La regió mediterrània australiana, amb 700.000 km², és la segona en extensió (representa una mica més del 20 per cent del bioma). La formen dos sectors separats situats al sud-oest i al sud del continent. S’hi coneixen unes 8.000 espècies, el 75 per cent de les quals són endemismes. El clima és mediterrani amb una certa influència tropical a causa de la proximitat dels monsons oceànics, per la qual cosa la sequera estival no és tan rigorosa com a casa nostra. Malgrat això, la freqüència dels incendis és alta i els sòls són molt pobres en nutrients.
A la zona australiana del Jardí, a més de la flora mediterrània característica també es cultiven plantes de la flora temperada del sud-oest del continent (estats de Victòria i Nova Gal·les del Sud). Tant la flora arbòria com l’arbustiva són dominades per un gran nombre d’espècies de poques famílies, com les mimoses (Acacia), les mirtàcies (Eucalyptus, Melaleuca, Callistemon) i les proteàcies (Hakea, Banksia, Grevillea).
També hi són presents altres espècies d’arbres de notable singularitat i primitivisme, que es caracteritzen per mostrar un port homogeni durant el seu creixement:
- Xantorreas o herbes arborescents amb les fulles molt estretes i gens carnoses, sorprenentment adaptades als incendis.
- Casuarinas i coníferes del grup dels xiprers (gènere Callitris).