#ConversesNat: La casual fortuna de la vida.
Un diàleg al voltant de Joan Oró, científic clau del segle XX
Què en sabem de l’origen de la vida? En quin punt se situen les actuals investigacions en aquest àmbit? Val la pena invertir recursos en aquesta recerca? Quan obtindrem la resposta que explica el pas de la química a la biologia que en Joan Oró va provar de reproduir al laboratori?
L’any 1923 va néixer Joan Oró, reconegut bioquímic català que es va convertir en un referent mundial pel que fa a l’estudi sobre l’origen de la vida, i va contribuir de forma molt rellevant a la recerca biològica en els projectes de la NASA Apollo -a la Lluna- i Viking -a Mart-.
Amb aquesta Conversa Nat, que pren la forma de diàleg entre Juli Peretó i Joan Anton Català, ens sumarem a la celebració de l’Any Oró, que commemora el centenari del seu naixement, i posarem en valor el llegat d’un dels científics catalans de més renom internacional.
Ponent:
Juli Peretó, catedràtic de bioquímica i biologia molecular de la Universitat de València.
Conductor:
Joan Anton Català, astrofísic, químic quàntic i divulgador científic en mitjans de comunicació.
___________________
Lloc: Sala Margalef del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (parc del Fòrum, pl. Leonardo da Vinci, 4-5).
Observacions:
. Es permetrà l’accés a la sala a partir de les 18.15 h
. La sessió serà enregistrada i es podrà visualitzar, més endavant, al nostre canal natTV.
Propera sessió:
Dimecres 29-11-2023, La caça a debat. Amb Rosendo Castelló, economista i empresari del sector agrícola i forestal; Marta Tafalla, doctora en Filosofia; Josep Vicent Jovani, cap de la Secció d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental a Terres de l’Ebre; i, amb la conducció de l’escriptor Raül Garrigasait.
Comencem els actes de commemoració de l’Any Joan Oró
Es tracta d’una efemèride en commemoració del centenari del naixement d’un dels científics més rellevants del segle XX. El bioquímic lleidatà Joan Oró i Florensa, que va dedicar la seva carrera a estudiar l’origen de la vida, qüestió apassionant i, alhora, molt atractiva per al gran públic. En aquest àmbit va fer contribucions cabdals que han inspirat generacions posteriors de científics. La commemoració inclou més d’una cinquantena d’activitats que se celebraran al llarg de tot l’any.
El descobriment, culminat l’any 1959, de com una Terra primitiva podria haver fabricat l’adenina —un dels components principals de l’ADN, també crucial en els processos cel·lulars de generació d’energia— el va convertir en una figura científica internacional.
Els assessoraments que va fer per a la NASA en els projectes Apollo a la Lluna i, molt especialment, en el disseny de les missions Viking a Mart i en la interpretació correcta dels resultats obtinguts van augmentar encara més aquest reconeixement.
Però, en paral·lel a l’àmbit científic, Oró exemplifica tot un seguit de valors fonamentals que van marcar la seva vida i que poden inspirar les generacions actuals i futures, com ara l’esperit emprenedor, la lluita per assolir un somni, la humilitat o la valentia.
La Fundació Joan Oró (FJO) impulsa la celebració, el 2023, de l’Any Joan Oró, decretat oficialment per la Generalitat de Catalunya mitjançant el Departament de Recerca i Universitats. I conjuntament han plantejat un ambiciós projecte de commemoració: un extens programa que inclou un conjunt d’activitats d’alt impacte amb l’objectiu de divulgar la figura de Joan Oró tant des del vessant científic com des dels seus valors personals.
Podeu ampliar aquesta informació a través de la pàgina web del Departament de Recerca i Universitats Gencat.
Seguir