Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Exposició permanent Planeta Vida 

El NAT Les seus Museu de Ciències Naturals de Barcelona Exposició permanent Planeta Vida 

«Planeta Vida» interpreta la Terra actual com a resultat de la interacció entre l’ambient químic i físic del planeta i els éssers vius. Els rius, les muntanyes i els oceans estan íntimament relacionats amb els organismes que hi viuen i tots junts formen un ecosistema global que actua regulant les condicions del planeta.

Aquesta visió de conjunt de la Terra i de la vida, que integra totes les disciplines de les ciències naturals, és l’eix vertebrador d’aquesta exposició permanent que s’estructura en tres àmbits: ‘La biografia de la Terra’, ‘La Terra avui’ i ‘Les illes de ciència’.

Tour de 360º per l’exposició:

 

El primer, ‘La biografia de la Terra’, descriu un viatge per la història de la vida i la seva coevolució amb el nostre planeta. ‘La Terra avui’, és la part que explica com és la Terra actualment. Aquests dos àmbits mostren el fons patrimonial del Museu. ‘Les illes de ciència’, àrees semipermanents i renovables, són petites exposicions en espais aïllats dins de l’exposició permanent que tracten aspectes com ara l’evolució, la nomenclatura i la classificació, la Mediterrània, el comportament animal, etc.

A més a més, l’exposició presenta importants millores d’accessibilitat als continguts  per a persones amb discapacitat visual.  A les 17 taules interactives de l’exposició, on es mostren un total de 50 objectes que es poden tocar lliurement —entre peces originals i maquetes—  s’han implementat esquemes en relleu de les peces així com textos en grans caràcters i en braille (català).

Aquesta exposició contempla de forma implícita els següents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS):

 

Parts de l’exposició:

  • La biografia de la Terra

    Endinsa’t en el túnel del temps i recorre la història de la vida i del planeta des dels orígens fins als nostres dies. Atura’t en els principals episodis evolutius i descobreix com era la Terra i quan hi van aparèixer els primers éssers vius.

    Inicis de l’Univers i de la Terra: 13.800 a 3.800 milions d’anys

    Una gran explosió crea l’Univers i es forma el sistema solar. Es formen la Terra i la Lluna i es desenvolupa la primera atmosfera al voltant de la Terra.

    Arqueà: 3.800 a 2.500 milions d’anys

    Formació d’Ur, el primer continent, i aparició de la cèl·lula procariota, la primera forma de vida. Apareixen els primers éssers vius de la Terra, els bacteris.

    Proterozoic: 2.500 a 542 milions d’anys

    S’originen els continents. Apareix la cèl·lula eucariota, precursora dels éssers pluricel·lulars i la vida es diversifica. Apareixen els primers fongs, els protists i els avantpassats de les plantes.

    Paleozoic inferior: 542 a 359 milions d’anys

    Es formen les grans serralades i es produeixen importants canvis climàtics. Gran explosió de vida als oceans. Els mol·luscs es tornen més complexos i s’adapten a diferents hàbitats. Apareixen els primers artròpodes i els primers vertebrats aquàtics.

    Paleozoic superior: 359 a 251 milions d’anys

    Unió dels continents per formar el supercontinent Pangea. Augmenten els nivells d’oxigen de l’atmosfera. La vida surt de l’aigua i conquereix el medi terrestre. Apareixen les primeres plantes i els primers vertebrats terrestres.

    Mesozoic: 251 a 65 milions d’anys

    Fragmentació del gran continent Pangea en continents menors. Els invertebrats marins es diversifiquen significativament. Apareixen els dinosaures i les primeres aus. Apareixen les primeres plantes amb flors. Té lloc una gran extinció massiva que significa la desaparició del 75% de les espècies.

    Cenozoic: 65 a 0 milions d’anys

    Els continents es mouen fins a la posició que ocupen actualment. S’inicia l’orogènia alpina i apareixen les grans serralades (l’Himàlaia, l’Atles, el Rif, les Bètiques, els Pirineus, els Apenins, els Alps, els Balcans i els Carpats). També es forma la mar Mediterrània. És un període amb grans oscil·lacions tèrmiques i èpoques de glaciacions. Els mamífers ocupen la majoria d’ambients continentals. Apareixen els primers primats, una línia evolutiva dels quals ha evolucionat cap a la humanitat actual.

  • La Terra avui

    Explica com és el nostre planeta actualment i què hi podem trobar. Està basat en les col·leccions del Museu i, per tant, mostra una bona representació de la natura del nostre país.

    Aquesta part de l’exposició permanent està dividida en aquests àmbits:

    Roques i minerals

    De què està feta la Terra? El planeta i la seva atmosfera sustenten la vida, però moltes de les seves característiques actuals són conseqüència de la interacció amb la vida.

    El registre fòssil

    Les restes dels organismes que han viscut en el passat i que s’han conservat enterrades com també les traces que ha deixat l’activitat dels éssers vius, són el testimoni, la memòria i l’arxiu de la història de la vida al planeta. A Catalunya hi ha valuosos jaciments paleontològics que han aportat moltes peces al patrimoni del Museu.

