Un plàtan fals, dos freixes i una noguera del Jardí Botànic Històric, situat a Montjuïc, han estat reconeguts amb la distinció d’arbres monumentals per la Generalitat de Catalunya. És la primera vegada que s’inclouen exemplars del Barcelonès.
Aquesta nova declaració d’arbres monumentals, amb un total de 24 a tot el Catalunya, arriba nou anys després de la darrera incorporació al catàleg. La resta d’arbres protegits es troben repartits per la Conca de Barberà, Osona i el Pallars Sobirà, entre d’altres. Al llistat s’hi poden trobar des de pins i roures fins a cirerers silvestres. També hi ha alguns arbres d’alt valor simbòlic com el Castanyer de les Nou Branques de Viladrau, que els veïns van escollir com a emblema per representar el municipi al seu escut, o el Pi d’en Xandri, de Sant Cugat del Vallès.
Els arbres monumentals del Jardí Botànic Històric
Aquests quatre exemplars es troben al Sot de l’Estany del Jardí, un espai que ofereix condicions ideals per al seu creixement excepcional. Tots ells destaquen per la seva alçada, que supera els 30 metres, convertint-los en alguns dels arbres més alts de Barcelona, tot i que la mesura exacta resulta difícil de calcular a causa de l’enclotament del terreny i la frondositat de la vegetació.
La Noguera Alada de Rehder (Pterocarya x rehderiana) és un híbrid entre dues espècies de nogueres, una del Caucas i l’altra de la Xina. Plantada abans del 1930, ha assolit unes dimensions impressionants gràcies a les condicions de temperatura i humitat del Jardí, convertint-se en l’arbre més gran del seu entorn.
Els dos freixes, el Vermell Americà (Fraxinus pennsylvanica) i el de Fulla Estreta (Fraxinus angustifolia), creixen a la part més fonda del clot i també destaquen per la seva singularitat i alçada. El primer, originari de les zones inundables de l’est d’Amèrica del Nord, és molt poc comú a Barcelona, mentre que el segon, espècie autòctona dels boscos de ribera, és el més alt mesurat a Catalunya de la seva espècie.
D’altra banda, el Plàtan Fals (Acer pseudoplatanus), tan alt com els altres però més esvelt, és una espècie habitual a moltes ciutats europees de clima continental. Tot i això, a Barcelona és una raresa, especialment amb les magnituds que ha assolit en aquest entorn.
Què significa ser un arbre monumental?
Els arbres monumentals de Catalunya són protegits per la seva singularitat i importància dins del patrimoni natural. Aquesta distinció es regeix per un decret aprovat el 1987, gràcies al qual ja s’han declarat prop de 300 arbres arreu del territori. Uns dels primers exemplars reconeguts van ser el Pi de les Tres Branques (Berguedà) i el Roure de Can Codorniu (Alt Penedès).
A part d’aquesta categoria que atorga la Generalitat de Catalunya, també existeixen les distincions d’interès local o comarcal. En aquest sentit, els quatre arbres ara declarats monumentals ja estaven catalogats com a arbres d’interès local, juntament amb altres exemplars notables del Jardí Botànic Històric, com un camforer (Cinnamomum camphora) i un carpí (Carpinus betulus), així com unes espectaculars oliveres (Olea europaea) del Jardí Botànic de Barcelona, provinents d’una finca agrària de Sant Vicent del Raspeig, a Alacant, poc abans que aquest Jardí obrís les portes. El seu trasplantament va ser possible gràcies a una donació de l’empresa Gas Natural.
El Jardí Botànic Històric, un espai singular
El Jardí Botànic Històric, part del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, és un petit tresor de la jardineria ubicat en dos clots formats per antigues pedreres al sector de la Foixarda de Montjuïc. Aquesta singular orografia genera un microclima més humit i amb temperatures fins a quatre graus inferiors a les de l’entorn, fet que afavoreix el creixement d’espècies poc comunes a la ciutat i pròpies de climes més freds, com els faigs.
Creat l’any després de l’Exposició Universal de 1929 sota la direcció de Pius Font i Quer, el Jardí acull espècies de la Mediterrània, el nord d’Àfrica i el centre d’Europa. Després de la seva inauguració el 1941, també ha tingut un paper clau en la conservació de plantes endèmiques, com la lisimàquia menorquina, la qual es va salvar de l’extinció gràcies a la tasca del Jardí.
Les obres per construir accessos per als nous equipaments olímpics en van comprometre l’estabilitat del talussos perimetrals i va romandre tancat entre 1986 i 2003, quan va tornar a obrir en part gràcies a l’esforç de l’Associació d’Amics del Jardí Botànic. Avui dia, està obert al públic amb entrada lliure i ofereix visites guiades el primer diumenge de cada mes.
Amb la declaració d’aquests quatre arbres monumentals, el Jardí Botànic Històric reforça el seu paper com a espai clau en la conservació del patrimoni natural de Barcelona i de Catalunya.