Barcelona, 3 de juny de 2016. El desenvolupament de models predictius millorats i la necessitat d’obtenir més dades han estat dos dels temes més destacats en el Simposi Internacional de Proliferació d’Meduses, celebrat a l’Aquàrium de Barcelona. Organitzat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM) del CSIC, la Universitat d’Alacant i el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, ??la trobada ha comptat amb la participació d’uns 250 experts de 38 països. El programa incloïa unes 130 presentacions orals i més de 100 pòsters, molts adreçats a tractar l’impacte social de les proliferacions de meduses.
Entre els treballs destacats que s’han presentat, hi ha diversos models predictius per determinar en quines zones del món podria haver proliferacions de meduses. Els models combinen les condicions ambientals que es creu pot afavorir l’aparició de meduses (com altes temperatura, nutrients, direcció del vent, salinitat, o concentracions elevades de zooplàncton i de clorofil·la, entre d’altres) i fan projeccions en determinats escenaris de futur.
Aquests models es validen amb observacions reals i albiraments de meduses, en les que es registra cada vegada aquestes variables ambientals. Per exemple, a l’Institut de Ciències del Mar han registrat unes dues-centes mil observacions d’aquests animals (bé sols, bé en grups o proliferacions) així com les variables ambientals que es donaven en cada cas. Això ha permès als investigadors completar un registre de les condicions que solen acompanyar una proliferació de meduses.
En els models globals que s’estan elaborant, el Mediterrani apareix sempre com un dels mars molt propici a les proliferacions de meduses. No obstant això, els experts recorden que aquest fenomen és cíclic. Un exemple és el cas de Namíbia, a l’Àfrica, on fa anys hi havia grans proliferacions de meduses que van causar grans estralls a les pesqueries. Ara han desaparegut i les pesqueries s’estan recuperant. Diversos grups de recerca estan estudiant a la zona per discernir les causes.
Falten dades
Els científics també han constatat que falten més dades que confirmin la influència humana en el fenomen. S’ha vist que aquelles zones on hi ha més efectes antropogènics coincideixen amb aquelles zones on hi ha més proliferació de meduses.
“El sentit comú diu que deu haver-hi alguna influència, vista la coincidència, però manquen dades que ho confirmin i s’aclareixin els dubtes, per buscar solucions i poder comptar amb el suport de les administracions”, explica Verónica Fuentes, investigadora del CSIC a l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i qui encapçala el Comité organitzador local.
Entre els factors que es creu que poden estar afavorint la presència de meduses a les costes, s’inclouen la contaminació, la construcció d’infraestructures, la sobrepesca, l’escalfament dels oceans i l’eutrofització.
Des del punt de vista econòmic i social, també s’han tractat els impactes positius de les meduses. Així, la pesqueria de meduses, molt important en algunes zones del món, el seu nou ús en sectors com la cosmètica (en l’extracció de col·lagen i d’altres components bioactius), i per a l’alimentació animal i humana.
Així mateix, s’ha posat èmfasi en la necessitat d’establir un protocol comú per al tractament de les picades de meduses. I és que en cada lloc i en les diferents revistes especialitzades s’apliquen i expliquen mètodes diferents per evitar que les cèl·lules urticants de la medusa (cnidocists) quedin adherits a la pell i que el verí no es propagui. La necessitat d’un protocol com aquest és especialment important en el cas de meduses mortals, com les que es poden trobar a Tailàndia o Austràlia. A la costa catalana, les meduses no són mortals.
Aquesta és la primera vegada que se celebra aquest Simposi a Europa. Durant els passats 15 anys s’han dut a terme 4 edicions a Gulf Shores (Alabama, EUA) el 2000; a Gold Coast (Queensland, Austràlia), el 2007; a Mar de la Plata (Argentina), el 2010; i a Hiroshima (Japó) el 2013.
Més informació: http://www.jellyfishbloom2016.com/