Mineralògiques

La col·lecció general, constituïda per prop de 16.000 exemplars, inclou la reserva i l’exposició i vol ser un ampli mostrari de la mineralogia, tant per a propòsits expositius (sistemàtic, cristal·logràfic, geogràfic, temàtic, etcètera) com educatius. Aquesta col·lecció inclou els exemplars més representatius i més coneguts de la institució.

Constituïda per prop de 2.400 unitats de registre als quals es sumaran els prop de 7.000 de la donació Masoliver. Els micromuntatges són la base pel treball en geodiversitat mineral, doncs permeten treballar amb un gran nombre d’espècies, jaciments i amb un repertori sistemàtic molt ampli per a cada jaciment, la qual cosa fa que un espai reduït pugui congregar una gran quantitat d’informació mineralògica.

L’any 1979 l’Ajuntament de Barcelona va adquirir la col·lecció mineralògica de Josep Cervelló Bach. Cervelló, un fabricant de Barcelona, havia reunit més de 3.000 exemplars mineralògics, molts d’ells de gran qualitat. Fruit de molts anys de tasca, no va voler que la col·lecció, a la seva mort, es disgregués, per la qual cosa l’oferí al Museu, al que estava molt lligat (tingué el nomenament de Conservador Honorari) i que la va acollir.

Molts dels minerals de la col·lecció Cervelló procedeixen de jaciments clàssics de la península Ibèrica, tant de Catalunya -calcita cobaltífera de Peramea, galena de Bellmunt- com de la resta de l’Estat -scheelita d’Estepona, diverses piromorfites d’El Horcajo, etcètera-. Però també estan ben representats els jaciments més característics de tot el món: amazonita de Colorado, plata i coure natius de Michigan, or natiu de Califòrnia, diamants de Kimberley, rodocrosites de Capillitas (Argentina) i Colorado, sofre natiu de Sicília, etc.

La major part de col·leccions fins la primera meitat del segle XX són miscel·lània, és a dir, estan integrades per elements de diverses àrees de les ciències naturals. De les col·leccions entrades fins aquesta època cal destacar la de Lluís Marià Vidal i la procedent de la Reial Acadèmia.

• La col·lecció Vidal, registrada l’any 1922, amb un gruix principal dedicat a la paleontologia, inclou una sèrie d’exemplars mineralògics que, sense ser sempre especialment espectaculars, són d’excepcional interès documental, sobretot els exemplars que provenen de jaciments de Catalunya. A més, alguns minerals són extraordinaris tant en l’aspecte esmentat com estèticament i formen part del conjunt de registres que es consideren icones del Museu.
• La col·lecció de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona es va registrar posteriorment, l’any 1930. Menys rica en representació de jaciments clàssics espanyols, conté un bon nombre d’exemplars que han col·laborat en fer coneguda arreu la col·lecció mineralògica d’aquesta institució.
• Altres col·leccions importants que van enriquir els fons museístics en les primeres etapes de la institució són les de Baltasar Serradell, la del Col·legi Antiga i la de Joan Rosals.

Els darrers anys el Museu ha enriquit els seus fons amb dues col·leccions considerables:

• Col·leccio Bagué-Serrano (Gemmes de la península Ibèrica), constituïda per gemes llavorades, caboixonades o facetades de localitats mineralògiques clàssiques de la península.
• Col·lecció Gavilán, composta de minerals de localitats modernes, amb un bon contingut en sulfurs i sulfosals poc comuns.
• Recentment s’ha acollit la col·lecció didàctica de Lynn Margulis, coneguda ecòloga y desenvolupadora de la teoria Gaia.
• Col·lecció Masoliver de micromuntatges, ja esmentada, entrada en Octubre de 2014.