Un estudi impulsat per Max Planck Institute of Animal Behavior (MPI-AB), amb la participació del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB), conclou que les xarxes socials que crea cada individu d’aquesta espècie influeixen en la seva diversitat vocal. La investigació, que acaba de publicar-se a la revista Royal Society Open Science, , s’ha dut a terme a Barcelona.
Per als animals socials, la comunicació és clau per gaudir dels beneficis de la vida en grup. És ben sabut que els animals d’espècies amb vides socials més complexes tendeixen a tenir formes de comunicació més sofisticades, des dels xiulets dels dofins fins a les crides dels primats. Tot i que aquest patró es detecta en moltes espècies, un nou estudi sobre la cotorra argentina (Myiopsitta monachus) ha descobert que aquest patró també pot donar-se dins d’una mateixa espècie, de forma que els individus més sociables tenen comunicació acústica més complexe.
Les cotorres argentines, originàries de Sud-amèrica, han trobat una nova llar en diverses ciutats europees, inclosa Barcelona. Aquestes aus invasores prosperen en enormes colònies on es comuniquen entre elles amb nombrosos sons distintius, la qual cosa ofereix als científics una oportunitat única per entendre la relació entre les relacions socials i la variabilitat vocal dels diferents individus.
Els científics del MPI-AB i del MCNB van dedicar diversos mesos, al llarg de dos anys, a l’observació minuciosa de 337 cotorres argentines, documentant la seva vida social i enregistrant tots els seus crits i xiulets, fins a un total de 5.599 vocalitzacions. L’equip va analitzar aquestes vocalitzacions en termes de diversitat de repertori (la quantitat de sons diferents que pot emetre un ocell) i de tipus de crides de contacte (la diferència entre cada tipus de vocalització). També van mapar les xarxes socials de les aus, analitzant des de la freqüència amb què interactuaven amb altres fins a com eren de fortes les seves relacions. Això va ser possible gràcies al fet que el Museu fa més de 20 anys que marca els individus de cotorra argentina amb unes medalles especials que permeten identificar-les fàcilment a distància.
A partir d’aquestes dades, l’equip va poder concloure que els ocells que vivien en grups més grans efectivament produïen un repertori de sons més variat. També van descobrir que les femelles tenen un repertori més divers que els mascles, un fet poc habitual entre les aus.
“Aquesta recerca és un primer pas realment important”, afirma Simeon Smeele, primer autor de l’estudi. “Sembla que alguns tipus de crides s’utilitzen exclusivament en situacions socials. I és realment interessant veure que les femelles fan més sovint aquest tipus de crides, cosa que suggereix que són el sexe més sociable”.
“L’anàlisi de les xarxes socials de les cotorres”, explica Joan Carles Senar, cap de recerca del Museu, “va mostrar que les que tenien posicions més centrals en l’estructura social (aquelles que potencialment eren més influents en el grup i interactuaven amb més individus) tendien a tenir repertoris vocals més diversos”. En altres paraules, “els individus més sociables semblaven tenir un vocabulari més ampli que els menys sociables”.
“Allò que em sembla realment fascinant és que vam poder vincular el que es diuen els individus entre ells segons el grau d’amistat que tenen”, afirma Smeele, que va liderar l’estudi com a doctorand al MPI-AB. “Per exemple, els individus que són molt amics, que sovint van junts i estan molt a prop els uns dels altres, sonaven menys semblants entre ells, com si intentessin diferenciar-se acústicament dins del seu petit grup”.
Els resultats ofereixen pistes sobre l’evolució de la comunicació complexa, inclòs el llenguatge humà. Investigacions prèvies han demostrat que la sociabilitat està vinculada a un repertori més divers en espècies com les mallerengues o els titís. Aquest estudi va més lluny i mostra com la comunicació vocal es veu influïda pel nombre d’interaccions socials que té cada individu (la seva xarxa social).
Smeele afirma: “El següent gran pas és entendre millor el significat de cada so, una tasca realment titànica, ja que la majoria de vocalitzacions socials es produeixen en grups grans amb molts individus parlant al mateix temps”.
Article de referència:
Simeon Q. Smeele, Juan Carlos Senar, Mary Brooke McElreath, Lucy M. Aplin (2025) The effect of social structure on vocal flexibility in monk parakeets. Royal Society Open Science.
https://doi.org/10.1098/rsos.241717