La col·lecció petrològica del Museu està formada per exemplars de roques variades de diferents procedències (més de 16.000 registres), una col·lecció de làmines primes per a l’estudi de les roques al microscopi polaritzant (més de 4.000 preparacions), i una col·lecció de 33 grans blocs petris exposada a l’exterior de l’edifici Martorell (Antic museu de geologia). Dins de la col·lecció de roques s’ha creat una subcol·lecció de sorres que conté aproximadament 250 exemplars.
L’origen de la col·lecció es remunta als inicis del propi Museu (finals del s. XIX) i ha continuat ampliant-se fins als nostres dies com a resultat del treball de camp de la secció de petrologia i de les donacions d’institucions i personal extern del museu.
- Fons de la col·lecció
- Fonts d'ingrés
- Preparació i Conservació
En la col·lecció de petrologia trobem representats la majoria de tipus de roques conegudes i inclou una bona mostra de: roques plutòniques i volcàniques amb les diferents varietats àcides i bàsiques; roques metamòrfiques (de diferent grau de metamorfisme) i roques sedimentàries (carbonàtiques, silicoclàstiques, evaporítiques, carbons, bauxites,…). Les col·leccions cobreixen un ampli sector geogràfic que comprèn Catalunya (Pirineus, Depressió Central, Serralada Prelitoral, etc) i tot l’estat espanyol, Europa i zones específiques d’Amèrica, Àfrica i Austràlia, on es van fer diverses expedicions durant la dècada dels 60 per recol·lectar roques bàsiques i ultrabàsiques dels escuts precambrians.
-
Col·lecció Antiga
Col·lecció comprada el 30/04/1988 a Pere Antiga i Sunyer que constava de 100 roques. Avui dia la resten 37 roques (d’unes dimensions semblants) i 13 làmines primes de la col·lecció. La localitat d’origen del material està molt ben documentada. La majoria de les mostres són de la regió de França però també n’hi ha d’alemanyes i de la República Txeca. Pel que fa a l’origen geològic la majoria són roques d’origen igni.
-
Col·lecció de Grans Blocs
La col·lecció de Grans Blocs va començar l’any 1905 per iniciativa de Norbert Font i Sagué (1873–1910). Estava formada per 133 grans blocs de roca instal·lats al parc de la Ciutadella, a l’exterior del Museu Martorell. Els exemplars provenien de les pedreres més importants de Catalunya. La col·lecció es va destruir l’any 1929, però el Museu de Geologia conserva una mostra reduïda de cada exemplar. Durant la dècada de 1940, la col·lecció es va reconstruir amb 32 blocs gràcies a la intervenció d’alguns naturalistes catalans. L’any 2003, el departament d’Arquitectura, sector d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona es va encarregar de la restauració de la col·lecció i la renovació dels rètols explicatius. La col·lecció que s’exposa actualment està formada per 33 blocs de roques de grans dimensions adossats a la façana principal del Museu Martorell, a més de diverses columnes prismàtiques de basalt, situades als laterals del vestíbul exterior, tal com estaven originalment.
-
Col·lecció Minera
És la col·lecció provinent de la exposició inaugurada el 1904 de Minería y Trabajos hidráulicos de Cataluña e Islas Baleares, con un anexo de carácter internacional para máquinas y material aplicable a las industrias Minera, Metalúrgica, Hidráulica y Eléctrica. Va estar organitzada per Fomento del Trabajo Nacional per a donar a conèixer la riquesa minera de Catalunya i de les Illes Balears. El material va ingressar al Museu el 1905 (Gómez-Alba, 2001). La col·lecció de petrologia té inventariats 32 exemplars, tot ells situats a Espanya. Consta de 22 roques sedimentàries i 10 ígnies.
-
Col·lecció Rosals
En el 1917 va ingressar al Museu una col·lecció de mol·luscs, geologia i paleontologia donada per Joan Rosals i Corretjer. Actualment la col·lecció de petrologia conserva 101 exemplars de roques d’aquesta col·lecció. Predominen les mostres de Catalunya i de la resta d’Espanya. També hi ha exemplars d’Alemanya i França que són en gran majoria roques ígnies. Dins de les mostres catalanes dominen els pòrfirs les margues i les cornubianites.
