A partir d’aquesta setmana l‘abellaïta, la primera espècie mineral nova descoberta a Catalunya, ja té una vitrina pròpia al vestíbul del Museu.
De les, aproximadament, 5.300 espècies de minerals conegudes, cap d’elles havia estat, fins ara, definida formalment a partir de mostres trobades a Catalunya. Les primeres mostres d’abellaïta es van trobar l’any 2010 a la mina Eureka (Castell-Estaó, la Torre de Cabdella, Pallars Jussà), però fins a finals de 2015 no va ser aprovada com a nou mineral per l’Associació Mineralògica Internacional (IMA).
Rep el nom en honor del seu descobridor, el mineralogista i gemmòleg Joan Abella i Creus (Sabadell, 1968). La caracterització del mineral va ser practicada per un grup interdisciplinari d’investigadors catalans liderats pel Dr. Jordi Ibáñez Insa de l’Institut de Ciències de la Terra Jaume Almera (ICTJA-CSIC)
L’abellaïta és un carbonat bàsic de sodi i plom, NaPb2(CO3)2(OH), incolor, que forma cristalls laminars microscòpics (<0,03 mm) hexagonals amb una intensa lluïssor nacrada:
Cristalls hexagonals d’abellaïta. Imatge de microscopi electrònic de rastreig. © Jordi Ibáñez
Precipita a les parets de la mina Eureka a partir de les aigües meteòriques i es pot formar en un interval de temps extremadament curt a escala geològica, inferior a 40 anys.
Aquest exemplar tipus forma part de la col·lecció de mineralogia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona amb el número de registre MGB-26350.