La sisena edició del Premi Nat distingeix Itsaso Vélez del Burgo, primatòloga i directora tècnica del Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro (CRPL), a la República Democràtica del Congo, per la tasca de conservació dels primats, la qual combina amb la tasca humanitària en un país assolat per la guerra, la fam i les persecucions.
L’acte de lliurament del Premi va tenir lloc el 25 d’octubre de 2023 al Museu de Ciències Naturals de Barcelona. La guardonada va impartir la conferència “Desafiaments per a la conservació dels grans simis a la República Democràtica del Congo”.
El Premi Nat va néixer l’any 2018 per commemorar el 140è aniversari del Museu. Es tracta d’un premi dotat amb 5000€ que distingeix persones o institucions que han aportat una nova mirada a la divulgació de les ciències naturals i han contribuït a la creació de vocacions científiques i a la conservació de la natura. El Premi Nat s’atorga anualment a persones o institucions de l’àmbit local o internacional.
El jurat del premi està format per:
- Mònica Artigas, periodista, subdirectora de l’Àrea de Revistes de National Geographic
- Carlota Bruna, influencer i activista del medi ambient i dels drets dels animals
- David Bueno, director de la Càtedra de Neuroeducació de la Universitat de Barcelona
- Carles Lalueza, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva de Barcelona.
- Gemma Marfany, catedrática de Genètica de la Universitat de Barcelona.
- Juli Peretó, catedràtic de Bioquímica i Biologia molecular de la Universitat de València.
Itsaso Vélez del Burgo
Vitoria, 1984
La guanyadora del Premi Nat 2023, Itsaso Vélez del Burgo, és actualment la directora tècnica del Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro (CRPL) ubicat a la República Democràtica del Congo. Hi va arribar l’any 2014 per fer un voluntariat de sis mesos i ja fa nou anys que treballa en aquesta institució, on viuen 129 ximpanzés i 126 micos de 16 espècies diferents, a més de lloros, tortugues i porcs espins.
Itsaso Vélez del Burgo va llicenciar-se en ciències ambientals per la Universitat de Barcelona(UB) i, posteriorment, va cursar el Màster en Primatologia a la Facultat de Psicologia, també de la UB. Des de ben petita ja era molt sensible a tota mena d’animals, buscava insectes que estiguessin en dificultats per a salvar-los i somiava que de gran treballaria amb animals; tots li semblaven interessants. En acabar els estudis a Barcelona, va anar a Mèxic, al Centre de Recerca Tropical de la Universitat de Veracruz, per fer recerca sobre mones udoladores ( 2011-2012) i, més endavant, va desplaçar-se a les muntanyes Nimba, a la República de Guinea, per estudiar el comportament de ximpanzés salvatges (2012-2013) per a l’Institut de Recerca de Primats de la Universitat de Kyoto (KUPRI).
El Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro està situat a l’est de la República del Congo, només a quatre quilòmetres del Parc Nacional Kahuzi-Biega, que és un dels llocs més importants del món pel que fa a la conservació del ximpanzé oriental i, també, una de les zones més violentes i conflictives del planeta a causa de Segona Guerra Congolesa. Aquest conflicte bèl•lic (1998-2004) va fer que les armes i la pobresa s’apoderessin d’un territori gegantí on l’Estat no té la capacitat de defensar els espais naturals protegits, i també va ajudar a crear un escenari ideal per a la caça furtiva i el tràfic il·legal de mascotes. Per pal·liar aquesta situació, el Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro va ser fundat l’any 2002 per dues institucions congoleses: l’Institut Congolès per a la Conservació de la Natura (ICCN) i el Centre de Recerca de Ciències Naturals (CRSN).
Les biografies dels ximpanzés i d’altres primats que arriben al CRPL són molt similars: els caçadors furtius maten els exemplars adults per traficar amb la carn i venen al mercat internacional les cries, que són utilitzades en la indústria de l’espectacle, en laboratoris i en zoos, o com a mascotes.
Vélez del Burgo s’ocupa d’estudiar el comportament dels primats, participa en diversos projectes de recerca, recapta fons per al santuari i s’ocupa de la gestió econòmica, de la difusió i de la gestió de la plantilla, formada per cinquanta-cinc persones, només tres de les quals són expatriades. El centre ha creat un programa de desenvolupament humà dedicat a conservar els grans simis, perquè, tal com diu el web del CRPL, no es pot tenir cura dels animals sense tenir cura de la població humana local, molt afectada per la violència i la pobresa. Per posar-ne un exemple, dones víctimes de violacions s’han pogut recuperar del trauma cuidant bebès primats, que, com els nadons humans, necessiten l’atenció d’una mare les vint-i-quatre hores del dia durant els primers anys de vida. Això és el que retrata el documental Mama rodat al Centre de Rehabilitació de Primats Lwiro i premiat amb el Goya al millor curtmetratge documental el 2022. També l’any passat, la revista National Geographic va publicar un reportatge extens sobre la tasca cabdal que duu a terme el CRPL per a donar segones oportunitats als animals i a les persones.