El so és un canal de comunicació àmpliament utilitzat en el món animal, de manera que s’han desenvolupat òrgans específics per a produir-lo i rebre’l, així com xarxes de comunicació, senzilles o molt complexes, dins les espècies o entre les unes i les altres.
Les aus, en particular, produeixen sons molt diversos i els estructuren en motius i frases, de manera que el que en resulta, el cant, és una rica i extraordinària composició musical.
Formar i mantenir la parella i defensar el territori són algunes de les funcions del cant, però queden encara misteris per revelar.
En aquest espai sonor podràs sentir els següents animals:
01. Calàpet verd balear
Bufotes balearicus
0:28
Originari d’Itàlia, va ser introduït a les illes Balears en temps prehistòrics. Es diu que els talaiòtics els tenien per amenitzar les nits amb el seu cant dolç, de notes pures.
02. Còssifa de Heuglin
Cossypha heuglini
0:28
Espècie pròpia del centre i del sud del continent africà. Es reconeix per un ampli repertori de crides i estrofes de cant, riques en notes i motius melodiosos i sonors, emeses sovint en duet per les parelles, com en aquesta gravació.
03. Pit-roig
Erithacus rubecula
0:28
Petit ocell de distribució europea, rabassut, de caràcter curiós i força confiat. El seu cant és ric en motius molt diversos, combina i alterna refilets molt aguts amb d’altres de més greus, tot creant llargues melodies delicades, úniques i inconfusibles.
04. Shama de carpó blanc
Copsychus malabaricus
0:28
Passeriforme nadiu de l’Índia i del sud-est asiàtic, molt apreciat pel seu cant, ric en notes clares i sonores, que combina amb imitacions d’altres ocells, de manera que «interpreta» belles melodies musicals.
05. Rossinyol comú
Luscinia megarhynchos
0:43
Ocell migratori, cria al centre i al sud de la regió euroasiàtica, i passa l’hivern al cinturó subsaharià de l’Àfrica. De difícil observació, però molt popular pel seu cant, combina de manera extraordinàriament variada un ric repertori de notes molt agudes amb d’altres de greus i aspres, amb xiulets i amb refilets, i genera llargues melodies molt diverses i sonores. Canta tant de dia com de nit.
06. Gibó de mans blanques
Hylobates lar
0:46
Primat del sud-est asiàtic. Viu en grups familiars, els adults defensen el territori amb un bell cant format per udols molt modulats, aguts, sonors i perllongats; cada parella té trets propis distintius.
07. Passerell
Linaria cannabina
0:34
Fringíl·lid petit i esvelt propi del paleàrtic occidental. És molt apreciat pel seu cant, que construeix amb una rica combinació d’elements breus, com ara piulades dolces, xiulets i motius percudits, i que té un timbre metàl·lic molt particular, de manera que en resulten melodies alegres i agradables.
08. Menjamel tui
Prosthemadera novaeseelandiae
0:28
Espècie endèmica de Nova Zelanda, és molt popular per les vocalitzacions i la capacitat d’imitar un ric repertori de sons, incloent-hi paraules i frases. El seu cant és una mena de suau xerrameca farcida de sons aguts i musicals, i d’altres de gens melòdics i força sorprenents.
09. Merla
Turdus merula
0:29
Comuna a la regió euroasiàtica i nord-africana, i introduïda en altres continents. S’adapta bé a les ciutats. Cant ric, melòdic, dolç, pausat, sonor, notes aflautades que modulen sovint cap a tons aguts. Les frases resultants són molt variades, vives, sovint amb un final agut i espurnejant, separades per breus silencis.
10. Iubarta
Megaptera novaeangliae
1:33
Rorqual de mida gran i present a tots els oceans. Durant l’època de reproducció, els mascles emeten un cant complex, amb un repertori ric de sons greus i amb un rang ampli de freqüències. Aquest cant és compartit entre els mascles del mateix grup i varia amb els anys. La funció de l’ampli registre dels cants de les iubartes encara no és del tot coneguda.
Crèdits: Gravacions: Eloïsa Matheu – MCNB. Iubarta: MMF