“La ciència respon als mateixos mecanismes patriarcals de la societat, però fins fa molt poc s’ha escudat en l’objectivitat del mètode científic”
(Adela Muñoz, química)
(In)visibles i (O)cultes és un viatge a través de l’espai i el temps per la vida de 24 dones científiques, les quals la història ha fet invisibles.
Des de l’Antic Egipte fins a la Gran Bretanya del segle XXI, passant per totes les èpoques i tots els continents, les dones han estat ocultes, a tot arreu i des de sempre.
En aquest viatge coneixerem les vides de 24 dones que no han rebut reconeixement científic pels seus descobriments. Al llarg de la història de la ciència, l’home ha estat el protagonista i les dones s’han vist sotmeses a un paper secundari o menor, sotmeses per raó de gènere a sostres, més que de vidre, de ciment.
Des de les limitacions d’una societat patriarcal, aquestes dones van aprendre a caminar soles, a trencar murs i a fer camí en espais reservats als homes. I, tal com veurem, es van convertir en fonamentals en la història de la ciència.
Totes són pioneres. Algunes van ser reconegudes i admirades en la seva època, però esborrades després de la història de la ciència. Moltes han estat minimitzades o directament esborrades. Altres, finalment, han recuperat la visibilitat i la veu gràcies a un revisionisme històric amb perspectiva de gènere.
Aquests corrents crítics amb els relats oficials van començar a la segona meitat del segle xx, arran de la coneguda com a segona onada feminista, i van continuar al segle xxi, amb una quarta onada feminista.
Des d’aquesta quarta onada, especialment, es pretén posar fi a la visió del món centrada en el punt de vista masculí, per visibilitzar i convertir en icones de lluita i coneixement científic totes les dones esborrades, silenciades o diluïdes.
Algunes d’aquestes dones, fins i tot, s’han convertit en cultura pop en el cinema, el teatre i la música. Així, s’ha posat en relleu que hi van ser, que hi són i que hi continuaran sent. Perquè, tal com deia la filòsofa Adrienne Rich: “L’objectivitat és el nom que es dona en la societat patriarcal a la subjectivitat masculina”.
Avui en dia, encara hi ha molts llocs del món on les dones no són considerades persones i estan privades d’anar a l’escola, d’aprendre, de desenvolupar-se i de professionalitzar-se en el camp de les ciències.
Per lluitar contra aquesta discriminació, el 2016 es va instaurar el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Des de llavors, cada 11 de febrer es commemora i es reconeix la trajectòria de totes les dones que han contribuït a l’avenç de la ciència i la tecnologia. També es promou la participació plena i en condicions d’igualtat de les dones i les nenes en l’educació i, especialment, en la ciència. Per trencar, per fi, els sostres de vidre i perquè desaparegui l’oblit que han patit les dones en la història de la ciència.
En aquest viatge no hi ha totes les dones que s’han dedicat a la ciència, perquè n’hi ha moltes que no hem pogut recuperar. Busqueu-les i doneu-los veu. Hi són i cal que les reconeguem i que en parlem, perquè allò de què no es parla, no existeix.
Comencem a viatjar i a visibilitzar.
Versió itinerant de l’exposició
Amb l’objectiu que el coneixement arribi al major nombre de persones, el Museu ofereix aquesta exposició en la seva versió itinerant que podrà descarregar-se de forma gratuïta i adaptar-se segons les necessitats de cada espai.
Fes un cop d’ull a l’exposició descarregable:
Consulta les condicions i característiques en aquest enllaç.
Aquesta exposició contempla de forma implícita els següents Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS):
