L’origen de la biodiversitat neotropical: vicis, paradigmes, realitats i solucions

El recent desenvolupament dels mètodes de filogènia i filogeografia molecular ha revitalitzat l’estudi de l’origen de l’elevada biodiversitat tropical des d’un punt de vista empíric, especialment al Neotròpic.

Però, aquesta espectacular revifalla tecnològica, moltes vegades ha passat de puntetes davant de problemes conceptuals crònics que es relacionen, principalment, amb canvis de paradigma, generalitzacions, simplificacions, biaixos taxonòmics i cronològics o processos de diversificació, entre d’altres.

La diversificació evolutiva és un fenomen complex on se superposen una varietat de processos ecològics i evolutius que estan sotmesos a l’acció d’una gamma àmplia de factors externs que, alhora, interactuen en diferents escales de temps.

Les visions simplistes heretades de les ciències experimentals són de poca utilitat en aquest tipus d’estudis, els quals requereixen una aproximació més naturalista basada en el concepte d’hipòtesis múltiples i també en la substitució de la clàssica dualitat entre temps ecològic i temps evolutiu per tal d’assolir un concepte més dinàmic i realista com el continuum temporal.

Ponent: Valentí Rull, Institut de les Ciències de la Terra Jaume Almera

Imatge de Santiago Ron

Dins el programa de Seminaris de Biodiversitat, SEMBIO. Debat i intercanvi d’experiències essencialment sobre sistemàtica i evolució animal i filogènia molecular, per bé que altres vessants de l’estudi de la biodiversitat també hi tenen cabuda.