-
Col·lecció Vidal
Dins de la nombrosa col·lecció geològica i paleontològica que Lluís Marià Vidal i Carreras va donar a la Junta de Ciències Naturals, dipositada al Museu Martorell el 1922, tenim inventariats 235 exemplars. Totes les mostres són de Catalunya, majoritàriament de Lleida i Girona. Destaca l’alta presència de mostres de la Vall d’Aran i de les dues comarques del Pallars. Litològicament predominen les roques orgàniques (53 exemplars), els granits, els marbres i les fil·lites.
-
Col·lecció RACAB
El Museu és dipositari des de 1925 d’una part de la col·lecció procedent de la Rieal Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona. La col·lecció de petrologia, amb 1143 exemplars inventariats, consta d’exemplars de tot el món. Com és d’esperar, per proximitat predominen les mostres localitzades a Europa (aproximadament 900 exemplars) i més concretament les mostres situades a Espanya (524 ex.). Dins d’Espanya les mostres de Catalunya suposen quasi la meitat dels exemplars. Aquesta col·lecció va ser creada per recol·lectors il·lustres. En són exemple en Jaume Almera i Comas (roques predominantment de França), n’Artur Bofill i Poch (roques metamòrfiques de Barcelona), en Ramón de Bolòs i Saderra (roques volcàniques), n’Eduard Fontserè i Riba ( roques vàries de tota Espanya), en Carles de Gimbernat (majoritàriament roques volcàniques i d’Itàlia), n’Antoni Llobet i Vall-Llosera (roques d’Europa –França i Espanya destaquen-, Amèrica i Àfrica) i Joan Artur Maliban i Autet (roques volcàniques de Canàries). Destaquen litològicament les roques d’origen volcànic (343 exemplars) amb una col·lecció àmplia de roques de la Garrotxa i amb la col·lecció de medalles de lava, encunyades per Carles de Gimbernat amb lava del Vesubi. També és important la col·lecció de carbons amb 142 exemplars.
-
Col·lecció de Làmina Prima
Per tal de complementar la documentació i la recerca es du a treme, paral·lelament a la col·lecció de roques, la col·lecció de làmina prima. Aquesta col·lecció, amb 4197 exemplars, es pot dividir en dos: la de làmina prima antiga, que va aproximadament des del 1900 al 1950, i la de la làmina prima nova, a partir del 1950. Engloba moltes col·leccions i donants, i la procedència i litologia de les preparacions és molt diversa. Són remarcables la donació d’en Gonzalo Moragas, que és la més gran amb 1.300 preparacions, i la donació de Norbert Font i Sagué, que és la més particular. Des de 1998 a 2004, quan funcionava laboratori de Làmina Prima del museu, la col·lecció es va enriquir amb múltiples noves preparacions.
Les tres principals fonts d’ingrés que amplien, dia a dia, la col·lecció petrològica del museu són:
- Les aportacions de la recol·lecció dels conservadors responsables, ja sigui a través de mostres de camp recol·lectades per a projectes d’investigació o de la recol·lecció dirigida a omplir els buits geològico-geogràfics de la col·lecció.
- Les donacions per part d’institucions i persones externes al museu. Qualsevol donació ha de disposar d’un mínim d’informació per a que sigui acceptada pel museu. Habitualment, la donació d’una col·lecció petrològica va associada a la d’una mineralògica. Personatges il·lustres com Jaume Almera, Marià Faura, Pius Font, Gonzalo Moragas, Joan Rosals, Baltasar Serradell i Lluís Marià Vidal, han fet donacions al museu.
- La col·lecció també acull mostres fruit de la realització d’una tesi doctoral, un projecte de final de carrera o un projecte de recerca. D’aquesta manera tot aquest material ben documentat i amb publicacions associades té l’oportunitat d’estar obert a la consulta i de conservar-se en unes condicions apropiades.
Tot i que en general la col·lecció de petrologia no requereix cap conservació especial, s’ha iniciat un procés d’adequació d’aquesta que consisteix en la neteja i condicionament adequat de les mostres i en la protecció de la informació associada. Aquest acció garanteix una millor conservació i consulta del material. Cal fer esment a les roques salines, que en alguns casos caldrà preparar amb una capa protectora i mantenir aïllades de la humitat en vitrines o pots especials.
Tanmateix, es realitzen làmines primes de les mostres, és a dir seccions de les roques d’unes 30 micres de gruix, amb l’objectiu d’estudiar-les mitjançant un microscopi de polarització i donar-ne una classificació fiable. Un dels projectes en el punt de mira d’aquesta secció, que es durà a terme juntament amb la secció de paleontologia, és la de la reactivació del laboratori de preparació de làmina prima.