Aquesta línia, més ‘etològica’, se centra en l’anàlisi dels patrons d’organització social de les diverses espècies objecte d’estudi.
Un dels objectius és estudiar com determinen l’organització social d’una espècie les estratègies d’utilització de l’espai. L’estudi es duu a terme, per tant, comparant diferents espècies. La hipòtesi de partida és que les espècies nòmades, com el lluer, han de presentar un major nivell d’integració social que les espècies residents (per exemple, el gafarró). Si un individu d’una espècie nòmada perd el contacte amb els membres del seu grup, difícilment podrà tornar a contactar amb ells, ja que els moviments són d’unes quantes desenes de quilòmetres al dia. El contacte entre els membres del grup ha de ser, per tant, més estret; com a conseqüència d’això presumim que els conflictes d’interessos són més grans i que, per consegüent, han d’aparèixer mecanismes socials que redueixin aquest conflicte i mantinguin la cohesió social. Els estudis que s’han portat a terme confirmen aquesta major integració social en les espècies nòmades i l’aparició de mecanismes socials d’integració com l’allofeeding, l’acoblament vocal o el respecte a la possessió.