Adaptació local

Projectes de recerca

• Respostes evolutives de les aus sota tres escenaris de Canvi Global: Canvi Climàtic, Urbanització i Espècies Invasores

  Any

  2020

  Responsble

  Joan Carles Senar

  Finançament

  Ministerio de Ciencia e Innovación PID2020-114907GB-C21

  Durada

  4 anys

  L’evolució contemporània s’associa molt sovint amb les activitats humanes, perquè obliga els animals a adaptar-se als canvis ràpids de l’ambient. Per tant, el canvi global és un escenari experimental ideal i una oportunitat per estudiar l’evolució contemporània i l’adaptació local. L’objectiu principal daquest projecte és analitzar aquests patrons devolució sota tres dels principals actors de canvi global: Canvi Climàtic, Urbanització i Espècies Exòtiques Invasores.

  Dos principals processos relacionats amb l’evolució permetran que una població s’enfronti i s’adapti al seu entorn canviant: la plasticitat fenotípica i la selecció microevolutiva adaptativa. La plasticitat fenotípica és un procés que normalment hauria d’actuar ràpidament i en terminis relativament curts per permetre que els individus ajustin els fenotips per reproduir-se i sobreviure en noves condicions. La qüestió clau, però, és saber fins a quin punt els animals són prou plàstics i flexibles per fer front al canvi global. Tot i això, es requerirà un canvi evolutiu a través de la divergència microevolutiva adaptativa a mitjà i llarg termini perquè una població s’adapti a les noves condicions. Però malgrat que cada cop es publiquen més exemples de l’efecte del canvi global a les poblacions animals, encara hi ha molt poca informació sobre la naturalesa (adaptativa o no) i l’origen (plasticitat vs evolució) de les respostes observades al canvi global en aus silvestres. El segon objectiu general daquest projecte és aprofundir en aquestes respostes.

  Al projecte actual ens centrem en tres escenaris de canvi global. A l’escenari de canvi climàtic, analitzem com els patrons d’adaptació local dels trencapinyes a les pinyes del pi negre es veuen afectats pels patrons de fructificació del pi salgareny proper, amb fructificacions massives veceres (màsting) que són aprofitades de manera oportunista per una part de la població. Atès que el canvi climàtic afecta la freqüència dels anys vecers, volem provar els canvis en els patrons d’adaptació local. A l’escenari d’Urbanització, volem provar amb els pàrids, com la supervivència diferencial o els moviments de dependents del fenotip poden explicar les diferències fenotípiques entre les poblacions urbanes i forestals. A l’escenari de les espècies exòtiques invasores, volem provar la hipòtesi de la classificació espacial i provar la selecció per supervivència en relació amb la morfologia i el comportament, cosa que pot accelerar els patrons d’adaptació local a les aus invasores.

  INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Joan Carles Senar

  NOMBRE D’INVESTIGADORS PARTICIPANTS:

  JC Senar (MCNB)
  J Quesada (MCNB)
  M Björklund (Uppsala University, Suècia)
  B Hatchwell (Sheffield University, UK)
  A Charmantier (CNRS, Montpellier, França)
  A Gregoire (CNRS, Montpellier, França)
  S Tenan (CNR, Venècia, Italia)

  Ajut PID2020-114907GB-C21 finançat per:

  

   

• ADAPTACIÓ LOCAL I SELECCIÓ SEXUAL: LA PERSONALITAT, EL COLOR DEL PLOMATGE I EL CANT DE LES AUS COM A MODELS

  Any

  2013

  Responsble

  Joan Carles Senar

  Finançament

  Ministeri d'Economia i Competitivitat CGL2012-38262

  Durada

  4 anys

  Un tema de creixent interès des de fa pocs anys és el paper que la heterogeneïtat de l’hàbitat pugui tenir en la generació d’adaptació local a escales microgeográficas. No obstant això i malgrat del seu interès, encara és escàs el coneixement que es té dels mecanismes directes d’especiació ecològica o de com es tradueix exactament l’adaptació en aïllament reproductiu. la selecció sexual està sent reconeguda cada vegada més com un dels processos que modula l’adaptació local.

  Un dels principals objectius del nostre Projecte és adoptar una perspectiva integradora per incorporar tant les interaccions ecològiques com la selecció sexual en l’anàlisi dels processos d’adaptació local. Ens fixem en quatre sistemes model dels quals prèviament ja hem detectat diferenciació local a escales microgeogràfiques: la mallarenga en hàbitats urbans, el trencapinyes i la llucareta als Pirineus i el papamosques de collar en boscos heterogenis de Budapest.

  Ens fixem en tres característiques model a més de la morfologia: personalitat, coloració del plomatge i vocalitzacions. Aquestes tres característiques individuals sovint interactuen entre elles i poden ser agents tant dels processos d’adaptació local com de selecció sexual.

  Ens proposem diferenciar el paper d’aquestes característiques i dels seus components en l’adaptació local per mitjà de la comparació entre caràcters que probablement estan mediats per factors genètics / dependents de la condició (ex. personalitat, color o freqüència de cant) i caràcters que probablement estan més modulats per una ràpida evolució cultural o que mostren molta flexibilitat (ex. composició del cant).

  INVESTIGADOR PRINCIPAL: Dr. Joan Carles Senar
  NUMERO D’INVESTIGADORS PARTICIPANTS: 6
  JC Senar (MCNB)
  F Uribe (MCNB)
  J Quesada (MCNB)
  T Montalvo (Agecia Salut Publica Barcelona)
  JJ Negre (Estació Biològica Doñana)
  L Garamszegi (Estació Biològica Doñana)