La Revista Ethology acaba de publicar un estudi del Museu de Ciències Naturals de Barcelona (MCNB) que posa llum a l’habilitat dels animals de reconèixer i reaccionar als senyals de dominància d’altres espècies en contextos competitius. L’estudi, liderat pel conservador de vertebrats del Museu, Javier Quesada, s’ha realitzat amb dues espècies emparentades que crien en forats i caixes niu i que conviuen al Parc Natural de Collserola (Barcelona): la mallerenga blava (Cyanistes caeruleus) i la mallerenga carbonera (Parus major).
Parus major & Cyanistes caeruleus ( Martin Mecnarowski CC BY-SA 3.0 <http://creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/>, via Wikimedia Commons
Els animals utilitzen els colors, les estructures morfològiques i el comportament per anunciar el seu estatus dominant i la seva capacitat per obtenir recursos en contextos adversos amb individus de la mateixa espècie (conespecífics). L’estatus dominant de la mallerenga carbonera, per exemple, se senyalitza amb la mida de la corbata negra que té enmig de la pitrera d’un groc intens que els seus congèneres coneixen bé. Aquells que tenen la corbata més grossa són més dominants. Però, el discerniment dels senyals de dominància també es podria donar entre espècies? En principi, sembla que podria ser avantatjós per a l’ espècie que interpreta el senyal. Esbrinar si una espècie és capaç de reconèixer els senyals de dominància d’una altra és el que el present estudi ha intentat descobrir, malgrat la dificultat de comprovar científicament aquesta habilitat.
Model de mallerenga carbonera (Parus major) col•locat sobre una caixa niu. Autor: Javier Quesada/MCNB
En les relacions de dominància entre espècies, se sap que la mida és un bon indicador i predictor de la capacitat per obtenir recursos (més gran, més dominant). Per exemple, la mallerenga carbonera és dominant sobre la mallerenga blava. L’equip d’investigació del MCNB va fer diversos experiments simulant intents d’usurpació de la caixa niu de la mallerenga blava quan estava criant. Es van col·locar models de taxidèrmies diferents a sobre de la caixa niu: un model d’un pardal de bardissa (Prunella modularis), una espècie insectívora que també es troba en l’àrea d’estudi i que, en principi, no representa cap amenaça ja que no cria en forats, i dos models de mallerengues carboneres, espècie competidora i dominant, una amb una amb corbata petita i una altra amb corbata gran.
Models de taxidèrmia utilizats en l’estudi: A/ Pardal de Bardissa (Prunella modularis) B/ Mallarenga carbonera (Parus major) subordinada C/ Mallarenga carbonera (Parus major) dominant. Autor: Javier Quesada/MCNB
Les observacions es van realitzar durant les temporades de cria del 2014 al 2016, a l’Estació biològica de camp Can Catà al Parc Natural de Collserola, on hi ha més de 230 caixes niu majoritàriament ocupades per aquestes dues espècies de mallerengues.
Els resultats de l’anàlisi de les dades van mostrar, en primer lloc, que la mallerenga blava reaccionava més agressivament vers les mallerengues carboneres que vers l’espècie que no cria a forats, el pardal de bardissa. D’aquesta manera, es demostrava que les mallerengues blaves reconeixien la carbonera com una amenaça en termes d’usurpació de nius. En segon lloc, es va observar que les mallerengues blaves no es comportaven igual si el model de mallerenga carbonera amb qui havien d’enfrontar-se tenia la corbata petita o gran. Les mallerengues blaves s’arriscaven més quan es trobaven amb a un model subordinat (corbata més petita) que no pas amb el model d’un individu més dominant i potencialment més perillós (corbata més gran). L’estudi conclou que aquest petita espècie és capaç d’esbrinar el significat de la corbata negra de la mallerenga carbonera i per tant mostra l’existència del reconeixement interespecífic de dominància a traves de senyals de color.
Segons Javier Quesada, “la recerca no només aprofundeix en la nostra comprensió de la comunicació entre diferents espècies, sinó també en com poden interpretar i discernir de manera molt acurada els senyals visuals d’estatus d’altres espècies que poden potencialment impactar en la seva supervivència i èxit reproductiu”. I afegeix, “en estudis futurs s’hauran d’analitzar i identificar quins mecanismes hi ha al darrere d’aquest reconeixement i explorar si aquests comportaments tenen una base genètica o són apresos”.
Referència de l’article:
Quesada, J., Guallar, S., Navalpotro, H., Carrillo-Ortiz, J. G., & Senar, J. C. (2024). Recognizing interspecific dominance signals? Blue tits adjust nest defence based on great tit’s black bib size. Ethology, 13460. https://doi.org/10.1111/eth.13460