ConversesNat

#ConversesNat: Animals Invisibles (R)evolution. L’hora de reivindicar la conservació i recerca de la natura.

Parlarem de conceptes relacionats amb l’exposició temporal Animals Invisibles, comissariada per Jordi Serrallonga i Gabi Martínez.

Al llarg del confinament humà, durant la pandèmia del SARS-CoV-2, vàrem experimentar una mena de revolució o rebel·lió animal. Mentre nosaltres érem tancats a casa, cadenes de televisió, premsa escrita i xarxes socials no deixaren de llençar missatges –alguns reals, d’altres mentida– sobre el que hom interpretà com a llibertat de la biodiversitat. Fins aleshores amagades i mimetitzades, per por a l’acció i destrucció antròpiques, moltes espècies començaren a ocupar el que, fins feia poc, eren cels, oceans, terra ferma i món soterrani dominats per perillosos i sorollosos avions, vaixells, camions, cotxes, ferrocarrils, vianants, turistes, etc. Fins i tot, l’esquerp puma –que moltes i molts considerem gairebé invisible quan l’estudiem sobre el terreny– va aparèixer caminant pels carrers buits de Santiago de Xile, i grups de dofins saltaven tranquils a les platges catalanes.

Però, el que podria haver estat un oportú i efectiu missatge pedagògic –l’Homo sapiens, en canviar d’hàbits, afavoria el benestar de la resta d’éssers que, com nosaltres, formen part de la natura– va acabar difuminant-se en un miratge. Ni va ser una rebel·lió animal, ni aquest animal auto-nomenat «humà» (i que, mirant-se el melic, sol veure’s separat de la resta d’animals), aprengué la lliçó. Va ser reprendre el dia a dia i el desconfinament humà va acabar amb la momentània i simbòlica llibertat animal. El ritme diari d’extinció d’espècies, de la destrucció sense fre de la biodiversitat, segueix. I el més terrible és saber que som provocant la desaparició d’espècies animals no només conegudes, sinó moltíssimes que encara ni tan sols hem descobert ni descrit.

Com podem aconseguir que la llista d’Animals Invisibles, per acció dels humans, no augmenti? Existeixen solucions? Què fer? Com actuar? El més còmode és abonar-se al perillós, fals i, de vegades, exitós discurs negacionista. Una altra opció és adoptar un posicionament conformista i catastrofista. Si aquest és el camí, poc sentit tindria que el Museu de Ciències Naturals de Barcelona hagi apostat per l’exposició Animals Invisibles. Mite, vida, extinció i desextinció; és a dir, si la batalla contra la invisibilitat animal està perduda per què esmerçar esforços humans, econòmics i materials en divulgar i mostrar la situació, el problema, a la ciutadania? Doncs la resposta és que comunicadores científiques com la Mònica Artigas o l’Evelyn Segura, els codirectors del Animals Invisibles Project (Gabi Martínez i Jordi Serrallonga) i l’equip del museu, creiem que hi ha futur.

Som una espècie racional que té la llibertat de prendre altres camins no imposats. Els camins correctes. I bona part d’aquesta revolució està en mans de tothom, sobretot de les i els més joves.

Text de Jordi Serrallonga

Ponents:

Evelyn Segura, biòloga, comunicadora científica i conservacionista.

Mònica Artigas, sotsdirectora àrea National Geographic.

Conductors:

Jordi Serrallonga, arqueòleg, naturalista, explorador, escriptor, col·laborador del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i comissari de l’exposició Animals Invisibles.

Gabi Martínez, escriptor, viatger i comissari de l’exposició Animals Invisibles.

Lloc: Sala Margalef del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (parc del Fòrum, pl. Leonardo da Vinci, 4-5).

Observacions:
. Teniu la possibilitat de visitar l’exposició Animals Invisibles prèviament a l’inici de la sessió.
. Es permetrà l’accés a la sala a partir de les 18.15 h
. La sessió serà enregistrada i es podrà visualitzar, més endavant, al nostre canal natTV

Aquesta sessió forma part de la programació d’activitats vinculada a l’exposició Animals Invisibles.

Properes sessions:

Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Dijous 6 de novembre, de 18.30 a 20 h
La desextinció: és ètic jugar amb l’evolució?
Ens en parlarà Lluís Montoliu, investigador del CSIC i del CIBERER, vicedirector del Centre Nacional de Biotecnologia i, Gemma Marfany, catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona i cap d’unitat del CIBERER.

Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Dimecres 12 de desembre, de 18 a 20 h
Monstres, animals i dones (in)visibles en el món de la Ciència i el Cinema
Amb Mònica Garcia-Massagué, directora de la Fundació Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i, Víctor Matellano, cineasta, crític i escriptor. Condueix Jordi Serrallonga.