Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Micropaleontologia

Àrea Científica Línies de recerca Paleobiodiversitat i Paleoambients marins Micropaleontologia

FORAMLAB: Grup de recerca en micropaleontologia

La micropaleontologia és la branca de la paleontologia que estudia els organismes d’escala microscòpica, incloent la seva morfologia, ecologia, evolució i distribució a partir de les restes fòssils, així com pel codi genètic de les formes vives actuals. Els foraminífers constitueixen un dels grups de microfòssils més importants per la seva diversitat i abundància, com també passa a altres grups entre els quals també hi ha els dinoflagel·lats, els coccolitoforis, els radiolaris, les diatomees, el pol·len, els ostracodes i els conodonts. Els microfòssils es troben entre els organismes més utilitzats en estudis geològics i paleontològics aplicats.

La principal missió del Grup de Recerca en Micropaleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és estudiar i documentar la paleobiodiversitat en ambients marins d’èpoques geològiques passades, posant el focus en els foraminífers i altres organismes relacionats, i la seva aplicació en la datació de dipòsits sedimentaris (biostratigrafia) i en estudis paleoambientals (paleoecologia) i de distribució (paleobiogeografia), tot per servir a la ciència i a la societat.

  • Responsable del Museu d’aquesta línia de recerca: Vicent Vicedo
  • Principals projectes i articles
    En aquest enllaç trobareu els principals projectes i articles del Grup de recerca en micropaleontologia.

Foraminifera: font de dades dels ambients marins

Què són els foraminífers?

Els foraminífers són organismes unicel·lulars amb un esquelet mineral que es troben principalment en ambients marins des de fa aproximadament uns 500 milions d’anys fins a l’actualitat. Poden tenir mode de vida planctònic, en suspensió a la columna d’aigua, o bentònic, en relació amb el substrat.

Les seves mesures van des de les desenes de microns fins a varis centímetres i es poden considerar entre els grups biòtics més abundants i diversos dels ecosistemes marins, poblant des de les zones litorals fins als fons oceànics. Un centímetre cúbic de sediment o de roca (en el cas dels fòssils) pot contenir centenars d’exemplars.

La paleobiodiversitat en els foraminífers

La identificació precisa de les espècies de foraminífers, mitjançant l’anàlisi de l’arquitectura del seu esquelet mineral, és un procés clau per qualsevol ulterior ús aplicat –biostratigràfic, paleobiogeogràfic o paleoecològic– d’aquest grup.

Una correcta identificació és condició indispensable en la caracterització de la paleobiodiversitat dels ecosistemes marins, tant actuals com del passat. Disposar d’un inventari el més complet possible de les diferents formes de vida existents, és necessari per desenvolupar qualsevol posterior conclusió sobre l’impacte real que presenten les crisis ambientals sobre les poblacions i que porten a patrons d’adaptació o d’extinció.

Els foraminífers en les reconstruccions paleoambientals

Els foraminífers planctònics i bentònics són sensibles als canvis en la disponibilitat de nutrients i a les condicions ambientals del medi. Així, són bons indicadors de les variacions de paràmetres físics i químics com ara la temperatura, la salinitat, la profunditat, la latitud, etc., tan a l’actualitat com en èpoques geològiques passades.

Els foraminífers com a eina de datació

Les associacions fòssils d’aquests organismes són molt útils per definir l’edat dels dipòsits sedimentaris on es troben, per la qual cosa es consideren com extraordinaris fòssils guia en biostratigrafia. Aquest ús dels foraminífers és essencial en estudis sobre l’evolució de les conques sedimentàries, tan per assolir objectius acadèmics com industrials (extracció de recursos naturals).

Seguir