En l’actual context de crisi climàtica i de biodiversitat, el Museu té una oportunitat única de convertir-se en un referent en recerca, coneixement i divulgació sobre l’antropocè. Malauradament, els problemes actuals que ens afecten a escala planetària no han fet més que començar, i això obligarà a redefinir el paper dels museus de ciències naturals —no només el del nostre— en aquest context. Els museus hauran d’informar, proposar solucions i també donar exemple en qüestions sobre sostenibilitat i preservació de la diversitat en un entorn progressivament urbanitzat.
El Museu vol ser un actor en aquest nou context i té, a més, la possibilitat d’articular col·laboracions estratègiques amb altres institucions orientades cap a aspectes de conservació i sostenibilitat, la gran majoria situades també al litoral barceloní . Aquesta acumulació de massa crítica d’investigadors i d’institucions en una mateixa zona de la ciutat és sens dubte única en el context europeu —i potser mundial— i creiem que el Museu hi pot tenir un paper estratègic articulant actors molt diversos, que de forma natural no interaccionarien entre ells, i participant activament en moltes iniciatives que no s’entendrien sense la intervenció del Museu.
Els pròxims cinc anys són clau per definir tota aquesta estratègia, amb una nova seu que ajudi el Museu a esdevenir Museu Nacional. L’encaix del Museu en el nou litoral del coneixement hauria de tenir lloc paral·lelament a la construcció dels diferents centres de recerca de l’entorn del Mercat del Peix. Sempre és més fàcil l’establiment de sinergies i col·laboracions fermes quan aquestes tenen lloc al començament dels projectes científics perquè es reforcen mútuament i ajuden a definir-los millor.