La precisió és una condició indispensable de l’atenció i de la concentració, és una actitud que considero fonamental per a la creació artística. Olga Muñoz la utilitza i va més enllà del preciosisme tècnic. El repte que s’ha proposat és captar en plans molt propers, pèl a pèl, el ritme vital d’uns animals domèstics que, a través de la seva mirada precisa, converteix gairebé en abstraccions peludes. Sempre s’ha dit que els nens i els animals són els més difícils de pintar o fotografiar i és perquè la seva vitalitat és dominant, pura energia en moviment, i això és el que fa que esdevingui un repte. Fidel a les meves fonts, quan vaig veure les obres d’aquesta sèrie d’Olga Muñoz per primera vegada em va venir al cap un text de la pintura tradicional oriental en el qual es parla de la importància de captar la vibració de les coses, la seva energia vital: “L’Okio va pintar un senglar que havia trobat adormit al bosc i va quedar molt satisfet de la seva obra. Però un llenyataire que va veure la pintura va ferir el seu orgull dient-li que aquell senglar semblava més aviat malalt que adormit: la potència latent dels seus membres no estava representada al dibuix. L’endemà l’Okio va rebre el missatge que el senglar no s’havia mogut del lloc i era mort.”

Aquesta cita ressalta el txi, l’energia que habita entre nosaltres, com la substància de tot allò que existeix i que el llenyataire va saber veure. Crec que Olga Muñoz capta d’una manera privilegiada aquest ritme vital. I per a això no fa servir només habilitat tècnica sinó que empatitza amb els animals. Empatia és una paraula molt antiga que ara està de moda i que no és altra cosa que connexió entre subjecte i objecte, entre el jo i l’altre. Saber captar la vibració invisible. A simple vista pot semblar que la dificultat rau a representar fidelment cada pèl pintat, i és així. Però hi ha alguna cosa més que això, aquesta pintura minuciosa exigeix, tal com passa amb la cal·ligrafia oriental, que els pèls mateixos del pinzell estiguin totalment energitzats amb el txi de l’artista perquè, en cas contrari, la línia de cada pèl pintat seria morta. I jo aquí, en la seva obra, hi veig animals vius.

Jesús Martínez Clarà

Crític d’art

OLGA MUÑOZ BLASCO

Nascuda a Barcelona. És graduada en Art i Disseny, especialitat Pintura i Dibuix, per l’Escola Massana. Va cursar estudis superiors de Conservació i Restauració del Patrimoni a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en restauració i conservació de col·leccions de ciències naturals. Actualment és professora de procediments pictòrics a Massana Permanent.

www.olgamunozblasco.com