Toledo, 1970

La Il·lustració científica, des de bestiaris fins a enciclopèdies, expedicions, relats de viatges o guies, és una font de coneixement de la natura i una valuosa eina per a la ciència.

Al mateix temps, la il·lustració científica ha esdevingut una font d’inspiració per a artistes plàstics que, més enllà de les pautes que limiten les imatges al servei de la ciència, ens mostren el món natural des d’altres perspectives.  És el cas de Luis Feo.

Fascinat pels animals des que té ús de raó i format a la Facultat de Belles Arts de Madrid, l’autor proposa una mirada al món animal que s’inspira en la il·lustració científica  i també en els grans mestres del dibuix, el gravat i la fotografia com Durero, José Hernández, Piranesi,  Escher o Man Ray,  entre d’altres.

Les col·leccions zoològiques del Museu són els protagonistes de la majoria d’obres,  totes elles realitzades amb grafit sobre paper i acabat amb vernís. Una tècnica que amb destresa, ofici i paciència li permet copsar  els detalls més subtils de pells i plomatges així com l’expressivitat d’un gest o d’una mirada.

Luis Feo —guanyador del premi Ynglada-Guillot de Dibuix otorgat per la Fundació Vila Casas al 2014— proposa una aproximació al món animal gairebé microscòpica, que ens convida a observar aspectes físics i psicològics dels espècimens que a simple vista passarien desapercebuts.