L’àrea mediterrània de Califòrnia ocupa una estreta franja costanera compresa entre el cap Blanco, als Estats Units, i Punta Baja, a Mèxic, el centre de la qual correspon aproximadament a San Francisco. En direcció est, la franja s’estén de 100 a 200 quilòmetres cap a l’interior del continent. Malgrat la poca extensió d’aquesta àrea, aproximadament el 10 per cent del total del bioma, és la que presenta les extensions contínues més grans de paisatge mediterrani sense alterar. S’hi coneixen unes 4.300 espècies, el 35 per cent de les quals són endemismes. L’estacionalitat climàtica és molt marcada atès que el 85 per cent de les precipitacions es concentren a l’hivern. La sequera estival és molt severa tot i que les boires costaneres alleugen, en part, aquest contrast.
Els boscos californians presenten moltes semblances ecològiques i evolutives amb els de la conca mediterrània. Molts gèneres són comuns, com ara Pinus, Quercus, Arctostaphylos, Arbutus, Salvia, Artemisia, etc., els incendis tenen una recurrència natural semblant, la fertilitat i la diversitat dels sòls també són comparables i moltes espècies mostren adaptacions similars.