleontològic i arqueològic, ja no la ‘veurem’ mai més? Darrerament s’ha parlat molt i molt de la recuperació de l’ADN fòssil. El Nobel de Medicina d’enguany al genetista Svante Pääbo, pels seus estudis al voltant de la recuperació d’ADN de neandertals i d’altres hominins, n’és la prova. Anem al darrere de reconstruir la totalitat de la biologia dels nostres ancestres: no només els seus esquelets o vestigis culturals sinó llur genètica.
Això, a la llarga, ens permetrà la DES-EXTINCIÓ, el retorn a la vida, d’espècies desaparegudes? És recurrent la noticia sobre la possibilitat de clonar un mamut en un futur proper: ciència o ciència-ficció? Ara bé, clonar animals més petits, com els insectes pol.linitzadors, podria ajudar a evitar l’extinció de la massa forestal i, conseqüentment, la de la Humanitat.
De tot això, i molt més, ens parlarà en Carles Lalueza, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i genetista precisament reconegut en el camp de la recuperació d’ADN fòssil i membre de l’equip del nou Nobel Svante Pääbo en molts treballs sobre evolució humana. Serà un Club dels Llunàtics i Llunàtiques molt especial.
Us esperem! No ens EXTINGIREM!
Jordi Serrallonga
________

Ponent: Carles Lalueza, biòleg expert en paleogenètica.
Director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (IBE) de Barcelona. És un dels científics líders a Europa en paleogenètica; és a dir, en la recuperació i l’anàlisi de genomes antics. Va participar en el projecte Genoma Neandertal i va dirigir la primera recuperació d’ADN d’un neandertal ibèric procedent de la cova d’El Sidrón (Astúries). L’any 2014 va dirigir la recuperació del primer genoma d’un caçador-recol•lector europeu (datat de fa 8.000 anys) i posteriorment de centenars de genomes de períodes prehistòrics i històrics que actualment estan ajudant a reconstruir les migracions del passat en diversos continents, així com de diversos genomes d’espècies extingides. Ha publicat més de 200 articles científics, entre els quals en destaquen 12 a la revista Nature i 11 a la revista Science, considerades les millors revistes científiques del món.
Ha rebut diversos premis per la seva recerca, entre els quals s’inclouen la Medalla Narcís Monturiol de la Generalitat de Catalunya l’any 2018 i el Premi Ciutat de Barcelona de Recerca l’any 2007. La seva preocupació per socialitzar el coneixement científic l’ha portat a escriure nombrosos llibres de divulgació (pels quals ha guanyat diversos premis), entre els quals destaquen Palabras en el tiempo (Ed. Crítica, 2013), Genes, reyes e impostores (Ed. Cálamo, 2016), Des-extinciones (Ed. Tibidabo, 2017), La forja genètica d’Europa (Ed. Universitat de Barcelona, 2018). El seu últim llibre, Inequality: A Genetic History (MIT Press, 2022), va rebre una crítica positiva a la revista Nature.

 

Moderador: Jordi Serrallonga
Arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor i col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona…, en definitiva, i amb les seves pròpies paraules “un primat domesticat per la cultura i un apassionat de la ciència”.

Lloc: exposició permanent Planeta Vida, al voltant de la vitrina de fòssils de Barcelona.

Observacions:
. Us convidem a arribar al Museu amb antelació per visitar gratuïtament l’illa de ciència de l’Evolució, de l’exposició Planeta Vida, abans de la tertúlia.
. Us preguem que arribeu al Museu amb 10 minuts d’antelació al començament de la tertúlia.
. La sessió no serà enregistrada ni posteriorment publicada al nostre canal natTV.


Aquesta activitat vol recuperar la tradició del “Club dels llunàtics”, una tertúlia sobre actualitat científica que es feia a la biblioteca de l’antiga seu del Museu, al parc de la Ciutadella, i que prenia com a inspiració la idea de la Societat lunar de Birmingham (s. XVIII) que es reunia en nit de lluna plena per “il·luminar la ment dels homes”.

El cicle del Club es fa el tercer dijous de cada mes.

Altres activitats

  • Des de 28-04-2024
  • Fins a 28-04-2024