Encetem una sèrie d’articles per presentar-vos als protagonistes de la propera Nit dels Museus del 19 de maig: els nostres veïns
Coneix la història dels “griots”, els ritmes i cants d’Africa Pasteef
Papa Yoro és membre del grup musical Africa Pasteef, compost per dos integrants de Dakar, dos de Saint Louise, un de Kaolak i un altre de Guinea Bissau.
Papa Yoro va nèixer a Dakar (Senegal) i ha viscut gran part de la seva vida a Itàlia. Porta quatre anys a Barcelona i quan parles amb ell es fa evident el bagatge que porta a sobre. Fent una barreja entre francès, italià, anglès, castellà i alguna paraula en català, ens explica el sentit històric dels instruments que toquen.
Grup musical Africa Pasteef
Ens parla de la figura dels “griots” que són els transmissors de la cultura, els valors i les vivències dels ancestres narrant històries cantades amb l’acompanyament de la kora (un instrument amb forma de guitarra petita) i el djembe (un tambor). Els “griots” no són persones que a títol individual decideixen dedicar-se a aquest treball. Els “griots” són famílies senceres que, generació rere generació es dediquen a aquesta activitat. Fa no gaire temps, només es podien casar entre ells.
En èpoques de guerra, els “griots” es convertien en periodistes. Cada ciutat tenia el seu “chef du village” (cap de ciutat) i escollia a un “griot” perquè l’acompanyes a les batalles. El “griot” es fixava en els detalls del combat per desprès poder cantar i comunicar al poble què havia passat. També cantava al “chef du village” antigues batalles dels seus ancestres, fent referència al coratge i la dignitat per donar-li força per seguir el seu exemple i continuar lluitant.
Els “chef du village” mai es rendien, lluitaven fins al final perquè tant si guanyaven com si perdien els “griots” poguessin seguir traslladant el missatge del coratge i la dignitat. D’aquesta manera, els “griots” es convertien en intocables, ningú els podia matar.
Un altre servei que feien els “griots” era convocar al poble a les diferents reunions que volia fer el “chef du village”, sota l’arbre de reunió del poble. Sortien al carrer amb el djembe i la kora i amb els seus cants informaven dels detalls de la trobada. Cada succés s’identificava amb un ritme concret del djembe (naixements, defuncions, reunions per prendre decisions…).
Durant la Nit dels Museus, podrem sentir i ballar aquests ritmes i cants a l’entrada del Museu de les Ciències Naturals.