L’esquelet intern d’aquesta esponja del Pacífic occidental està format per espícules silíciques molt imbricades que li confereixen una gran resistència per suportar la pressió del fons del mar. Viu a molta profunditat (des de 40 fins a centenars de metres) i és una de les espècies d’esponges més conegudes per la gran arquitectura del seu esquelet i perquè el seu interior està habitat per uns petits crancs (Spongicola japonica) que hi han accedit des de la fase larvària. Són, per tant, simbionts de l’esponja.
Va ser descrita el 1841 per sir Richard Owen.