Petrològiques

Col·lecció comprada el 30/04/1988 a Pere Antiga i Sunyer que constava de 100 roques. Avui dia la resten 37 roques (d’unes dimensions semblants) i 13 làmines primes de la col·lecció. La localitat d’origen del material està molt ben documentada. La majoria de les mostres són de la regió de França però també n’hi ha d’alemanyes i de la República Txeca. Pel que fa a l’origen geològic la majoria són roques d’origen igni.

La col·lecció de Grans Blocs va començar l’any 1905 per iniciativa de Norbert Font i Sagué (1873–1910). Estava formada per 133 grans blocs de roca instal·lats al parc de la Ciutadella, a l’exterior del Museu Martorell. Els exemplars provenien de les pedreres més importants de Catalunya. La col·lecció es va destruir l’any 1929, però el Museu de Geologia conserva una mostra reduïda de cada exemplar. Durant la dècada de 1940, la col·lecció es va reconstruir amb 32 blocs gràcies a la intervenció d’alguns naturalistes catalans. L’any 2003, el departament d’Arquitectura, sector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona es va encarregar de la restauració de la col·lecció i la renovació dels rètols explicatius. La col·lecció que s’exposa actualment està formada per 33 blocs de roques de grans dimensions adossats a la façana principal del Museu Martorell, a més de diverses columnes prismàtiques de basalt, situades als laterals del vestíbul exterior, tal com estaven originalment.

És la col·lecció provinent de la exposició inaugurada el 1904 de Minería y Trabajos hidráulicos de Cataluña e Islas Baleares, con un anexo de carácter internacional para máquinas y material aplicable a las industrias Minera, Metalúrgica, Hidráulica y Eléctrica. Va estar organitzada per Fomento del Trabajo Nacional per a donar a conèixer la riquesa minera de Catalunya i de les Illes Balears. El material va ingressar al Museu el 1905 (Gómez-Alba, 2001). La col·lecció de petrologia té inventariats 32 exemplars, tot ells situats a Espanya. Consta de 22 roques sedimentàries i 10 ígnies.

En el 1917 va ingressar al Museu una col·lecció de mol·luscs, geologia i paleontologia donada per Joan Rosals i Corretjer. Actualment la col·lecció de petrologia conserva 101 exemplars de roques d’aquesta col·lecció. Predominen les mostres de Catalunya i de la resta d’Espanya. També hi ha exemplars d’Alemanya i França que són en gran majoria roques ígnies. Dins de les mostres catalanes dominen els pòrfirs les margues i les cornubianites.

Dins de la nombrosa col·lecció geològica i paleontològica que Lluís Marià Vidal i Carreras va donar a la Junta de Ciències Naturals, dipositada al Museu Martorell el 1922, tenim inventariats 235 exemplars. Totes les mostres són de Catalunya, majoritàriament de Lleida i Girona. Destaca l’alta presència de mostres de la Vall d’Aran i de les dues comarques del Pallars. Litològicament predominen les roques orgàniques (53 exemplars), els granits, els marbres i les fil·lites.

El Museu és dipositari des de 1925 d’una part de la col·lecció procedent de la Rieal Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona. La col·lecció de petrologia, amb 1143 exemplars inventariats, consta d’exemplars de tot el món. Com és d’esperar, per proximitat predominen les mostres localitzades a Europa (aproximadament 900 exemplars) i més concretament les mostres situades a Espanya (524 ex.). Dins d’Espanya les mostres de Catalunya suposen quasi la meitat dels exemplars. Aquesta col·lecció va ser creada per recol·lectors il·lustres. En són exemple en Jaume Almera i Comas (roques predominantment de França), n’Artur Bofill i Poch (roques metamòrfiques de Barcelona), en Ramón de Bolòs i Saderra (roques volcàniques), n’Eduard Fontserè i Riba ( roques vàries de tota Espanya), en Carles de Gimbernat (majoritàriament roques volcàniques i d’Itàlia), n’Antoni Llobet i Vall-Llosera (roques d’Europa –França i Espanya destaquen-, Amèrica i Àfrica) i Joan Artur Maliban i Autet (roques volcàniques de Canàries). Destaquen litològicament les roques d’origen volcànic (343 exemplars) amb una col·lecció àmplia de roques de la Garrotxa i amb la col·lecció de medalles de lava, encunyades per Carles de Gimbernat amb lava del Vesubi. També és important la col·lecció de carbons amb 142 exemplars.

Per tal de complementar la documentació i la recerca es du a treme, paral·lelament a la col·lecció de roques, la col·lecció de làmina prima. Aquesta col·lecció, amb 4197 exemplars, es pot dividir en dos: la de làmina prima antiga, que va aproximadament des del 1900 al 1950, i la de la làmina prima nova, a partir del 1950. Engloba moltes col·leccions i donants, i la procedència i litologia de les preparacions és molt diversa. Són remarcables la donació d’en Gonzalo Moragas, que és la més gran amb 1.300 preparacions, i la donació de Norbert Font i Sagué, que és la més particular. Des de 1998 a 2004, quan funcionava laboratori de Làmina Prima del museu, la col·lecció es va enriquir amb múltiples noves preparacions.