El Terrat Viu és un nou espai verd de 7.100 m2 situat a la coberta de la seu del Fòrum que s’integra a la visita i a les activitats del Museu. S’inscriu dins de les línees d’actuació de la Declaració d’Emergència Climàtica i el Pla Clima. És un espai experimental per conèixer quines espècies són més adients per a cobertes i terrats sostenibles a Barcelona. Consta de tres prats i tres llacunes silvestres adaptades al clima mediterrani. Es podrá visitar gratuïtament fins al 31 de juliol.
El Terrat Viu complementa el discurs del Museu per explicar ecosistemes secs i humits d’espècies locals adaptades a les condicions ambientals de la Mediterrània i amb capacitat d’atraure fauna. La vegetació s’inspira en l’antiga vegetació de la ciutat, prèvia a la industrialització i urbanització, quan en el litoral barceloní abundaven llacunes d’aigua dolça i en el pla els prats de plantes anuals i bulboses.
Les característiques i la situació de l’edifici han condicionat la vegetació del terrat ja que la coberta del Museu pot suportar poc pes, es troba molt prop del mar i sovint hi bufa el vent. Per no sobrepassar el pes establert, s’han triat plantes herbàcies que necessiten poc gruix de terra, evitant així arbres i vegetació pesant.
El Terrat Viu consta de tres tipus de prats mediterranis de plantes anuals que sobreviuen a la calor de l’estiu en forma de llavors quan la planta s’asseca o bé de bulbs sota terra, esperant millors condicions per tornar a brotar. També hi trobem tres tipus de llacunes d’aigua dolça amb vegetació autòctona que mostren ambients rics en vida i també quin és el paper de les comunitats aquàtiques en el procés natural de la depuració d’aigües.
El Terrat Viu és un espai experimental on es podrà fer recerca per conèixer quines espècies són més adients per a les cobertes verdes i terrats sostenibles de Barcelona. S’ha instal·lat un hotel d’insectes pol·linitzadors I properament es col·locaran caixes niu per a ocells i ratpenats. Actualment ja s’està fent un seguiment tant de la flora com de la fauna, a través del qual els especialistes del Jardí Botànic, del Museu i de l’Institut Català d’Ornitologia, entre d’altres institucions, observen l’evolució del terrat i treuen conclusions.
El Terrat Viu serà accessible a la visita pública. Això facilitarà els ciutadans descobrir com evoluciona amb el temps. Cada any es produiran variacions en la composició de la flora i la fauna que canviarà a mesura que distintes espècies accedeixin als nous recursos que ofereix el Terrat. Nous organismes es faran seu el Terrat Viu i el Museu enregistrarà els canvis que es vagin produint. El Terrat serà una nova oportunitat per tal que els visitants del Museu puguin conèixer millor i aprendre com són moltes plantes i animals presents a Barcelona.
La realització del Terrat Viu del Museu significa la reparació, el manteniment i “nova vida” per la coberta de l’edifici, concebuda i executada, en el seu moment, com una gran extensió d’aigua. El projecte del Terrat Viu, s’ha executat en dues fases. La primera ha consistit en el condicionament i la impermeabilització dels 13.800 m2 de la coberta i una segona fase de plantació dels restants 7.100 m2. A la resta d’espai de la coberta s’ha previst la instal·lació de plaques solars per anar fent del Museu un edifici cada cop més sostenible.
La implementació de cobertes verdes promoguda per l’Ajuntament de Barcelona és una de les mesures incloses en la Declaració d’Emergència Climàtica i el Pla Clima. Com a resultat d’aquestes mesures, s’han incrementat 5.500 m2 de cobertes verdes i terrats a les que se sumaran els 7.100 m2 del Terrat Viu del Museu.
Resum de les àrees del Terrat Viu
Vestíbul (Planta Museu). Espai per accedir al Terrat Viu, que acull una exposició sobre què són les cobertes verdes, la seva implementació a Barcelona i els objectius del Terrat Viu del Museu. També s’ha instal·lat una pantalla on es podrà veure alternativament un time-lapse de la construcció i la plantació així com filmacions fetes amb les càmeres que hi ha instal·lades al Terrat.
Àrea d’acollida. Consisteix en una jardinera central introductòria amb algunes de les espècies més freqüents al Terrat, i també: clavellines d’aire (Tillandsia) que viuen sense terra i plantes enfiladisses subtropicals com per exemple: gessamí d’estrella (Trachelospermum jasminoides) i bignonia de Tagliabue (Campsis xtagliabuana)
Prats de plantes anuals (germinen, floreixen i moren cada any) Són herbes freqüents als prats Mediterranis, sobreviuen l’estiu sec i calorós en forma de llavors. Per exemple, blauets (Centaurea cyanus), boraina (Borago officinalis) o boixac de camp (Calendula arvensis).
