Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Comunicació Actualitat Notícies del MuseuCiències naturals El Museu participa en l’elaboració d‘un pla per frenar la pèrdua dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya

El Museu participa en l’elaboració d‘un pla per frenar la pèrdua dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya

18 novembre 2024

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ha participat activament en el disseny del Pla intersectorial per a la conservació dels pol·linitzadors silvestres a Catalunya (PIPOL). Berta Caballero, conservadora d’artròpodes del Museu, és integrant de la comissió intersectorial de treball (CIT) que han contribuït a l’elaboració del Pla. Aquesta iniciativa, impulsada per la Generalitat de Catalunya, busca revertir el declivi de les poblacions de pol·linitzadors, fonamentals per al manteniment de la biodiversitat i l’agricultura, entre d’altres.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El pla és la conseqüència d’un informe de diagnosi de 2023 que analitza la situació preocupant dels pol·linitzadors a Catalunya, afectats per factors com l’ús intensiu de plaguicides, la fragmentació dels hàbitats i l’impacte del canvi climàtic. Segons les dades, aproximadament el 90 % de les plantes silvestres i el 75 % dels cultius agrícoles depenen de la pol·linització per insectes, fet que subratlla la seva importància essencial per a l’estabilitat ecològica i econòmica.

El PIPOL: una resposta urgent i col·laborativa

El pla s’estructura en 32 mesures dividides en sis àmbits prioritaris i 11 objectius estratègics, com ara la reducció de l’ús de plaguicides, la promoció de pràctiques agrícoles sostenibles, la creació de hàbitats favorables a zones urbanes i la implicació de la ciutadania en la preservació dels pol·linitzadors. En aquest sentit, recentment Berta Caballero amb d’altres autors van publicar un article alertant dels efectes devastadors l’ús de lambda-cihalotrina, un dels pesticides més emprats.

L’elaboració d’aquest pla va començar el juny de 2023 i ha estat possible gràcies a la col·laboració de més de 60 entitats i experts en conservació a través d’una Comissió Intersectorial de Treball, integrada per administracions públiques, centres de recerca, entitats del món agrari i forestal, empreses del sector fitosanitari i associacions conservacionistes. A més, el procés ha comptat amb la implicació ciutadana mitjançant el portal participa.gencat.cat i diversos seminaris oberts, reforçant així la dimensió social de la iniciativa.