- L’ estudi realitzat a cinc països de la UE ha comptat amb la destacada participació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de la Universitat de Barcelona
- El pesticida objecte de l’estudi, la lambda-cihalotrina, té un efecte devastador no només sobre els insectes que poden danyar els cultius sinó sobre els que es troben al voltant i poden ser beneficiosos per a l’agricultura
- L’estudi, publicat recentment a la revista Science of The Total Environment, qüestiona la seguretat d’aquest pesticida i insta a revisar els protocols d’avaluació de risc per tal de protegir la biodiversitat
Es calcula, en les estimacions més recents, que la diversitat d’insectes està disminuint a un ritme alarmant del 2,5% anual, la qual cosa es tradueix en la pèrdua d’aproximadament 25.000 espècies cada 12 mesos. A més del canvi climàtic, la pèrdua d’hàbitat i d’altres causes, moltes de les quals es desconeixen, els experts coincideixen en assenyalar que un dels principals responsables d’aquest declivi és l’ús massiu de pesticides sintètics en l’agricultura. Això es deu a que aquests productes químics no només eliminen les espècies que danyen els cultius, sinó que també tenen un impacte devastador sobre la resta d’insectes, inclosos aquells que són beneficiosos per a processos clau de les plantes com la pol·linització, el control natural de plagues i el cicle de nutrients.
L’estudi liderat per la Universitat Jagellònica de Polònia, amb la destacada participació i del Museu de Ciències Naturals de Barcelona i de la l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona, ha revelat que la lambda-cihalotrina, un insecticida sintètic àmpliament utilitzat en conreus de cereals, tubercles i fruiters, podria estar amenaçant fins al 98% de les espècies d’insectes beneficiosos d’aquests camps. La investigació qüestiona la seguretat d’aquest pesticida i insta a revisar els protocols d’avaluació de risc abans d’aprovar nous compostos per tal de protegir la biodiversitat.
Uns efectes col·laterals significatius
La lambda-cihalotrina és un piretroide d’acció ràpida, utilitzat habitualment a la Unió Europea i a nivell mundial per controlar plagues agrícoles com pugons, escarabats i arnes, així com mosquits, mosques i paparres que afecten la salut humana. Malauradament, els resultats publicats revelen que, quan s’aplica a la dosi recomanada, afecta molt negativament tots els insectes amb què entra en contacte. “La lambda-cihalotrina no distingeix entre les plagues i els insectes beneficiosos per als cultius i suposa una amenaça per la biodiversitat”, explica Berta Caballero, conservadora d’artròpodes del Museu i coautora de l’article.
Així, el pesticida que es fa servir per eliminar un pugó o una mosca concreta, estaria també matant les marietes o les aranyes, que són els seus depredadors naturals. “Esperem que les conclusions d’aquest estudi provoquin una revisió i, si s’escau, una regulació de l’ús de la lambda-cihalotrina”, afirma la Dra. Caballero.
Una avaluació exhaustiva
Per dur a terme les anàlisis, es van recollir individus de més de 50 espècies diferents d’insectes en camps de conreu representatius de varies zones climàtiques de cinc països: Portugal, Regne Unit, Alemanya, Polònia i Espanya. Aquest ampli mostreig va permetre avaluar els efectes de la lambda-cihalotrina en animals presents en diversos ecosistemes agrícoles sota diferents condicions ambientals.
Els insectes capturats en cultius com la colza, el blat o les oliveres van ser posteriorment exposats a dosis creixents del pesticida, amb un seguiment durant 72 hores. “Amb només un 5% de la dosi recomanada, s’observa l’afectació de la meitat de les espècies d’insectes beneficiosos, una xifra que s’eleva fins al 98% quan s’aplica la dosi completa”, lamenta José Manuel Blanco-Moreno, investigador en agroecologia de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona i coautor de l’estudi.
Rhagonycha fulva Scopoli, 1763 sobre Cirsium arvense a Gallecs. Imatge de Berta Caballero/MCNB
Aquesta investigació també posa en entredit la fiabilitat dels estudis utilitzats per aprovar nous pesticides, ja que sovint només es basen en proves amb una sola espècie: l’abella de la mel. Tot i la seva importància, aquest insecte no és representatiu de la biodiversitat a causa de les seves particularitats genètiques i biològiques. “Els resultats d’aquest estudi apunten a una necessitat urgent de redissenyar els procediments d’avaluació del risc incorporant enfocaments multiespècies per protegir la biodiversitat de manera més eficaç”, conclou el Dr. Blanco-Moreno.
Aquesta investigació ha estat finançada pel Programa de Recerca i Innovació Horizon 2020 de la Unió Europea “EcoStack”.
Article de referència:
Species Sensitivity Distribution (SSD) profiles towards λ-cyhalothrin for key ecosystem service provider (ESP) species across five European countries representing different pedoclimatic zones. Blanco-Moreno JM, Caballero-López B, Cook SM, Foster SP, Frydryszak D, Laskowski R, Ortega-Ramos P, Rasko M, Reichardt P, Sousa JP, Sowa G, Śliwińska-Grochot R, Winkler J. Sci Total Environ. 2024 Sep 23;954:176412. doi: 10.1016/j.scitotenv.2024.176412.