Ser gran, una adaptació per a la supervivència
El Museu acaba d’estrenar un nou mòdul expositiu a l’exposició permanent: la plataforma dels grans animals.
L’exposició permanent «Planeta Vida» mostra un recorregut per la història de la vida en una primera part, ‘La biografia de la Terra’, i també com les diverses espècies i formes de vida han anat evolucionant. En una segona part, ‘La Terra avui’, dividida en diferents àmbits temàtics, amb fòssils, animals, plantes, fongs, microbis, roques i minerals, les col·leccions del Museu prenen protagonisme i es mostra quins conceptes expliquen el que trobem avui a la Terra.
En mig de la part de ‘La Terra avui’, s’inaugura una plataforma de grans animals, que mostra que la mida dels animals és important per a la seva supervivència.
Ser gran aporta avantatges com ara:
- Viure molts anys
- Tenir una baixa mortalitat
- Tenir pocs o cap predador natural que pugui matar un exemplar adult
- El creixement lent de les poblacions
Però alhora són espècies més vulnerables a la sobreexplotació per part de l’ésser humà.
Què trobem en aquest nou mòdul?
- Un esquelet de rinoceront blanc, Ceratotherium simum (Burchell, 1817), l’espècie més gran de rinoceront. El rinoceront blanc del nord vivia a la República Democràtica del Congo, però està gairebé extingit per la caça i les guerres de la zona. El rinoceront del sud viu a Sud-àfrica, on es calcula que n’hi ha uns 16.000 exemplars.
- Una pell naturalitzada d’elefant africà de bosc, Loxodonta cylcotis (Matschie, 1900), l’espècie més petita de les dues africanes. Actualment, els seus hàbitats estan fragmentats i en mal estat.
- Un exemplar de tortuga llaüt, Dermochelys coriacea (Vandelli, 1761), la tortuga marina més gran. Està molt amenaçada per la contaminació, les xarxes de pesca i la urbanització de les costes on pon els ous. És una de les espècies en vies de desaparició.
- Un exemplar de cloïssa gegant, Tridacna gigas (Linnaeus, 1758), el mol·lusc amb doble conquilla més gros. Se’n recullen tantes (ja sigui com a aliment, per a decoració o per als aquaris) que les seves poblacions s’estan reduint molt de pressa i ja s’ha extingit a molts llocs. És una de les cloïsses que pateix un perill d’extinció més gran.
- Una pell naturalitzada de cocodril del Nil, Crocodylus niloticus Laurenti 1768, el rèptil vivent més gran després del cocodril marí. La caça i els canvis que ha sofert el riu n’han reduït l’àrea de distribució.