El Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) és protagonista d’una nova aportació a la recerca paleontològica: un fòssil (MGB V60) conservat al seu fons, procedent del jaciment de Sant Miquel de Toudell (Viladecavalls), ha estat clau per descriure un nou gènere i espècie de llangardaix sense potes, el Fontisaurus tarumbaire. L’estudi, liderat per l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont (ICP-CERCA) i publicat a la revista Swiss Journal of Palaeontology, posa en relleu la importància de les col·leccions científiques com a font de nou coneixement.
Aquest exemplar forma part de la col·lecció paleontològica J.F. de Villalta, donada al Museu el 1983 i considerada una de les més valuoses pel seu volum, el seu estat de conservació i la seva rellevància científica. Amb més de 32.000 unitats de registre i uns 106.000 exemplars, la col·lecció és fruit de cinquanta anys de dedicació de Josep Fernández de Villalta, investigador del CSIC i professor de diverses generacions de geòlegs de la Universitat de Barcelona.
El valor de les col·leccions i la seva tasca de preservació
Segons Vicent Vicedo, conservador de la col·lecció de paleontologia del Museu, “que un exemplar conservat durant dècades permeti descriure una nova espècie és una demostració del paper essencial de les col·leccions científiques. Són un arxiu del passat d’incalculable valor, un patrimoni viu al servei de la recerca”. Vicedo també subratlla la importància de la gestió del patrimoni natural com a servei públic: “Conservar, documentar i facilitar l’accés als materials perquè les investigacions actuals i futures hi puguin treballar és una responsabilitat central de la institució. La nostra tasca s’inscriu en una línia contínua que uneix recerca, patrimoni i coneixement compartit amb la societat”.
Crani fòssil original del nou ànguid Fontisaurus tarumbaire. L’exemplar es presenta des de diferents angles (A–D) per mostrar-ne tots els detalls conservats. Crèdit: Villa et al., 2025
Descriure una nova espècie a partir d’un fòssil transforma automàticament aquest en un holotip, és a dir, l’exemplar fòssil de referència sobre el qual es descriu científicament una espècie. Serveix com a estàndard permanent per identificar i comparar altres restes i és essencial per garantir l’estabilitat de la nomenclatura científica. Amb la incorporació de Fontisaurus tarumbaire, la col·lecció de paleontologia del Museu compta amb 2.034 exemplars tipus porta nom (holotips, sintips, neotips i lectotips), corresponents a espècies de vertebrats, invertebrats, plantes i protozous, un testimoni de la gran diversitat i riquesa del patrimoni natural conservat al Museu.
Un nou llangardaix del Miocè
Fontisaurus tarumbaire, descrit gràcies a tècniques d’imatge avançades com la tomografia per neutrons, representa una línia evolutiva diferent dins del grup dels ànguids, rèptils emparentats amb el vidriol actual. Durant la seva història evolutiva, ambdós van perdre les potes, fet que sovint fa que es confonguin amb serps. L’estudi ha estat possible, entre d’altres factors, gràcies a l’excel·lent estat de conservació del fòssil: un crani de més de deu milions d’anys d’antiguitat amb els ossos units i en la mateixa posició que tenien en vida.
Aquesta descoberta reforça la idea que la diversitat d’aquests llangardaixos al Miocè europeu —una època geològica que va transcórrer aproximadament entre fa 23 i 5 milions d’anys— era molt més gran del que es pensava fins ara.
Muntatge: El vidriol (Anguis fragilis), un ànguid actual, ajuda a entendre com eren els seus parents del passat. El vidriol es confon sovint amb una serp, però es tracta d’un llangardaix sense potes Crèdit: ICP.
En aquest cas, el nom s’ha escollit mitjançant una iniciativa participativa impulsada per l’ICP, en què els ciutadans de Viladecavalls, on es va trobar el fòssil, van poder votar entre diverses propostes. El gènere, Fontisaurus, fa referència a una llegenda local que atribueix a cada font del municipi la protecció d’un petit drac, mentre que tarumbaire al·ludeix al gentilici popular dels habitants de Viladecavalls.
Article científic de referència: Villa, A., Bolet, A., Klembara, J. et al. A new anguine lizard (Squamata, Anguidae, Anguinae) from the Late Miocene (Vallesian) of the Vallès-Penedès Basin (NE Iberian Peninsula). Swiss J Palaeontol 144, 70 (2025). https://doi.org/10.1186/s13358-025-00411-3
Notícia adaptada de la nota de premsa de l’ICP: Un nou llangardaix fòssil de Viladecavalls és batejat amb la participació del veïnat (enllaç)