L’àrea mediterrània per antonomàsia és la conca mediterrània, és a dir, les terres que envolten la mar Mediterrània. S’estén per territoris europeus, asiàtics i africans i ocupa una superfície de 2.300.000 km². S’hi coneixen unes 25.000 espècies, el 50 per cent de les quals són endèmiques. La flora mediterrània presenta nombroses solucions per adaptar-se als factors ecològics que han influït en la seva evolució: fulles dures i persistents per resistir l’estiu eixut, punxes, espines i substàncies tòxiques per defensar-se dels herbívors, plantes baixes en forma de coixinet, o mates que perden fulles a l’estiu per reduir la transpiració.
Al Jardí, la flora de l’extensa conca mediterrània s’ha distribuït en quatre subregions biogeogràfiques: la Mediterrània oriental (entre Itàlia i el Caucas), la Mediterrània occidental (península Ibèrica i illes Balears i Tirrèniques), el nord d’Àfrica (des del Marroc fins a Tunísia) i les illes Canàries.