LOOP Barcelona al Museu

Aquest Museu serà un dels espais de la ciutat que acollirà l’exposició múltiple i deslocalitzada “The Bee Who Forgot the Honey” del LOOP Festival.

Si visiteu l’exposició Planeta Vida del Museu (parc del Fòrum) podreu visionar dos vídeos del festival:

Antiherbst
De Michael Sailstorfer
Les fulles d’un arbre van caient a la tardor. Les pinta de color verd i les torna a col·local al seu lloc original.  El resultat és un trompe-l’oeil irònic en el qual les fulles canvien, es mouen i cada vegada esdevenen més irreals i artificials. Una reflexió sobre l’impacte i la responsabilitat que l’home té envers el paisatge i, en general, de la importància de protegir la natura.

Antiherbst

Animal Cinema
D’Emilio Vavarella
Una composició de fragments de vídeos de Youtube en què s’observen animals manipulant una càmera. Proposa una relació completament diferent amb l’entorn. Aquest tipus de relació es basa en les famoses anàlisis del biòleg alemany Jakob Johann von Ueküll i en la noció d’Umwelt (l’entorn percebut pels animals), un concepte que ha influenciat molts pensadors contemporanis pel que fa a ecologia i sostenibilitat.

Animal Cinema

Els dos audiovisuals pertanyen a “The Bee Who Forgot The Honey” l’exposició múltiple i deslocalitzada del LOOP Festival que ha estat repartida per diversos espais i ubicacions de la ciutat de Barcelona.
Aquesta exposició ofereix un nou acostament al concepte de paisatge partint d’una perspectiva que va més enllà de la simple problemàtica de la representació, l’entorn o la naturalesa que ens envolta vista com un simple continent.

Un passeig urbà, indomable i sempre incomplet, les ramificacions i possibles parades del qual indaguen de manera singular en les problemàtiques que amaga la nostra idea moderna de paisatge.

Per a això, la reflexió parteix del concepte d'”inapropiable”, desenvolupat pel filòsof italià Giorgio Agamben per a repensar la idea metafísica d’un món “a la disposició” de l’home i transparent al seu coneixement. A través d’una crítica de l’estatus mateix de la imatge – la seva realitat ontològica i la seva funció simbòlica-, la subversió d’un relat del Progrés merament reconfortant o el retorn a una temporalitat més existencial i fenomenològica, els artistes de la mostra proposen una nova manera, més espiritual, humil o afectiva, de ser-en-el-món, és a dir, d’entrar en relació amb el paisatge, entès com aquest entorn natural que l’home sovint ha considerat com un mer teló de fons o una escena simplement antropocèntrica.

En les obres de David Claerbout, Hans Op de Beeck, Guido van der Werve o Michael Sailstorfer, per exemple, el paisatge ja no apareix com un escenari o un horitzó a explorar, un tot aliè a l’home o una reserva d’actius per explotar, sinó com el símbol de la importància ontològica d’un estat del món (idel ser). Un espai, un pensament, una fissura que sempre s’escapa, que es perd entre els dits, inaccessible i inapropiable; fora d’aquesta esfera de l’ús i de la utilitat en la qual tendim a tancar tot en la nostra era de consum i obsolescència.

Organitza: LOOP Barcelona

Col·labora: Museu de Ciències Naturals de Barcelona