Aquest matí, la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, acompanyada de la directora general de Patrimoni Cultural, Elsa Ibar, i dels directors i titulars dels museus de ciències naturals catalans, ha presentat al Museu, la Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya (XMCNC), la darrera de les xarxes temàtiques de museus del país, d’acord al Pla de Museus de Catalunya, aprovat per Acord de Govern 121/2020 de 6 d’octubre, instrument de suport del sistema català de museus.
La Xarxa de Museus de Ciències Naturals de Catalunya (XMCNC) està integrada per 10 museus catalans: Museu Darder de Banyoles – Espai d’Interpretació de l’Estany, Museu de Ciències Naturals de Granollers, Museu d’Arenys de Mar, Museu del Ter, Museu de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, Museu d’Isona i Conca Dellà, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, Museus de l’Institut Botànic de Barcelona, Museu d’Alcover i Museu de les Terres de l’Ebre. Entre tots custodien un patrimoni de més de 3.800.000 d’exemplars format per espècimens de geologia, paleontologia, botànica i zoologia, patrimoni que difonen i comparteixen amb la ciutadania a través d’uns actius programes d’activitat educativa i cultural. Els museus de la XMCNC, a més, es distingeixen per la realització d’una intensa tasca de recerca que ha donat lloc a la creació d’un coneixement de rellevància internacional.
Els museus de la XMCNC articulen una visió del país entorn de la història natural i les ciències naturals, i la vertebració en Xarxa té per objecte la promoció de polítiques comunes de protecció i difusió del patrimoni natural, així com la formació i la dinamització territorial del patrimoni natural. El lideratge de la XMCNC l’exerceix el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que com a museu capçalera és el museu al capdavant de la comunitat estable museus que conforma la Xarxa i que, com a tal, dona suport a la coordinació i execució de l’acció de la Xarxa.
En el seu primer any, la XMCNC ha centrat el seu treball en la redacció del Pla d’Actuacions 2022-2025, que defineix el marc estratègic que ha de regir les actuacions de la Xarxa els pròxims quatre anys, el model de governança, els recursos amb què comptarà i el sistema de seguiment i valoració de les activitats dutes a terme. A més, ha dut a terme accions vinculades a la digitalització del registre de col·leccions museístiques, l’elaboració de la “Guia d’embalatges permanents per a col·leccions de ciències naturals”, la redacció del Protocol d’ingrés de col·leccions de paleontologia de dubtosa procedència, la depuració del tesaurus de paleontologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, el desenvolupament i millora dels programaris de gestió de col·leccions PangeaDB i Specify, la diagnosi dels sistemes i les tecnologies de la informació dels museus de la Xarxa, la creació de la seva identitat corporativa i, finalment, ha produït l’exposició itinerant (In)visibles i (O)cultes que es pot visitar actualment al Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
Les xarxes de museus de Catalunya
El Sistema de Museus de Catalunya, a través de les estructures i instruments de suport al sistema, ofereix una actuació planificada sectorialment i territorialment, i una prestació estable. Ho fa a través de les xarxes temàtiques i les xarxes territorials de museus.
Les primeres, les xarxes temàtiques, ofereixen un suport especialitzat cooperatiu, en les quals el relat i les col·leccions són al centre de les seves funcions. Tenen al capdavant museus nacionals o de referència i apleguen museus acreditats i equipaments patrimonials bàsics que articulen una visió de Catalunya en una determinada temàtica. Hi ha 6 xarxes: la que avui s’ha presentat de Ciències Naturals, la Xarxa de Museus i Jaciments Arqueològics de Catalunya, amb el Museu d’Arqueologia de Catalunya com a museu de referència; la Xarxa de Museus d’Art de Catalunya, liderada pel MNAC; la Xarxa de Museus d’Etnologia de Catalunya i la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya, totes dues amb el Museu d’Història de Catalunya com a museu de referència i, finament, el Sistema Territorial del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Per la seva banda, les xarxes territorials, donen suport als museus catalans en el compliment de les seves funcions a través de subvencions per concurrència, i la prestació de serveis mancomunats són al centre de les seves funcions. Actualment, hi ha desplegades i consolidades les xarxes territorials de museus de les comarques gironines, de les terres de Lleida i Aran i de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre.