En el marc del conveni per cooperar en projectes de recerca en ambients càrstics i de patrimoni de col·leccions entre el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Associació Catalana de Bioespeleologia (BIOSP), la Federació Catalana d’Espeleologia i la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona, que es porta a terme des del 2018, l’equip tècnic del Departament d’Artròpodes del Museu i membres col·laboradors de BIOSP han fet el seguiment de poblacions d’artròpodes hipogeus en cinc avencs del Parc del Garraf. Aquestes cavitats alberguen espècies amb un valor afegit que cal protegir, per això alerten que cal controlar la freqüentació d’espeleòlegs i esportistes en les cavitats més accessibles per no augmentar el grau de degradació incipient que presenten.
Aquesta recerca que han portat a terme els investigadors i investigadores Glòria Masó, Miguel Prieto, Floren Fadrique, Sergi Gago, Jorge Mederos, Neus Brañas, Lluís Auroux i Berta Caballero, del Museu, sota la coordinació del biòleg de la Xarxa de Parcs Naturals Daniel Pons, s’ha fet als avencs de Sant Roc, de la Pepi, Corral Nou, Morgan i Comas i Serrano-Arbonés, al Parc del Garraf.
Cal remarcar la rellevància científica de l’aportació de les dues noves localitats on s’ha observat el pseudoescorpí T. racovitzai. També s’ha de valorar positivament la nova troballa de l’espècie de pseudoescorpí Ephippiochthonius catalonicus (Beier, 1939) a la localitat típica (avenc de Sant Roc).
Troglobisium racovitzai a l’avenc Serrano-Arbonés.
Autor: Jorge Mederos/MCNB
L’estudi constata que les cinc cavitats escollides presenten un bon nivell de conservació, amb una antropització moderada i un nivell de contaminació mínim. Cal remarcar la diferència existent entre les cavitats de difícil accés, més ben conservades, i les de fàcil accés, amb un excés d’ancoratges i en alguna ocasió amb restes d’escombraries com és el cas de l’avenc de Sant Roc i l’avenc de Morgan i Comas. La principal defensa de les cavitats rau, doncs, en la seva dificultat i en el seu accés, per aquesta raó, i com a recomanacions generals, s’haurien de centrar els esforços a preservar les cavitats de més fàcil accés. Per tant, controlar la freqüentació en aquestes cavitats esdevé un element clau perquè no augmenti el grau de degradació incipient que presenten.