    Microbis

    Invisibles a ull nu, els microorganismes han estat protagonistes únics d’un 85 per cent aproximadament de la història del planeta, tant al mar com a les terres emergides. A més, tenen un metabolisme molt variat i ocupen qualsevol hàbitat, fins i tot aquells on la vida seria impossible per a altres organismes. La seva petitesa fa que sovint siguin ignorats.

    Algues

    Les algues són la baula que uneix el món microbià i el món de les plantes. Com els microorganismes, també són poc conegudes.

    Plantes

    El seu paper fonamental en l’ecosistema és la captació d’energia mitjançant la fotosíntesi, que no és, però, exclusiva d’aquest grup (les algues i altres protists i també alguns grups de bacteris són fotosintètics).

    Fongs

    Considerats durant molt de temps plantes, els fongs constitueixen un grup que comparteix característiques amb les plantes i els animals. Tenen com a funció principal la descomposició de la matèria orgànica. En aquest àmbit trobaràs una col·lecció de bolets de Catalunya més una vitrina de fongs i líquens.

    Animals

    El món dels animals potser és el més vistós i conegut per l’ésser humà, especialment els animals de grans dimensions. Però el planeta és habitat per milers d’espècies que ocupen molts nínxols ecològics i tenen papers importants en les xarxes tròfiques. Es mostra què són els animals, com funcionen, i les adaptacions que han assolit al llarg de l’evolució per alimentar-se i moure’s.

    • Plataforma dels grans animals

    En mig de la part de ‘La Terra avui’, hi trobareu una plataforma de grans animals, que mostra que la mida dels animals és important per a la seva supervivència. Ser gran aporta avantatges com ara:

      • Viure molts anys
      • Tenir una baixa mortalitat
      • Tenir pocs o cap predador natural que pugui matar un exemplar adult
      • El creixement lent de les poblacions

    Però alhora són espècies més vulnerables a la sobreexplotació per part de l’ésser humà.

    This slideshow requires JavaScript.

  • Illes de ciència

    Són recintes independents, de 40 a 100 metres quadrats, que es troben al llarg de l’exposició permanent  i que expliquen aspectes específics de la natura i de la seva relació amb els humans.

    Illes de ciència que es poden veure:

    • Classificació i nomenclatura

    Il·lustra sobre la manera de reconèixer els éssers vius, als quals es posa un nom que sigui universal, i de relacionar-los amb la resta d’éssers vius a partir dels seus orígens evolutius.La sistemàtica i la taxonomia són disciplines analítiques arrelades en el coneixement evolutiu del món viu; la classificació i la nomenclatura científiques són l’aparador que resumeix de forma pràctica el coneixement acumulat sobre la diversitat biològica.

    cc J. M. Llobet/museuciencies

    cc J. M. Llobet/museuciencies

    Navega per les col·leccions del Museu al portal Bioexplora.

    • Comportament animal

    Per què hi ha animals socials i animals territorials? En què es fixa una femella a l’hora de triar parella? Els animals poden ser mentiders? Existeix l’altruisme en la natura? El nombre d’amics que pot tenir un individu, té algun límit? Les femelles poden triar el sexe dels seus fills? Aquestes són algunes de les moltes preguntes a les quals l’etologia intenta donar resposta i que podràs descobrir en aquest espai.

    This slideshow requires JavaScript.

    •   Evolució

    Aquest espai té com a finalitat divulgar una teoria científica que és l’eix principal de tota la biologia i relaciona els éssers vius des dels seus orígens. Alhora, pretén aclarir confusions habituals sobre el concepte d’evolució.

    This slideshow requires JavaScript.

    • Gabinet Salvador

    Aquesta nova illa és una rèplica a escala real del Gabinet de curiositats de la família Salvador .

    Aquesta illa i els objectes que s’hi exposen permeten reviure les sensacions dels pocs privilegiats que fa molt anys van gaudir d’una visita al gabinet, descobrir l’activitat científica que implicava mantenir col·leccions i conèixer les controvèrsies científiques que es generaven al voltant dels fòssils i d’altres espècimens abans de l’aparició de la teoria de l’evolució de Charles Darwin.

    This slideshow requires JavaScript.

     

    • Biodiversitat a Catalunya

    Aquest espai expositiu consta de tres parts. En la primera explica què és la biodiversitat, quins són els seus components, per què hi ha tantes espècies i la importància que té tota aquesta riquesa. La segona part se centra en la biodiversitat a Catalunya, a través de diverses projeccions de gran format, on es mostra la diversitat d’espècies, hàbitats i paisatges del nostre país. Finalment, la tercera part incideix en el greu problema de la pèrdua de biodiversitat, les seves causes, els efectes sobre el planeta i la nostra qualitat de vida, per acabar fent una crida a l’acció urgent i radical per part de tothom per capgirar aquesta situació insostenible.

    This slideshow requires JavaScript.

    • La feina que no es veu

    Aquesta illa vol posar en valor els processos de treball i les eines que es fan servir perquè les col·leccions serveixin a la comunitat científica i a la societat en general. Amb aquest objectiu es duu a terme una feina de recol·lecció, de preparació, de documentació, de conservació i d’estudi que sovint queda amagada. Un total de deu equips diferents de professionals, integrats per persones amb diferents formacions com biologia, geologia, paleontologia, documentació, conservació, restauració o informàtica, ho fan possible.

    Us convidem a mirar per aquest forat de pany i apropar-vos als laboratoris científics del Museu.