Prats amb plantes bulboses sobreviuen als calorosos estius de la Mediterrània gràcies a gemmes en forma de bulb soterrades a pocs centímetres. Per exemple, all de bruixa (Muscari neglectum) o safrà (Crocus sativus)
Prat amb plantes anuals resistents a la salinitat. Aquest prat inclou a més algunes plantes més resistents a la proximitat del mar. Per exemple, violer de Maó (Malcomia maritima), caps blancs (Lobularia maritima)
Llacunes permanents amb les plantes més típiques dels estanys, la vora dels rius, canyissars, rierols i aigües poc profundes on s’hi troben nombrosos organismes que no podrien sobreviure a la sequera de l’estiu. Per exemple, lliris grocs (Iris pseudacorus), herba del mal d’ulls (Caltha palustris), orella de llebre (Alisma plantago-aquatica), Salicària (Lythrum salicaria)
Llacunes permanents amb aigües pobres amb nutrients. Són molt escassos i són l’hàbitat exclusiu de molts organismes rars a Catalunya. Per exemple, epipactis palustre (Epipactis palustris), lisimàquia (Lysimachia vulgaris).
Llacuna amb càrex. Moltes plantes dels llocs humits, com les càrex o els joncs, tenen les fulles estretes i allargades per poder viure molt juntes. Per exemple, nenúfar groc (Nuphar lutea).
Augment del verd en la lluita per l’emergència climàtica
La implementació de cobertes verdes forma part de l’estratègia de la ciutat de Barcelona per incrementar el verd de la ciutat en el marc de la Declaració d’Emergència Climàtica. Barcelona és una ciutat compacta, densa, amb una mobilitat excessivament dependent del vehicle motoritzat i amb un dèficit d’espais verds en moltes zones, factors que afecten de forma negativa les condicions ambientals.
Per tant, per revertir aquests factors, cal avançar cap a un model urbà més pacificat i amb més espais verds que contribueixin a la salut de les persones i al foment de la biodiversitat. La Declaració d’Emergència Climàtica considera oportú considerar les cobertes, els terrats i els celoberts com un recurs per explotar pels beneficis que comporta: millorar la qualitat de vida de les persones i fer una ciutat més habitable, més saludable, més sostenible, autosuficient i resilient. Actualment el 67 % de les cobertes de la ciutat són terrats, és a dir, zones planes i generalment accessibles que podrien esdevenir terrats verds. A més, el 20 % de les cobertes presenten característiques òptimes per a l’aprofitament solar.
L’increment de cobertes verdes a la ciutat, complementen altres mesures de foment del verd, també recollides en la Declaració d’Emergència Climàtica:
- Crear nous parcs i jardins públics.
- Impulsar corredors verds, superilles i l’agricultura urbana.
- Afavorir l’entrada espontània de flora i fauna als espais verds.
- Naturalització dels espais verds existents, amb un manteniment que fomenta la dinàmica natural.
- Instal·lar estructures on els animals puguin viure i reproduir-se: nius, hotels d’insectes, naturalització de basses, etc.
- Sembrar prats de flors.
La implantació de cobertes verdes té importants beneficis ambientals i per als propietaris o usuaris dels edificis.
L’any 2017 l’Ajuntament de Barcelona va obrir el primer concurs de cobertes verdes, en el qual es van presentar un total de 45 propostes. Actualment està obert el segon concurs.
Els deu projectes guanyadors del primer concurs han suposat un increment de 5.500 m2 de verd a la ciutat. A més, les cobertes també han permès guanyar 217 m2 de plaques fotovoltaiques i dos molins de vent, quatre noves instal·lacions de recollida d’aigua de la pluja i noves instal·lacions per a fauna com estanys per a amfibis, hotels d’insectes, caixes niu d’ocells o un sistema d’aquaponia.
L’Ajuntament de Barcelona també ha promogut cobertes en edificis públics, com la de l’edifici del Districte de Sants-Montjuïc, la del Mercat de la Vall d’Hebron o la de Mercabarna. A banda, des de 2015 s’està treballant també en l’execució de murs i mitgeres verdes. A data d’avui n’hi ha 15 de fetes, que representen 2.392 m2 de verd i 8 més estan en període d’execució o previstes, i suposaran 934 m2 més de verd per a la ciutat.
Fitxa tècnica
Arquitectes: Conxita Balcells
Altres col.laboradors: Oriol Ribas, Victor Vila, Josep Batlle, Manuel Argijo
Direcció d’execució: Carme Rosell
Disseny paisatge: Nuno Almeida, Josep Cònsola, Ignasi Pujol-Xicoy
Amb l’assessorament de Parcs i Jardins, Institut Municipal
Superfície: 13.800 m2 condicionament i impermeabilització de tota la superficie de 7.100 m2 enjardinament
Gestor: BIMSA Barcelona d’Infraestructures Municipals i Museu de Ciències Naturals de Barcelona
Promotor: Ajuntament de Barcelona
Empresa constructora: UTE Moix Serveis i obres, S. L., Constructora del Cardoner, S. A.
Any d’execució: 2019
Cost de l’obra i la plantació: obres condicionament i impermeabilització: 1.999.984,05 €; treballs enjardinament: 506.289,01 €
Informació pràctica
- Visita lliure
De dimarts a divendres de 16 a 20 h
Dissabtes i diumenges, d’11 a 20 hPreu: a partir del 31 de juliol: entrada normal 3€; reduïda 2€
Gratuïtat fins al 31 de juliol i els diumenges a partir de les 15 h i els primers diumenges de mes
- Visita guiada
Dijous, divendres, dissabtes i diumenges
3 torns : 17:30 h (en català), 18,15 h (en castellà) i 19,00 h (en català)
Inscripció prèvia online i presencial a les taquilles del Museu
Preu: 4€
Descompte del 50 % fins el 30 d’agost
Més informació sobre les àrees del Terrat Viu en aquest enllaç.