Disparity-dependent trait evolution model

En l’arbre de la vida, tant la riquesa d’espècies com la diversitat de trets funcionals d’aquestes varia entre llinatges. Entendre aquesta variabilitat és encara un desafiament de l’ecologia macroevolutiva.

L’escenari macroevolutiu més senzill és una taxa constant de diversificació, però recentment s’ha demostrat que la riquesa d’espècies i l’edat del clade estan desacoblats. En canvi, la correlació entre la diversitat de trets funcionals acumulada dins d’un clade (disparitat) i l’edat del clade segueixen estan poc explorades. La disparitat dels trets biològics (p. ex. duració del cicle de vida, reproducció, dispersió, tipus d’alimentació) o ecològics (p. ex. preferència d’hàbitats: elevació, substrat, salinitat, pH) pot estar acoblada amb l’edat del clade si els clades vells tenen nínxols ecològics més amples. En aquests casos, la disparificació d’un llinatge pot ser contínua en el temps amb un procés d’expansió additiva del nínxol ecològic (“linear-cumulative model”) o, alternativament, la taxa de disparificació pot disminuir a mesura que l’espai ecològic gradualment es satura quan apareixen nous llinatges (“disparity-dependent model”).

Utilitzant una base de dades immensa de la riquesa d’espècies de macroinvertebrats aquàtics de tot Europa (> 6400 espècies), 20 trets biològics i ecològics i una aproximació filogenètica, en aquesta xerrada explicarem l’empremta ecològica i evolutiva de la transició cap a ecosistemes d’aigua dolça de 143 famílies de macroinvertebrats aquàtics pertanyents a 18 clades que cobreixen tot l’arbre de la vida. El resultats mostren que els clades vells tenen nínxols ecològics més amples i han limitat la disparificació dels clades joves (transició més recent a ecosistemes d’aigua dolça), que han evolucionat cap a estils de vida que els permet ocupar hàbitats prèviament infrautilitzats. Tot plegat recolza el “disparity-dependent model”. A més, la riquesa d’espècies dins d’un clade no està relacionada amb la seva edat, per tant el grau de diversificació i disparificació estan desacoblats. Aquest resultat proporciona un nou marc conceptual per la comprensió dels processos fonamentals que determinen la dinàmica de trets funcionals al llarg de tot l’arbre de la vida.

Ponent: Dr. Cesc Múrria, grup de recerca FEM (Freshwater Ecology and Management), Departament d’Ecologia, Universitat de Barcelona.

Lloc: sala d’actes del Laboratori de Natura (Castell dels Tres Dragons), av. Picasso, s/n, Barcelona.

Dins el programa de Seminaris de Biodiversitat, SEMBIO. Debat i intercanvi d’experiències essencialment sobre sistemàtica i evolució animal i filogènia molecular, per bé que altres vessants de l’estudi de la biodiversitat també hi tenen cabuda.

Aquests seminaris estan organitzats pel Grup de Recerca Consolidat ZooSysEvo, format per científics de la Facultat de Biologia de Barcelona i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.